EL SEXE DE LA VIOLÈNCIA
Article publicat al Diari de Girona de data
29-04-1998
La nostra capacitat d'assimilar notícies no evita el rebuig més radical
davant les contínues agressions entre parelles amb resultat de mort. Actituds
d'aquests tipus són qualificades d'animalades, quan realment si els animals
tinguessin accés a la racionalitat restarien bocabadats del que arriba a fer la
joia de la creació. Fins i tot quan fem servir la frase "com el gos i el gat"
com a sinònim de la disputa, oblidem que de segur ho fan perquè han estat
domesticats. El fet és que la violència està present, bé sigui en forma
d'agressió hostil, aprofitant la força muscular de l'home o la psíquica
femenina. Evidentment una és més espectacular i tristament més aniquilant. Per
igual és cert que no tothom la fa servir de la mateixa manera. Els que tenen més
sort la socialitzen, la canalitzen, la sublimen a través de l'insult, l'acudit,
la ironia, o gràcies a l'expressió artística, l'esport... D'altres i no són
pocs, l'orienten cap el propi jo (el suïcidi és la més radical de les
violències).
"Agressió" deriva de "aggredi", que vol dir caminar, dirigir-se
a algú, atacar-ho. Dintre d'aquesta família de paraules amb l'arrel "gradi"
trobem ingressar, congrés i progressista. Sorprèn la derivació, el profit, que
es fa del significant originari. Així passa amb certs moviments d'opinió que
estan intentant obtenir raons en la seva lluita de sexes i decanten el fet
violent cap a el mascle, aprofitant que practica una violència més radical,
perquè s'emporta en la seva dialèctica la vida del ser suposadament més
dèbil: la dona. No crec que la reiteració actual de casos tingui com a causa el
que hi ha més publicitat o més atreviment per part d'aquestes a denunciar els
fets de que són objecte. El que si hi ha és un efecte dominó, crec motivat a que
la denúncia reforça el discurs denunciat. Es a dir que la publicitat incita el
discurs del violent, donant-li la possibilitat de reivindicar el seu acte.
Quelcom semblant va passar amb el concepte marxista de "plus vàlua",
que va indicar la finalitat que havia de tenir el discurs capitalista.
Ser
civilitzats i no violents, consisteix en obres i organitzacions que ens allunyen
del nostre estat animal, amb la pretensió de protegir l'home i la dona contra la
natura i reglamentar les relacions. El problema ha estat que la societat s'ha
constituït sota la base d'un patriarcat dominant i amb unes lleis internes
transmissibles vivencialment a través de la paraula.
Al canviar variables
com la família, el treball, la concepció..., les relacions entre els sexes han
sofert variacions considerables. Si en la Bíblia la dona estèril era repudiada,
el discurs actual invita a la igualtat i exclou radicalment el concepte
que la limitava a la maternitat. Per altra banda declina la imatge de
l'home com a pare biològic i transmissor simbòlic de la llei i les seves
funcions. La seva figura, els seus emblemes estan trontollant. Ja no és l'únic
que nodreix econòmicament la família i la situació d'igualtat que està
aconseguint lentament la dona, fa que irremeiablement es plantegi i posi en
dubte la seva funció actual.
Tal vegada sigui aquest intent de
supervivència, d'autoafirmació, de conservació de la tradició ancestral el motiu
pel qual reaccioni violentament en alguns casos. Li costa molt d'assumir els
canvis. Tant la violència com el racisme consisteixen en no suportar el discurs
de l'altre i davant un problema competencial difícil de resoldre, el que en el
seu moment era amor es transforma en odi, el que era paraula, acte.
Dir que
el concepte de família evoluciona del seu ostracisme, és oblidar que hi ha
hagut moltes utopies i pocs canvis, i que el que sembla un despertar només
sigui una més de les manipulacions de la ciència moderna. La dona en la
pretensió de la seva igualtat ha trobat un "nou amo" en el progrés que li
ofereix la ciència. Amo que sembla li permet la llibertat de gaudir del cos,
d'accedir a la maternitat quan i com vulgui i més encara, sense el recurs
físic del mascle; de crear una família sense pare genitor ni simbòlic. Però, en
realitat el que fa és experimentar sobre el seu cos i per fer-ho no escatima
recursos com posar barreres al patriarcat i oferir a la dona el paradís
platònic de la igualtat de sexes.
No és prudent oblidar que entre home i
dona no hi ha distàncies més enllà de les significacions sexuals. No hi ha
racisme ni diferències sense discurs i tant el masclisme com el feminisme són
formes de segregació. L'un com l'altra hem perdut el punt de referència i
en l'intent de ser iguals o diferents esgotem les energies. L'home ja fa
temps que ha començat a pagar el seu preu i el discurs social que el va coronar
com a rei, ara el desfinestra. La dona ha trobat un altre lloc on
esclavitzar-se.
Pensar que rere d'aquestes reflexions hi ha misogínia, seria
tant com afirmar que la igualtat en la riquesa aboliria la lluita de classes. La
solució possiblement vingui donada des del mon animal: els eriçons ja fa anys
que es van plantejar la qüestió de com relacionar-se sexualment sense fer-se
mal.