Quadern |
|
|
Weblog compartit,
amb anotacions d'en Joan, la Pepa, la Mercè, la Immaculada, la Trini i la Laura.   
|
19.12.05
Us convido a visitar Llapis de colors . Hi trovareu el nostre regal per aquestes festes. ............................... De debó que ha sigut una molt bona experiència. Segur que la repetirem! 15.12.05
Multimedia en línea
Ho he vist al blog Narref Blog i al blog d'una profe DIM És tracta de BubleShare, 1. Tries i puges les fotos 2. Graves el text sobre la imatge seleccionada 3. Acabes, copies el codi font. 4. L'enganxes al blog. ES AIXÍ DE FACIL! Visita al Mataró del segle XVI Per escoltar la veu premeu els botons que es troben a la part inferior del visor 14.12.05
processador de texto en la web
Conèixeu Writely? Bé, en aquesta adreça teniu una explicació de les seves excel·lències: http://http://www.error500.net/writely_procesador_textos_web i aquesta és la web del recurs en sí: http://www.writely.com/ 11.12.05
Els riscos del programari lliure
Sempre parlo bé del programari lliure, en soc un enamorat. Però avui parlaré dels riscos d'usar aquest tipus de programes. I en parlaré en primera persona perquè, com que l'utilitzo, em trobo amb determinats problemes. Per exemple amb l'Nvu (pronunciat: n'viu): de vegades no s'acaba de penjar (puc desar la feina) però les icones d'inserció d'imatges o enllaços resten en gris i no es poden usar. Solució? Sortir i tornar a entrar. Una mica empipador, però. Espero que en versions posteriors se solucioni. Una altre exemple: Firefox 1.5. Me l'acabo d'instal·lar i funciona d'allò més bé. Però les extensions que tenia per versions anteriors no funcionen. En concret n'hi havia una que m'anava molt bé, era Spellbound que, amb un clic al botó dret del ratolí, permet revisar l'ortografia del formularis web, com ara aquest amb què edito aquest post. Com que escric tan malament a màquina em servia per repassar les errades. I amb l'1.5 no va. Però no solament això, ha desaparegut de la llista d'extensions disponible. L'arrel del problema: moltes vegades el programari lliure és creat i mantingut per només una persona, un desenvelupador/a que ho fa voluntàriament. Quan se li acaba el temps, la paciència o l'interès en el tema ho deixa córrer i aquí s'ha acabat aquell desenvolupament. Una mica em passa a mi amb el tema SCORM i Moodle: m'hi vaig posar ara fa un any i no l'he tornat a tocar. He rebut una pila de missatges de correu de persones que han lleguit el Tutorial, senyal que el tema interessa, però a mi n'hi ha d'altres que ara mateix m'ocupen el pensament. Rectificació posterior: he trobat a la pàgina d'Spellbound l'actualització (des de la d'extensions del Mozilla no s'hi arriba, però), m'he instal·lat l'actualització i funciona! 3.12.05
Recursos per a la formació d'adults
Us faig sabedors de la pàgina personal d'en Francesc Iglesies, company d'escola. La seva pàgina aplega una sel·lecció d'activitats i materials didàctics penjats a Internet que poden ser útils per treballar a l'aula d'Informàtica amb els alumnes dels diferents nivells de les Escoles d'Adults. A més hi trobareu diversos treballs sobre fotografia en la secció Estudi Fotogràfic. URL: http://www.xtec.net/~figlesi2/ La Fauna del Software Lliure     Aquest és el títol d'un article publicat a Ciberaula-Linux, que si be es va publicar el 20 de setembre de 2004 i potser hi manquen algunes referencies, es divertit i curios. Si no el coneixeu us convido a fer-hi una ullada. El resum diu així: Este documento hace un repaso de las mascotas que representan a muchos proyectos del Software Libre, que suelen tomar animales como reclamo visual y símbolo de la filosofía de libertad y variedad. El responsable de que el conegui és en Marià. URL: http://linux.ciberaula.com/articulo/fauna_software_libre/ El principi de l'agonia Tants anys que hem estat demanat de tornar al lloc on per lògica pertanyem i ara que hi som ens adonem, si més no, jo m'adono, que tampoc hi encaixem. Probablement no pas per nosaltres mateixos o perquè no ho fem prou bé, sinó per la rigidesa del sistema que, tot i fer 2 anys que ens té, encara no ha estat capaç d'adaptar-se, respectar-nos i fer-nos un lloc en condicions. La conseqüència és, tard o d'hora, la desaparació. I els principis d'aquesta desaparació, el principi de la mort, l'agonia, ja els estem veient. Tot són senyals al meu voltant que no presagien res de bo. I no se m'acut què hi podem fer per canviar-ho. Potser, com diu la meva professora de ioga, haig de fer-me a l'idea que les coses passen i que la manera de superar-les és no donar-los més importància que la que tenen. Però són massa anys (tota una vida laboral) com per a què no em sàpiga molt de greu. Sóc pessimista, ja ho veieu. |