A QUI INQUIETA INTERNET ?
Publicat al Diari de Girona, el dia 30-12-1996
Aristòltil conjugava l'esport i el saber. Aprofitava les passejades per
a ensenyar, per això la seva escola rebia el nom de peripatètica.
Plató ho feia de manera semblant al jardí de l'Acadèmia d'Atenes. Internet
t'ofereix la possibilitat de aprendre assegut a la cadira davant d'un monitor.
Des del bucolisme d'abans a l'oferta informàtica d'ara, va tota una forma de
situar-se. Aconseguir el saber és una qüestió de postures.
Fins a quin
punt la figura de l'ensenyant, de l'educador, del professor, del mestre, del
docent, catedràtic, ... -quants significants venen a coincidir en el
mateix significat- està en la picota, està obsoleta?. Qui s'imaginava que la
tanquil.litat del mestre socràtic, que ensenyant el que sap, o com indica la
maièutica extraient el saber que el deixeble guardava dins seu, estava en
perill?. Realment tothom és prescindible i contra això volem rebel·lar-nos.
Estem al final d'un mil·leni, època idònia per a pensar en apocalipsi, en
perills, en noves perspectives, en societats perfectes. En relació amb la
informació hi ha hagut moments claus. La impremta va ser tota una revolució que
venia a lluitar contra l'oblit i la lentitud del manuscrit. A partir d'ella el
paper s'encarregaria d'arxivar en sèrie el que fins ara passava de boca en boca.
Quan mitja Europa es dedicava a lluitar al turc en creuades, d'altres, rates de
biblioteques, transcrivien dins les catedrals o convents a la llum d'una espelma
procurant assegurar el saber, protegir el coneixement, en definitiva tenir cura
de les idees i cedir-les al futur.
Les ones de ràdio, l'era visual, van ser
una primera manera de preguntar-nos fins a on arribaríem. "Video killed radio
star" (El vídeo va matar l'estrella de la ràdio). La ciència ha progressat tant
que no ens adonem que la televisió envia imatges de continent a continent sense
cables.
Ara, assistim a l'esclat de la informació, la xarxa de xarxes. El
futur se'ns presenta realment obert i incert. Internet representa l'autonomia,
l'individualisme, la comunicació despersonalitzada. Tot es connecta i amb tot,
no hi ha garbell, és l'anarquia, sense supervisió, ni jerarquies, i
ja sabem la importància que té pels governants el control de la informació.
A partir d'ara podem navegar a través de la "Web" i preguntar sense
reserves. Emparats en l'anonimat recórrer lliurement els camins que el nostre
desig ens indiqui. Recurs per a solitaris. Catarsi dels isolats. De fet no va
malament tot el que soluciona la manca de comunicació, el fet de desinhibir-se.
En certa forma ja s'havia fet alguna cosa al respecte amb la proliferació
de tutors, de formadors, de cursets, d'aquesta manera s'intenta pal-liar la
manca de relacions interpersonals.
Internet és la confirmació de certes
utopies: La biblioteca universal de Borges, l'aldea global. Per primera vegada
es pot aprendre o ensenyar una doctrina no programada, no establerta, no
controlada. És la possibilitat d'accedir al saber sense educador, sense
institució, sense parets. És un nou pla educatiu, universal, lluny de
planificacions de governs i per tant anul.lant la figura del mediador, el que
subministrava el coneixement en dosis. Qui és capaç de definir ara el concepte
de dret a l'educació?.
El futur és atzarós. Possiblement l'única
manera de fer-ne la seva predicció consisteix en inventar-ho i això és el que ha
fet Internet.
Algú pensarà en base al tema, que certes figures intermitges,
com la del professor, el mestre com a dipositari del saber, han estat vençudes
per la ciència i la tecnologia. Què passarà amb els 40 milions de docents?. Les
institucions universitàries, que monopolitzaven el saber patiran la mateixa
exterminació. Assistim a una nova desaparició dels dinosaures.
Sempre
he pensat que hi ha quelcom en el saber que està a prop de l'humà, la
comunicació directa, personal, la figura de l'intermediari que fa que aquest
saber vagi acompanyat d'una certa càrrega d'afectivitat, de sensibilitat,
d'alegria en definitiva. Tan sols així el que subministrem fa emprenta. Si els
grans educadors han creat escola, no ha estat pel que sabien, sinó per la manera
de fer-ho extensiu; és a dir, el convenciment de que el que ensenyaven tenia
sentit, era categòric.
D'altres pensaran i és evident que molts governs ho
pretenen, que cal un control sobre la situació de la informació oberta i a
l'abast de tothom, pel perill que representen les idees. A l'efecte recordo la
pel.lícula Farenheit 451. En ella un govern autocràtic pretenia destruir la
cultura i cremava els llibres (451 0F. és la temperatura a la que crema el
paper), el poble soluciona el problema adscrivint a cada ciutadà el deure
d'aprendre's un llibre de memòria i passar-ho de generació en generació. Sempre
hem tingut recursos quan es tracta de frenar la cultura.
El xip
qual proteïnes, el disc dur com la neurona, no deixen de ser còpies
imperfectes de l'activitat creadora dels científics. Uns com els altres resten
governats per un ordre orgànic o màquina que interrelaciona els components. Tan
sols que la màquina no es pot reparar a ella mateixa, mentre que el nostre cos
es regenera amb la mort i el naixement de noves cèl.lules. No és que sigui un
gran consol!. La mateixa complexitat té l'univers i les seves lleis
gravitacionals; un conjunt de forces que tendeixen a equil.librar-se. És
el que Von Foerster pregona: "Ordre fom noise" (l'ordre a partir del
soroll). De fet tot el que ha creat l'home o la dona mai l'ha dominat, si els
exceptuem a ells mateixos.
No és per tant tema d'enfrontament. El que sí és
evident és que estem davant un nou repte. Què fer-ne amb tanta informació i qui
és qui informa?. Doncs, el que circula per la xarxa és producte dels homes i
dones; això vol dir que la veritat, la mentida, la manipulació, el subjugament
demagògic es pot estendre amb més agilitat i a més persones. Hi ha més
possibilitat, menys prohibició, però ningú assegura la qualitat.
Deia
Schopenhauer, que davant de qualsevol doctrina nova, primer es fa el silenci,
després la mirem com a novetat perillosa i per fi diem: això és molt antic!.
