Substància dispersa en un medi, que es difon molt lentament i que no pot travessar les membranes dialítiques com les solucions veritables. Les propietats fonamentals dels col.loides no són degudes a llur constitució química, sinó a l'estat físic de dispersió. Les partícules dels col.loides reben el nom de micel.les col.loïdals i poden ésser distingides a l'ultramicroscopi, ja que tenen unes dimensions (considerables com a partícules esfèriques) de 0,1 a 0,001 microns de diàmetre, o sigui que tenen de 10₃ i 10₉ àtoms per partícula. Els col.loides no poden ser observats al microscopi, raó per la qual hom els coneix com a submicrons. Segons quina sigui llur constitució, hom pot distingir-ne tres tipus fonamentals:

A més, segons el grau d'afinitat amb el medi dispersant, són liòfils o liòfobs, segons sigui molt gran o relativament petita.

Els col.loides presenten un moviment característic, el moviment brownnià, produït per l'agitació tèrmica. La viscositat de les solucions col.loidals és superior a la del dissolvent pur, especialment en el cas de col.loides liòfils. La càrrega elèctrica dels col.loides és típicament electronegativa, amb poques excepcions; quan aquesta càrrega és neutralitzada, o n'és extret de l'embolcall d'hidratació, es produeix la floculació del col.loide.