Abans del segle XVIII, i durant els segles, l'elaboració del sabó va ser una tasca principalment casolana en la qual s'emprava com a matèries primeres cendres vegetals i greixos vegetals o animals.

A la segona meitat del segle XIX diversos factors econòmics i tecnocientífics van produir el desenvolupament de la indústria del sabó. El procés industrial es diferencia poc del casolà: les cendres se substitueixen per l'hidròxid de sodi principalment, encara que també s'utilitza l'hidròxid de potasi. En els diferents tipus de sabó se li poden addicionar, segons l'ús a què es destinin, colorants, perfums, emulgents, desinfectants, etc.. La reacció entre un greix i un àlcali (coneguda per reacció de saponificació) produeix, a més de sabó, glicerina, que també s'aprofita.
La seva producció és coneguda des de fa més de dos milions d'anys. Al principi va ser emprat des del punt de vista mèdic, i no va adquirir importància fins a principis de la nostra era. A la fi del segle XVIII el sabó es comença a fabricar industrialment ja que abans era casolà. El sabó per a ús domèstic pot ésser presentat en pastilles, en escates, granulat, en pols i líquid. Les greixos sòlids ordinaris acostumen a donar sabons durs. Si s'utilitzen olis viscosos en productes no saturats s'obtenen sabons tous.