Notes per a la introducció en conceptes de tòpica i inconscient
 

METAPSICOLOGIA

Cada ciència té el seu mètode i el seu objecte. Per a donar explicació al fet psíquic la psicoanàlisi ha recorregut a la metapsicologia. No es tracta de un més enllà, sinó de l'equipament teòric de psicoanàlisi:

"La metapsicología se elabora como una conceptualización teórica que razona según modelos, que tienden a la explicación causal y a la elaboración de hipótesis".

(Lagache, "Psicoanálisis y psicología"., La evolución psiquiátrica I, pg. 253-6)

 Estem parlant del funcionament mental, inconscient, pulsions i el seu abordament des dels punts de vista tòpic, econòmic i dinàmic.
El punt de vista dinàmic, aborda els problemes, el fenòmens psíquics en termes de conflicte entre pulsions instintives i defenses socialitzades del jo. Interacció i oposició. Totes les motivacions de la conducta humana són conflictuals, fins i tot el fet d’escriure com ara és el cas.
El punt de vista econòmic enfoca les qüestions psíquiques per l'aspecte quantitatiu de les forces en presència: energia pulsional o energia de la inversió afectiva, fortalesa o debilitat del jo, força dels mecanismes de defensa.
El punt de vista tòpic enfoca els problemes plantejats per l'estructura de l'aparell psíquic. Tant si es tracta de l'oposició conscient-inconscient com de les instàncies Jo, Allò., Superjó, quin paper juguen al conflicte i com intervenen en la formació de la personalitat.
La repressió pot enfocar-se des del punt de vista tòpic, dinàmic o econòmic.

TÒPICA

Tòpic, vol dir teoria dels llocs. Veure Kant i les categories.
El llegat de la psicoanàlisi és haver introduït la necessitat de significar qualsevol fet psicològic en relació con la història individual i la relació de la nostra actitud en el seu condicionament davant l'altre. És important saber que el traumatisme no recau en el fet sinó en la simbolització concomitant. Allò comportaria negar el funcionament dinàmic.
 Es tracta d'una teoria que diferencia l'aparell psíquic en una sèrie de sistemes amb característiques o funcions diferents, ordenats en forma metafòrica com si fossin llocs psíquics amb els quals podem treballar figuradament.

Quina ciència existia quan Freud parla de tòpica?

Freud havia rebut influències de Nietzsche i Schopenhauer. Nietzsche havia parlat de l'allò com a camp pulsional i instintiu. Herbart parla igualment de conflicte psíquic, inconscient i repressió (psicologia intel.lectualista).
Les primeres intuïcions.- Des de Paracelso, els místics curaven afeccions psicosomàtiques per suggestió. Els coribantes de Plató. Mal-leus Magnificarum (Spranger). Mesmesr. Puysegur, L’abate Fària…
Mesmer, Sant Agustí, Descartes diuen que poden sorgir records de la infància que semblaven desapareguts.
Maine de Biran.- Automatisme al segle XIX. Primer inconscient francès.

Charles Richet "El somnambulisme" 1884
Janet "Dissociació de la consciència".

a) Teoria anatomo-fisiològica: Gall
b) Hi ha pensaments que no es troben a disposició del subjecte però que són eficaços patològicament parlant: hipnosis, escissió del jo. Freud, des de Estudios sobre la Histeria, ja parla d'un cert ordre en les representacions, arxius de records en torn al nucli patogen, però llunyans de la cronologia i propers a la lògica associativa. Els somnis són fidel reflex de la separació dels continguts psíquics: l'altra escena. de Fechner.

Obres on podem trobar la idea de tòpica:
Bibliografia.
1.- Interpretació dels somnis. (Cap. VII). pàg. 665.
2.- Projecte d'una psicologia per a neuròlegs.  1895 [1950]
3.- Cartes del 1-1-1896 (pàg. 3529) i 6-12-1896  (3551) a Fliess.
4.-Compendi de Psicoanàlisi. (1938) [1940] pàg. 3386. Cap. IV. Tracta d'harmonitzar totes).
5.- El Jo i l'Allò (1923).  pàg. 2701
6.- L'inconscient 1915.  pàg. 2061
7.- La Repressió 1915.  pàg. 2053
8.- Algunas observaciones sobre el concepto de inconsciente en Psicoanálisis (1912) pàg. 1697.

a).- La interpretación de los sueños (1900).- Els elements del somni estan articulats segons estructura pròpia. Lògica inconscient.
b).- Psicopatologia de la vida cotidana (1904).- Simbolització on el subjecte busca la seva certesa. En contra del determinisme existencial.
c).- El chiste y su relación con el inconsciente (1905). Es dedueix el gaudi i el fet de que el subjecte vagi més enllà de la risa.

Dos tòpiques freudianes:

1ª.- Inconscient, preconscient i conscient.
2ª.- Allò, jo i sobrejó.

1ª tòpica

Què és un lloc psíquic?

No es tracta de localització anatòmica de funcions. Indica que cada part és exterior a la resta i posseeix una especialització. S'ha de parlar d'una concepció dinàmica, segons la qual els sistemes es troben en conflicte entre sí: "conflicte psíquic".
Per exemple,  la consciència seria com a un penya-segat que no deixa passar més d'un record a l'espai del jo.
La  1ª tòpica la trobem al cap. VII de La interpretación de los sueños i podem seguir la seva evolució a partir del Proyecto de psicología científica (línia neurològica).
Posteriorment en una carta a Fliess (1-I-1896 i  6-XII-1896).
Entre l'inconscient, preconscient i conscient, Freud situa la censura que inhibeix i controla el pas d'un a l'altre.
Preconscient.
Els seus continguts no estan en el camp actual de la consciència i són inconscients en el sentit descriptiu, però són accessibles a la consciència (records actualitzats).

Conscient.
El sistema percepció-conciencia se situa en la perifèria de l'aparell psíquic. Fa una funció essencial en la dinàmica del conflicte, evitació del que és desagradable. Un dels pols del conflicte defensiu.
Inconscient.-
De manera descriptiva i no tòpica pot indicar el conjunt dels contingut no presents en el campo de la consciència. D'una forma tòpica entraria en discriminació amb els sistema preconscient i conscient. Diu en el Yo y el Ello, 1923:

 "Todo proceso psíquico cuya existencia queda demostrada por sus manifestaciones, pero del cual, por otra parte, lo ignoramos todo, a pesar de que se desenvuelve en nosotros mismos.”

Què dirà d’aquesta frase la ciència positivista?
Està constituït per continguts reprimits amb les següents propietats:
1.- Els seus continguts representen les pulsions: font, objecte, fi... (zones erògenes).
2.- El seu mecanisme és la condensació i el desplaçament. Metàfora i metonímia.
3.-Busquen arribar a la consciència (retorn del reprimit) però arriben en forma de solucions de compromís i deformats per la censura: Llenguatge dels somnis.
 El que està reprimit a l'inconscient i el jo amb el sistema prec. i cons.

“Leer a Freud, es ante todo aprender que si inconsciente no puede confundirse con el empleo romántico de un inconsciente referido a lo arcano, a lo primordial, a lo primitivo. No hay nada de esto. Lo que vemos en Freud es al hombre que lucha siempre denodadamente en torno a cada fragmento de su material lingüístico para poner en juego sus articulaciones. Este es Freud, un lingüista.”

2ª tòpica
Es basa en la constitució dins del subjecte de la tòpica anterior. Respon a la pregunta: Quan es constitueix i com el subjecte de l’inconscient?
Sorgeix en 1920 com a nova concepció de la personalitat, on diu que hi ha un conflicte defensiu entre sistemes.Va ser clau el paper de les identificacions en la constitució de la persona.:
Allò, "Das Es" (id en anglès) com a pol pulsional de la personalitat. Freud el pren de Groddeck de la seva obra Das Buch Vom Es (1923).
Groddeck (1966-1934) fundador de la medicina psicosomàtica. Contacta amb Freud (1913) i es distancia d’ell (1926). Hostil a la dicotomia i teràpies purament psíquiques o purament somàtiques.
 Defineix das Es com el representant de les forces pulsionals que imprimeixen a l'inconscient el seu dinamisme propi. Pot definir-se  com el sistema més profund, representatiu de la forma original de l'aparell psíquic, regit des del principi per les pulsions innates apetitives (Freud Das Es). Està regit pel principi del plaer, ignorant la lògica.
La buscada de la satisfacció troba limitacions imposades per la realitat: Apareix el conflicte entre tendències pulsionals i el sistema regulador. Al parell conscient-inconscient, es superposa una segona tòpica: El jo i el Allò.
 Dominat pel principi del plaer, no és instint biològic, sinó pulsional. En la segona tòpica resta comprés a l'inconscient com força pulsional i com a repressió.
Constituiria el pol pulsional de la personalitat. El seu contingut és inconscient, hereditari en part, reprimit. Des del punt de vista econòmic és el lloc de l'energia psíquica, des del punt de vista dinàmic entra en conflicte amb el jo i el superjó.
Pulsió té el seu origen en el mite de l’Andrògin de Plató (Aristòfans en el Banquet) que per ordre de Zeus es divideix en dons sexes. Igual està separat, ha perdut el seu complement (mare). Pulsió es manca de complement. La plsió topa amb els límits del cos (zones erògenes). El camí seria: Manca de ser, pulsió, desig, demanda, Altre.

El yo y el Ello (1923)
El jo seria el representant dels interessos de la totalitat de la persona (libido narcisista).
Es troba en contacte amb la realitat exterior, està regit pels processos secundaris i el principi de la realitat. El jo mediatitza les relació del subjecte amb el mon exterior.

Per una altra banda ha de fer front a les pulsions internes, instintives, ha de decidir el moment de la gratificació (teleològic). No podem reduir-lo a una qüestió reguladora: supervisa les relacions del subjecte amb sí mateix: narcisisme.

AUTOEROTISME-----------? JO ----------? NARCISISME- RELACIÓ D'OBJECTE
El pas de l’autoerotisme al narcisisme requereix de la formació del Jo

Superjó com a instància que jutja i critica, constituïda per la introjecció de les exigències parentals. Es comporta sàdicament amb el jo.
Hi ha formacions més específiques com Ideal del Jo i Jo ideal.

La dinàmica pròpia de l'inconscient fa que es produeixen relacions entre aquests llocs i per tant que es produeixi el que anomenem el Conflicte psíquic. Es dóna quan al subjecte se l'hi oposen exigències internes contràries. Un desig i una exigència moral. Conflicte entre desig i defensa, entre pulsions, conflicte edípic on més allà d'enfrontaments de desitjós hi ha enfrontament amb el que està prohibit.
És una oposició entre la pulsió libidinal i les funcions de control del jo. Si no troben solució, la pulsió es veu reprimida de forma inconscient i sorgirà en forma de símptoma (el retorno de lo reprimido)

Quina és la motivació d'aquest enfrontaments? : La repressió.
Certes emocions pulsionals i determinades representacions psíquiques topen amb resistències que les impedeixen l'accés a la consciència. Aquestes poden ser morals, ètiques...
En 1915 diu Freud  que la repressió afecta als representants psíquics de la pulsió, aquest són inadmissibles pel jo, es veuen rebutjats fora del conscient (repressió primària). A partir d'aquest moment, tot el viscut, emocions, idees vinculades a aquesta representació seran objecte de repressió.

"La represión no impide que el representante de la pulsión permanezca en el inconsciente, que continúe organizándose en él, que origine nuevos vástagos y establezca nuevos lazos. La representación no dificulta, en verdad, más que la relación con un sólo sistema psíquico: el consciente."

Freud, "La represión", 1915, en Metapsicología)
Els límits del cos:   "Si una pulsión no estuviera ligada a una representación, sin no se tradujera por un estado afectivo, permanecería totalmente ignorada por nosotros."
Freud, "El inconsciente", 1915, en Metapsicología

 La repressió és imperfecta, ja que la pulsió conserva la seva força, o es veu reanimada per un nou incident, s'activa, intenta obrir-se pas a través d'una satisfacció substitutiva, el símptoma, el retorn del reprimit. Nachträglich (a posteriori). El símptoma com a fracàs de la repressió.

Succeeix cada vegada que la satisfacció d'una pulsió troba dificultats en la seva realització, en la seva representació mental o en la seva afectivització. Vol dir que la pulsió original i la necessitat de satisfer-la no desapareixen, sinó que tenen la seva representació psíquica en l'inconscient i actuen permanentment en l'organització del funcionament mental.: Pulsió-repressió-inconscient.

No és pot comparar: Allò no és igual a connscient.  Jo no és igual a Conscient, ja que pel bon funcionament mental cal que elements del jo-inconscient penetrin en el Jo, convertint-se en preconscients. Si bé tot el que passa en l'Allò és inconscient, el que passa al Jo poden arribar a ser conscient, però no tot. El Jo fa de mitjancer.
El traumatisme Psíquic.-
Es remunta a l'estudi freudià de les paràlisis histèriques (1893), on diu que per arribar al punt de partida de la malaltia no hi ha prou amb interrogar al malalt, hi ha fets desagradables dels quals no tenen coneixement conscient. Calia la rememoració.
El caràcter traumàtic no devia vincular-se al fet  com tal, es tractava de la reviviscència d'un record patògen: REPRESENTACIÓ + AFECTE CONCOMITANT.
Es tracta del mecanisme del "Fals enllaç" Es a dir, que en primer lloc hi ha una dissociació de la consciència motivada pel desig del subjecte de reprimir, d'oblidar. Aquesta tasca és impossible, ja que ni l'empremta mnèmica, ni l'afecte concomitant poden eliminar-se, una vegada han sorgit. El subjecte separa la càrrega d'afecte de la representació i la uneix a una altra no intolerable per a la consciència: conversió orgànica, representació qualsevol o angoixa fixada a un objecte: Histèria, N. Obsessiva i Fòbia.
 
 

L'INCONSCIENT

El mèrit de Freud és haver poblat el nostre inconscient amb pulsions, fantasmes i records inconscients, el caràcter dels quals és dinàmic.
L'inconscient té sentit per a Freud amb el descobriment de la transferència (Anna  O.).
Freud relacionà les teories del XIX allunyant-lo de la fenomenologia i la perspectiva descriptiva. Fins aleshores tot era mera fisiologia.
Quan Freud introdueix l'inconscient no ho fa partint de la sexualitat, sinó a través de les llacunes del llenguatge (errades, lapsus, oblits...) Aquest diu, responen a la necessitat d'ocultament d'un desig. Serà a través d'aquest desviament del desig que les falles de la paraula es relacionen amb la sexualitat. Són curtcircuits del discurs on es filtra el desig inconscient. Però:
a.- Tenen sentit.
b.- Tenen a veure amb el desig.
c.- Són un moviment d'ocultament.
d.- tenen a veure amb la manera d'aparició del desig en la paraula.
 

Exemples.-
President de la Cámara Autro-Hungaresa: "Señores diputados, en la apertura de la sesión, hecho el recuento de los presentes, y viendo el suficiente número, se levanta la sesión".

(pág. 791. Equivalencias orales.. Tomo I)
"... Las personas que comprenden... cuestiones relacionadas con la anatomía de la cavidad nasal, pueden contarse, aún en una gran  ciudad de más de un millón de habitantes, con un sólo dedo. ¡Oh, perdón! quiero decir con los dedos de una sola mano".
Riflet-Lemaire, A., Jacques Lacan. Bruselas, Dessart, 1970. Lacan, Barcelona, Edhasa 1971
"No estoy inclinado a hacer el elogio de mi estimado predecesor", por "No soy yo quien está llamado a hacer..."
 (pàg. 798 Equivalentes orales, Tomo I)
 "Niederkommen" significa "tirarse abajo", però també significa  "parir". Una pacient que es llença  sota de les rodes d'un tramvia, no fa res més que realitzar el desig de parir un fill.
Fins i tot les malalties mentals de l'home estan estructurades com a un acudit:
Isabel de R. 1892, publicat en Estudios sobre la Histeria de 1895, patia astasia-abasia, paràlisi de les cames. Associant ella diu "Lo sola que estaba" (Sthen vol dir "estar" i "estar de pie". "No lograba avanzar ni un solo paso". Aquesta pacient feia d'infermera (lluita de desitjos): En aquesta família les coses no  anaven, "no andaban bien".
Cecília tenia un mal al taló dret del peu que la impedia caminar. Quan era a un sanatori a l'estranger al arribar-hi havia hagut de guardar llit. El metge la condueix agafada de la ma al menjador i va sentir per primera vegada aquell ma. "Por entonces me dominaba el miedo a no entrar com buen pie entre los demás huéspedes del sanatorio".
La il-lusió del jo
Estem parlant del Jo constantment, però el que no hem dit és que aquest es basa en una il.lusió, en una imatge, de la qual la clínica es fa eco contínuament. Aquesta sutura del subjecte ja és presentada per varietat d'autors:
Spinoza (s. XVII) "La conciència és inconscient dels seus actes".
Leibnitz, parla de "l'intel.ligible", com a experiència interna.
Maine de Biran, de "L'homo duplex".
Griesinger, de  "metamorfosi del jo".
Herbart, deia que idees contràries lluiten en el jo.
Però serà amb Descartes que podem parlar del naixement del subjecte: De l'ens al subjecte. "Cogito, ergo sum". Un dels dos termes pressentiria l'existència. Però pensem que hi ha certesa psicòtica, no dubte (el dubte metòdic).
Quan diem jo, tu...sóc, ets.. La psicoanàlisis se’n ocupa de la primera atribució (és pre-ontològic). No dóna per sentada la primera atribució.
És als lapsus, al discurs, quan sense voler se'ns escapa el clàssic: "No volia dir això". Qui és el que ha actuat per mi, el que pensa per mi. Qui és qui l'autoritza a pensar d'aquesta manera i deixar-me en evidència.?. (Cal dir que les errades no s'han d'explicar: són significants). Quan “allò" pensa jo no sóc. Traiem informació del sense-sentit.
El jo és una funció, imaginària, simbòlica i real. Sempre de dependència respecte de l’Altre. La presència de l’ordre simbòlic en el mutisme, és la presència de la pulsió de mort, la veu de ningú (personne).
Si es pren a la persona com a subjecte s'assimila imaginàriament, el simbòlic i el real.
El símptoma qüestiona al subjecte: fòbies, angoixa localitzada, símptomes somàtics, rituals obsessius, dubtes, anorèxies, depressions, somnis, deliris... què pot dir el jo respecte d'això?. Què pot dir la clínica del jo respecte de l'enigma del fet de que la gent vulgui curar-se a través del càstig (psicosis autopunitives).
Així, a què resta reduïda la personalitat ?. A un "locus" de relacions més que com un jo clàssic. Relacions que resten perfectament reflexades mitjançant un "nus borromeo". La personalitat com a síntesi.

"L'INCONSCIENT ÉS EL DISCURS DE L'ALTRE".
"L'INCONSCIENT ESTÀ ESTRUCTURAT COM A UN LLENGUATGE
"El LLENGUATGE ÉS LA CONDICIÓ DE L'INCONSCIENT"
"LA SOCIETAT ÉS LA CONDICIÓ DEL LLENGUATGE"


El subjecte de l'inconscient, és un pur efecte del significant. No és un sac ple de significats que s'han d'extreure.
El psicoanalista no tracta amb persones, sinó amb un cert subjecte un tant escabrós, ple de meandres i que es diu: Inconscient.
Obeeix a una lògica que està fora de l'espai i el temps i de la persona (exemples).
 

                                                                   Signe
 

                                   Significant          SíMPTOMA      Gaudi inconscient
                                         S1
                                                           Saber inconscient
                                                                      S2

Saber inconscient, saber sense subjecte. Qui era qui  sabia ?. En els lapsus és típic sentir: - Jo no volia dir això!

LA REPETICIÓ.- L'inconscient assegura la repetició. Hi ha una dinàmica inconscient que es manifesta en actes, paraules, actes involuntaris, sense sentit. No és individual ni col.lectiu, es produeix en l'espai entre dos.
L'inconscient és que l'home està habitat pel significant.
"No hi ha metallenguatge". No hi ha manera de parlar de l'inconscient, sense sentir-se afectat pel mateix.

LA REPRESSIÓ té a veure amb l'estructura mateixa de la pulsió. El subjecte es constitueix com a inconscient (reprimeix) perquè no vel saber de que no hi ha en la pulsió saber sobre l'objecte.

El llenguatge de l'inconscient

Si l'inconscient està estructurat com a un llenguatge, com funciona aquest?
La metàfora i la metonímia.-
Segons Freud el discurs té llacunes:

"El discurso conciente es un poco como esos manuscritos sobre los cuales se ha borrado un primer texto para cubrirlo con otro. No obstante, en esos manuscritos el primer texto siempre puede percibirse en la fallas del segundo".

Op.,cit., Riflet-Lemair
El jo (Moi) inconscient tendeix a regular, a moderar pulsions instintives que no són  reconegudes per la consciència: perilloses (angoixa) prohibides (culpa). Si no es normalitza, arriba el símptoma com a signe enigmàtic, com a formació de compromís en el sentit de que una pulsió ha forçat la tanca de l'inconscient. Però per una altra banda és una certa gratificació. Es llibera la tensió.
Si hi ha hagut successos reals que han deixat empremta en el psiquisme, aquests pateixen una profunda transformació imaginària.
La metàfora i la metonímia. Aquesta és l'estructura dels acudits, somnis, actes fallides.
La metàfora.- Procediment mitjançant el qual es trasllada la significació pròpia d'una veu a una altra significació en virtut d'una comparació: llum de l'esperit, flor dels anys, cremar de desig.
Vol dir que en la cadena de significant arriba una altre significant. El suplantat cau dins de la categoria de significant i com a significant latent perpetua l'interval en el qual pot insertar-se una altra cadena significant.
Fórmula de la metàfora:
Freud viatja per la regió de Bosnia-Herzegovina. Parla amb un desconegut sobre art italià.:
- Ha vist vostè en Orvieto els frescos de ...? ...Signorelli... Botticelli, Boltraffio.
Abans havien parlat dels costums dels turcs de Bosnia-Herzegovina, de la seva confiança en el Herr (senyor.., amo absolut, la mort) de la importància que donen als plaers sexuals, la por a la impotència. Freud recorda la noticia rebuda de Trafoï. Un dels seus pacients ha mort víctima d'un trastorn sexual.
 
 
 
 
Concient Bo                       l              traffio
Bo           ttic      elli
Oblit            Signor – elli
Bo(snia) Her (zegovina)   Trafoï
Inconscient Mort i sexualitat
                                                                               Pàg. 758, O.C. tomo I
La metàfora consisteix en designar quelcom a través del nom d'una altra cosa: Substitució significant.

 S1                          Imatge acústica de la psicoanàlisi
---  ----------------->    ----------------------------------------
 s1                                  concepte de psicoanàlisi.

S2                              Imatge acústica de pesta
---  ----------------->      ------------------------------
s2                                   concepte de pesta

S1
---                          S2
s1                         ------                               S2  es troba expulsat. Cal una maniobra per a   recuperrar-ho
                              S1                                       està per sota de la línea de significació.
                             ----
                               s1
S2
---
s2

La cadena de significants governa el conjunt de significats.
      S’
F (----) S = S(+)
      S
La metàfora produeix sentit degut a l'autonomia del significant
S’
S
En la funció (f) el significant metafòric S' manté sota la barra a l'antic significant. El signe + vol dir que entre S i s la barra pot estar franquejada.
El sorgiment de la significació és com una guspira mental que relaciona els significants.
f (S…S’) S = S(-)s
El signe (-) indica el manteniment de la línia, resistència a la significació. És un absurd aparent, cal una operació per captar el sentit
La metonímia és canvi degut al vincle entre termes: Beure una copa, els coures de l'orquestra.

 S1                               Imatge acústica de anàlisi
---  -----------------> ----------------------------------------
 s1                                   idea d'estar en anàlisi

S2                                      Imatge acústica de "divan"
---  ----------------->-----------------------------------------
s2                                               idea de divan

S1
---                           S2   (.......S1)          s2   no passa sota la línea de significació. S2 és expulsat provisionalment
s1                         ------------------
                                       s1
S2
---
s2

El significant suplantat no passa sota la línia de significació, resta al cim. El sentit està en el manteniment de S1 en contigüitat amb S2 i associació amb S1
- La condensació del somni com a procés metafòric.
-.El desplaçament com a metonímia.
- Neologismes,. glosolàlies, llenguatge delirant...
- Símptoma com a metàfora.
- L'acudit com a condensació i desplaçament.
- El desig com a metonímia.
- El Nombre-del-Padre com a metàfora.
-
Una enferma padece de dolores en la parte baja de la espalda. Asociando pronuncia la palabra Kreuz (cruz) y dice que la cruz significa su dolor. En Alemán Kreuz indica el sacro. Freud le indica que quiere decir también sufrimiento moral.
S' (sufrimiento físico en el sacro) sustituye a S (la cruz del sufrimiento moral)
En l'acudit es troba la relació entre el "witz" i l'inconscient:
L'acudit de Hirch-Hyacinthe, jueu recaptador que comenta com va ser rebut per Salomón Rothschild:

 "Tan cierto como que dios debe velar por mi bien... me trató enteramente de iagual a igual, de un modo totalment famillonario"

A.Riffet-Lemaire, op.cit., pàg. 327

FAMI  LI  ON  ARIO      Lapsus
FAMI  LI         AR           Desig
---------------------------
     MI  LI  ON  ARIO      Inconscient

El discurs sorgeix de l'Altre. El mecanisme ha esta de condensació

La metonímia
Beure una copa per beure aigua.
Fórmula F (S...S') S = S (-) s.
Un significant S' copa, que està en relació de contigüitat ... amb el significant anterior S, aigua, al qual substitueix. La barra no pot ser franquejada. (-)
El desig és metonímic.
Somni de Freud en el qual un amic Köningstein, l'havia reprotxat que s'abandonava a les fantasies. Freud somnia: Es veu al cinc anys arrancant les fulles del llibre de colors. Aquesta idea l'associa a un altre record, la neteja d'un herbari ple de cucs (Bücherwurn) que vol dit tant cuc de biblioteca com a cuc. Freud es un cuc que devora. Associa aquest record amb un insecte (Wurm) que designa insecte i en el psicoanàlisi un nen-falus. El desig inconscient és devorar a la mare com qui devora un llibre. Llibre "La Bíblia" regal del seu pare com a llegat de la mare.
Acudit:
"El poeta Heine (...) discurre, en un salón parisiense, con un tal Soulié, cuando de pronto hace su entrada un hombre fabulosamente rico que suscita al instante la obsequiosa admiración de los invitados.
-Se da cuenta? -dice Soulié-, el siglo XIX adora al becerro de oro.
-Ya veo -responde Heine-, pero este, me parece, está pasado de edad.