TALC
Silicat de magnesi hidratat, Mg3 Si4 O10
. Mineral que cristal·litza en el sistema monoclònic, en forma de masses
fulloses o en agregats de gra fi. Té un esclat de perla, una densitat de
2'82 i un color verd com característica important, tot i que a vegades pot
ser blanc, gris o, a causa de l'òxid de ferro, vermellós. És
suau, tou, untuós i molt adherent. El talc és un mineral típic
de les roques poc metamorfosades riques en margues. En alguns tipus de roques pot
ser un mineral molt freqüent. El talc té moltes aplicacions comercials,
la més important és una amb forma de pols. És mal conductor
de la calor i de l'electricitat, resisteix al foc i és inatacable pels àcids.
Per tot això, hom el fa servir en ceràmica, especialment en la porcellana
d'aplicació elèctrica o refractària, per a fer commutadors
elèctrics i per a recobrir llocs que no han d'ésser atacats pels àcids.
A Catalunya hi ha jaciments a Ribes de Freser, la Bajol, Darvius, Núria i
el Pasteral, entre d'altres indrets. La varietat coneguda com a esteatita o sabor
de sastre és molt abundant a Hellín (Albacete), a la serralada de
Ronda i a Osca.