Han passat 100 anys des de la primera edició  de “Die Traumdeutung”, temps suficient per jutjar-la i  des d’aquesta perspectiva temporal  valorar-la com a una aportació  crucial al conjunt de la clínica i al coneixement de l’ésser humà. Quan es preguntat Freud sobre quines havien estat les seves grans obres, molt humilment manifestà que la teoria sexual i la interpretació dels somnis, ja que en elles restava plasmada la importància del desig del subjecte. Iniciava un camí semblant al de Copèrnic i Darwin  posant en dubte certes creences narcisístiques molt arrelades entre els racionals.
A començament de segle Freud està elaborant una nova teoria, en certa manera ja present en la literatura, en la poesia, en la mitologia, en el folklore, però que fins ara no gaudia d’una estructura on basar-se. És en aquell moment un neuròleg que observa que el saber mèdic és insuficient per a abordar els problemes de la clínica, en especial de la histèria. El seu “Eureka” té lloc després d’interpretar el somni de “La injecció d’Irma” i és quan li comenta a un amic que possiblement en el restaurant Bellevue de Viena, algun dia penjarà una placa on digui: Aquí li va ser revelat al Dr. S. Freud el secret dels somnis, el dia 24 de juny de 1895”. El  llibre és editat el 4 de novembre de 1899, però l’editor li canvia la data per la de 1900. L’obra és fruit d’un veritable esforç i una vegada acabada passa inadvertida per la premsa, degut a la seva poca cientificitat. Amb el pas del temps és traduïda a molts d’idiomes. A Espanya apareix al 1922. Avui per avui és d’una lectura fresca pel neòfit i de profunditat manifesta  per l’especialista.
La “Traumdeutung” és un recorregut per la mitologia, per l’obra de Shakesperare, Goethe, Heine, Sòfocles,... Alguns havien tocat el tema dels somnis: Hildebrandt i Scherner, però ningú com ell va fer que cristal·litzés en un sòlida teoria. S’enfrontava al més recòndit de l’ésser humà, fins al punt d’afirmar que seria la via regia per connectar amb l’inconscient. Era el seu mètode i la seva vida, tal vegada per això escriu en la portada la frase de l’Eneida de Virgili: “Flectere si nequeo Superos Acheronta movebo” (Si no puc dominar els poders superiors, mouré les regions infernals). El que estava rebutjat per la mentalitat conscient es manifestava en el món ocult de l’inconscient, tan sols calia un mètode de lectura.
Tal i com comunica a la seva estimada Martha Bernays,  ell somniava molt. Estava fent el seu autoanàlisi, sempre ajudat per la correspondència que mantenia amb l’otorrino Fliess,  recentment havia mort el seu pare i havia fracassat en la seva teoria de la seducció, segons la qual les seves pacients li comunicaven que havien estat seduïdes pels seus progenitors. Anys més tard va dir: “Ja no crec més en la meva histèrica”. Era un moment, per tant, clau en la seva elaboració teòrica.
Invita a tothom al seu voltant a que li aportin somnis per a recollir material, ell mateix, la seva filla Anna, el seu net i especialment els seus pacients, els quals li comunicaven dins l’associació lliure molts de somnis on ell trobava semblança i connexió amb els estats al·lucinatoris dels psicòtics.
El somni no és res més que una manifestació de l’inconscient. Hi ha d’innocents, que tan sols volen satisfer necessitats; d’altres fan servir els recursos més rebuscats que inviten a la seva lectura. Tots coneixem el somni del Faraó interpretat per Josep, o aquell altre famós que té lloc  quan Alexandre Magne, davant el setge a la ciutat de Tir, somnia amb un sàtir. Angoixat per la intriga busca un intèrpret que li diu:  Sàtir vol dir: - Ta Tir! (Tir és teva; endavant, ataca).
Freud observa que hi ha continguts a la consciència que pel seu caràcter són vergonyosos, hostils, sexuals, tal i com passava amb els sentiments d’amor i odi cap els progenitors per part dels nens que teoritza el Complex d’Edip. Per tant són rebutjats, reprimits, censurats. Però el desig no resta satisfet i busca noves maneres de manifestar-se i satisfer-se. Quan dormim, la censura es relaxa i el que no hem pogut aconseguir durant la vigília es realitza en el somni. El procés oníric ens diu que el que no podem satisfer en la realitat, troba satisfacció mitjançant la pantalla al·lucinada de la fantasia. Al somni el que vols es realitza, no cal que t’aixequis i ho facis. El malson seria un fracàs, no s’ha inventat una solució.
La realització del desig no es fa com en la vida ordinària, sinó de forma disfressada, per això apareix com a enigma, desconcertant, desproveït de sentit. Fa servir les tècniques més precises d’ocultament. La censura és especialista en els jocs de paraules, en l’analogia, en l’ús dels contraris, en les contradiccions, però en especial dos figures claus, la metàfora com a condensació i la metonímia, com a desplaçament… El treball del somni és la possibilitat de passar del contingut manifest (allò que explica el somniant) al contingut latent (allò que amaga l’inconscient). Tot això constitueix la interpretació. Interpretar no consisteix en donar explicació al simbolisme oníric, sinó en escoltar atentament la manera com explica cada persona el seu somni, és a dir com posa en escena el guió que ha  confeccionat. Per tant és bo allunyar-se dels manuals de receptes interpretatives basades en referents simbòlics. El que compte és el relat i les associacions a el lligades.
El que ens ensenya la seva lectura és un mal son pel “Cogito, ergo sum” de Descartes. Del penso, doncs existeixo, al: Qui ha escrit aquesta nit, mentre dormia, el guió d’un text creat per mi, però del qual en sóc aliè?. Qui quan jo dormia estava en estat de vigília en mi ?.  “Penso, doncs sóc pensat per mi”.
Freud contribueix d’aquesta manera a conèixer que l’inconscient no és un dipòsit de pulsions, un pou de maldat, sinó a que la seva estructura és la del llenguatge. L’inconscient estructurat com a un llenguatge, que diria Jacques Lacan. Un saber sense subjecte en definitiva.
Han passat cent anys de possibilitat de lectura del desig que han deixat de manifest com l’inconscient s’expressa i com és sensible a la història.