Pel sol fet de ser dona i en nom de la moral sexual, la societat
selecciona i castiga de forma exemplar a personatges de la vida pública. Això és
el que ha fet amb la tinent de l'exèrcit de l'aire nord-americà Kelly Flinn, la
qual coneixent les restriccions morals del reglament militar, ha tingut
relacions adúlteres, malgrat haver estat avisada que incomplia la
normativa. La pena era el consell de guerra i sembla que ha acabat
en baixa honrosa amb la consegüent pèrdua de la condició de pilot, públic o
privat i acusada d'adulteri, mentida i desobediència. Moralment sorprèn la
relació entre fet i condemna. En definitiva que, la senyoreta Kelly, va
passar de ser l'orgull del triomf de la dona, ja que des de l'any 1995 era el
primer membre femení de la força aèria que pilotava una fortalesa volant
coneguda com a B-52, a ser vilipendiada i posada com a paradigma infractor
de la moral sexual cultural americana. Quan les societats falsament
aperturistes obren les seves portes a les reivindicacions i pretensions de les
dones, moltes no s'imaginaven que les esperava. En primer lloc, en el cas que
ens ocupa, la no participació en l'activitat bèl-lica directa, relegades en
segon terme, fins a la Guerra del Golf en que aquesta pràctica, que tan poc ens
dignifica com a humans, va ser ampliada a elles. Això suposava la convivència
amb soldats de l'altre sexe; l'ensinistrament com a reclutes en casernes
on, algunes, han estat sotmeses a vexacions pròpies de Sade, documentades en
Virgínia, Maryland i Misuri i que no han estat denunciades per por a
represàlies. No tot ha estat immersió violenta pròpia de les integracions
socials, ja que sembla cert que, els dos sexes van conviure en el Golf al
vaixell de guerra Arcàdia, on la situació pròpia de tensió i el retraïment
espacial van fer la resta: el deu per cent de dones van quedar embarassades. De
vaixell de guerra es va passar al "love boat". Quan el general John
Shalikaskvili, defensor de la integració, comenta fets semblants propis de la
convivència, digué: "El sistema funciona bé, és la gent la que està fallant".
Fallant; sí. Jo també vaig haver de llegir-ho dues vegades. La tinent en
qüestió, si bé va aconseguir la feina difícil de dominar un B-52, no va ser
capaç de controlar la seva libido. És normal que la sexualitat sigui més
complexa. Ni la seva intel.ligència cegada per l'amor va descobrir
que el seu amant, en Marc Zigo, entrenador de futbol infantil, rere l'oferta
d'immunitat, declararia contra d'ella i l'enganyaria amb falses promeses. L'amor
com la mentida són propis de la condició humana. Però el que realment és
preocupant és la moral hipòcrita de la societat americana, extrapolable a la
nostra. Per una banda es mostra oberta, permissiva, progressista i es reflexa en
una noia jove, atractiva, avantguardista, a la qual li és permet qualsevol tipus
de feina, però se la carrega quan ella, fent us de les seves passions i
enamorada, és acusada d'adulteri; activitat que curiosament es realitza
entre dos. Fets semblants realitzats per soldats masculins no han tingut la
mateixa condemna. La base de la societat americana resta representada
en la família i una dona que atenta contra la seva base, no té dret a treballar
com a defensora de la llibertat. Possiblement pensin que exaltant la
lleialtat no es traïciona a la pàtria i si aquesta reposa sobre la família, s'ha
de protegir de depredadors. Curiosa paradoxa. Si li permetessin pilotar la
màquina després d'haver estat estimada, de segur que estaria en òptimes
condicions afectives per a conduir-la amb menys agressivitat. Evitar que es
creïn lligams afectius a l'exercit, és evitar sentimentalismes en moments
crítics com decidir entre l'amant i la pàtria. S'autoritza la guerra per a
defendre la llibertat, però no autoritzen que la persona la qual llenci les
bombes sigui promíscua. Però no siguem ingenus, no s'acusa als homes
adúlters, aquests no creen imatge sensible. Tan sols la dona d'en
Cèsar ha de ser honesta i demostra-ho És perillós així per vosaltres
dones que Kelly sigui considerada com a una heroïna contemporània romàntica.
Penseu que el models sempre són els mateixos, dones maques, solitàries,
enamorades i destruïdes per l'amor de l'home cruel. Es busca a la dona
atractiva, a la Barbie, a Lady Di; un model que serveixi d'exemple per a tots i
quan s'ha localitzat se l'expulsa del paradís per a exemple general.. El
triomf personal aconseguit per ella, no era prou per a tenir-la contenta. No hi
ha prou amb el narcisisme, necessitem d'objectes fora de nosaltres mateixos i
aquests es troben en l'amor que ve a emplenar el que ens manca. Però, aquest és
el lloc de la contradicció, de la prohibició social, que dicta unes normes
rigoroses de caire sexual i que a aquestes dones les reclama un gaudi
místic, gairebé com el de Santa Teresa. Per atrevir-se, ara resta sola
sense exèrcit, sense amant traïdor i expulsada del paradís. La sexualitat és
enigmàtica i natural. Alguns insisteixen en controlar-la dins la societat tant a
mascles com a femelles, de vegades per diferents motius. Henry Ford s'informava
exhaustivament de les relacions sexuals dels seus treballadors, afirmant que per
a regular la racionalització de la producció (com per a regular la guerra)
calia vigilar la pulsió sexual, dominar-la, satisfer-la. El que és cert és
que la nostra cultura reposa en la coerció dels instints, hi ha repressió sobre
el sexe, primer en la família, després en la societat. Contràriament al que es
pensa, la solució no està en l'alliberament sexual proposat per Reich, perquè la
sexualitat seguirà produint incongruències sempre que es vulgui cercar-la i
només dóna els seus misteris a la psicoanàlisi i certament el seu secret no
produeix molta eufòria: tots hem estat expulsats del paradís quan la van gaudir.