La Formació Professional a la LOGSE.

Els seus components.
Formació Professional Específica de Grau Mig i Grau Superior
Vinculació de la formació Professional amb els demés nivells educatius.


1. Principis generals previstos a la LOGSE que inspiren el nou model de formació professional

2. El model de la formació Professional en el nou sistema educatiu. Estructura i vinculació amb altres ensenyaments

3. Característiques bàsiques del model de formació professional

3.1 Característiques a nivell social i econòmic

3.2 Característiques a nivell educatiu

3.2.1 Des del punt de vista de la selecció i definició de cada oferta formativa

3.2.2 Des del punt de vista de les característiques del contingut de la pròpia oferta formativa:

4. Característiques dels cicles formatius

4.1 Finalitats generals dels cicles formatius

4.2 Organització dels cicles formatius

4.2.1 Cicles formatius de grau mitjà

4.2.2 Cicles formatius de grau superior

4.3 Pràctiques en centres de treball

4.4 Avaluació

5. Formació professional i qualificació. Perfil professional. Capacitats clau

5.1 Les necessitats de qualificació

5.2 El camp professional

5.3 El perfil professional

5.3.1 Capacitats clau derivades del perfil professional

5.3.2 Capacitats clau proposades des del sistema educatiu

6. Estructura dels nivells de formació a la Comunitat Europea.

Tema 2

La Formació Professional a la LOGSE. Els seus components. Formació Professional Específica de Grau Mig i Grau Superior. Vinculació de la formació Professional amb els demés nivells educatius.


 


1. Principis generals previstos a la LOGSE que inspiren el nou model de formació professional

En el Preàmbul de la Llei hi trobem tres aspectes claus inspiradors de l’articulat:


L’aspiració social per obtenir una educació de més qualitat i de millor abast en funció de les exigències formatives de l’entorn social i productiu.


La progressiva integració de la nostra societat en el marc comunitari des del punt de vista de la competitivitat i lliure circulació de les persones, en la dimensió formativa


Els canvis constants i accelerats des del punt de vista social, econòmic, tecnològic i organitzatiu que fan necessària una formació bàsica més llarga i més adaptada a aquests canvis.

En el títol preliminar, article 1, hi apareixen unes finalitats que són un element referencial molt important:


Adquisició d’hàbits intel·lectuals i tècnics de treball. Adquisició de coneixements científics, tècnics, humanístics, històrics i estètics.


Capacitació per a l’exercici d’activitats professionals.

En els articles 18 i 19 de l’educació secundària es comenta que:


La finalitat d’aquesta educació és preparar l’alumne ja des de la pròpia educació secundària, per a la incorporació a la vida activa o per accedir a la formació professional específica de grau mitjà o al batxillerat.


Adquisició d’una formació bàsica de caràcter professional. Capacitat d’entendre la dimensió pràctica dels coneixements obtinguts i l’adquisició d’una preparació bàsica en el camp de la tecnologia.

En el capítol referent a la Formació Professional hem de destacar tres aspectes fonamentals:


Es defineix la formació Professional en l’àmbit del sistema educatiu com una preparació dels alumnes per a l’activitat en un camp professional, proporcionant una formació polivalent que els permeti adaptar-se a les modificacions laborals que es poden produir al llarg de la seva vida. La formació Professional inclourà tant la formació professional de base com la formació professional de grau mitjà i superior.


En l’educació secundària i el batxillerat, tots els alumnes han de rebre una formació bàsica de caràcter professional.


Les tres finalitats bàsiques de la formació professional específica són:


Facilitar la incorporació dels joves a la vida activa.


Contribuir a la formació permanent dels ciutadans.


Atendre les demandes de qualificació del sistema productiu.

2. El model de la formació Professional en el nou sistema educatiu. Estructura i vinculació amb altres ensenyaments

Els aspectes més significatius són:


Allargament de l’escolaritat obligatòria fins als 16 anys, que coincideix amb l’edat laboral dels alumnes.


Tronc comú adaptat a les necessitats de tots els alumnes i, per tant, eliminació de la doble via de promoció educativa.


Formació professional de base (FPB) per a tots els alumnes de l’ESO (12-16 anys). L’FPB està basada en el sentit pràctic que es dóna a les programacions de totes les àrees curriculars, incloent-hi l’àrea tecnològica d’aquesta etapa.


Formació professionalitzadora per als alumnes que no superin aquesta etapa. Programes de garantia social. Finalitat addicional de recuperació de l’alumne per al sistema educatiu.


Doble opció professionalitzadora:


ESO + CF de grau mitjà: Proposta orientada al llarg de l’ESO i selecció en finalitzar-la.


ESO + Batxillerat + CF de grau superior: Proposta orientada al llarg del batxillerat i selecció al final d’aquesta etapa.


Disseny dels cicles formatius de grau superior a partir de la FPB prevista en el batxillerat (a través de les matèries de modalitat i les optatives, en particular les del batxillerat tecnològic). Això implica la impossibilitat d’enllaçar directament els cicles formatius de nivell mitjà i superior.


La FPB que es proporciona a ESO i a Batxillerat ha de proporcionar un conjunt de coneixements tecnològics i científics, d’habilitats i actituds bàsiques, comuns a un nombre ampli de famílies professionals i que ha de facilitar una preparació bàsica per cursar la Formació Professional Específica.


Possibilitat d’accés, des de fora del sistema educatiu, als cicles formatius de grau mitjà i superior.


Des del punt de vista de l’organització interna dels cicles formatius, cal destacar dos aspectes fonamentals: professionalitzadora i en alternança. Professionalitzadora vol dir que tot el procés d’aprenentatge s’encamina a assolir un nivell de competència fonamentalment preofessionalitzador. En alternança significa que es combina la formació en un centre educatiu amb la formació en un centre productiu.

3. Característiques bàsiques del model de formació professional

El nou model de formació professional intenta oferir a la societat una proposta de professionalització més ajustada a l’actual situació social, econòmica i educativa.

3.1 Característiques a nivell social i econòmic

Hi ha la necessitat de dissenyar unes ofertes formatives de més qualitat, més ajustades a les competències professionals que demana el sistema productiu sobre cadascun dels sectors de l’activitat econòmica i amb les característiques següents:


Correspondència amb altres ofertes formatives a nivell de la Unió Europea.


Capitalitzable a fi de facilitar a la població adulta una promoció acadèmica i professional.


Actualitzable en funció dels canvis tecnològics, organitzatius, econòmics i socials que tenen lloc a la societat.


Corresponsabilitzada amb el sistema productiu, incorporant-hi les empreses i institucions amb la finalitat de dissenyar, impartir i validar les ofertes formatives.

3.2 Característiques a nivell educatiu

En l’esfera educativa es distingeixen dues fases:

3.2.1 Des del punt de vista de la selecció i definició de cada oferta formativa:


Oferta diversificada: A partir de la definició dels camps i perfils professionals detectats, es dissenya una oferta amb criteris d’afinitat formativa que permetrà una diversificació de les sortides professionals del grup-classe.


Oferta adaptada a un entorn: L’adaptació a l’entorn sempre és una adaptació de continguts i/o organització de continguts. Pot ser externa en funció d’un entorn productiu i social, o interna, en funció de la realitat del centre (Tipologia de l’alumnat, recursos humans i materials).


Oferta complementària: En la definició dels perfils professionals poden aparèixer-ne uns d’excessivament amplis i uns altres d’especialitzats. Hem de tenir present que hi poden haver itineraris professionals complementaris. Exemple: cursar un cicle formatiu de grau mitjà d’electromecànica de vehicles i complementar-lo amb un de carrosseria.

3.2.2 Des del punt de vista de les característiques del contingut de la pròpia oferta formativa:


Oferta integrada: Partint de la base que la formació professional s’estableix com la suma de la formació professional inicial i la formació professional continuada, i l’experiència professional, podem esquematitzar aquest plantejament de la manera següent: Formació Professional = FP Inicial + FP continuada + Experiència. La formació professional que pertoca al sistema educatiu és la inicial.

Alhora, la formació professional inicial es compon d’una formació professional de base i de la formació professional específica: Formació professional Inicial = FP de Base + FP Específica. La formació professional de base és troba en el tram general i la formació professional específica en els cicles formatius.


Oferta Polivalent: És un element clau de la formació professional inicial. Al final del procés de formació Professional inicial, l’alumne disposarà d’un cert nivell de competència definit per un grau de coneixements, destreses específiques i un cert nivell de polivalència que li permetran les adaptacions professionals a les quals haurà de fer front al llarg de la seva vida activa com a treballador (possible complement de formació continuada). Aquesta polivalència s’assoleix, en part, per l’elevat nivell de coneixements generals i pel seu grau d’aplicació, ja siguin científico-tecnològics o no, al si de la formació professional de base, situada en el tram general, i, en part, posant en relleu els punts comuns a diverses formacions, que poden ser coneixements, però sobretot aptituds i actituds comunes; és a dir, el que s’anomena capacitats transversals, ubicades al si de la formació professional específica dels cicles formatius, que queden recollides en la metodologia enunciada. Per exemple: nivell d’innovació, manipulació, assimilació, responsabilització, d’anàlisi, d’iniciativa.


Oferta intensiva. Per tres motius:


Perquè l’oferta de formació professional no es converteixi en formació professional contínua.


Perquè la formació professional específica és una part d’un procés formatiu integrat, que forma part d’un tot, tal com s’ha dit anteriorment.


La contraposició d’itineraris, és a dir:


Formació de dos anys per la via del batxillerat en paral·lel amb una formació en dos anys de cicles formatius de grau mitjà. (doble via als 16 anys)


Formació de dos anys per la via de les diplomatures de cicle curt que es dissenyen en paral·lel amb la formació en dos anys de cicles formatius de grau superior. (doble via als 18 anys).

4. Característiques dels cicles formatius

4.1 Finalitats generals dels cicles formatius

La formació Professional específica té la finalitat de proporcionar a l’alumnat la formació necessària per:


Adquirir la competència professional característica de cada títol.


Comprendre l’organització i les característiques del sector corresponent, i també els mecanismes d’inserció professional; conèixer la legislació laboral i els drets i les obligacions que se’n deriven, i adquirir els coneixements les habilitats necessàries per treballar en condicions de seguretat i prevenir els possibles rics derivats de les situacions de treball.

El català, com a llengua pròpia de Catalunya, ho és també de l’ensenyament professional. S’utilitzarà normalment com a llengua vehicular i d’aprenentatge.

4.2 Organització dels cicles formatius

La formació professional específica s’ordena en cicles formatius de grau mitjà i de grau superior que condueixen a l’obtenció de títols professionals.

La durada dels cicles formatius és variable, es computa per hores i es determina per a cadascun d’ells.

La durada total dels cicles formatius engloba les hores lectives destinades a la formació en un centre educatiu i les hores destinades a la formació pràctica en centres de treball.

Els cicles formatius s’organitzen en mòduls professionals, els quals s’estructuren en crèdits de caràcter teòrico-pràctic. La durada dels crèdits és variable i s’estableix per a cada cicle formatiu.

El calendari i l’horari de la formació professional específica permeten diverses distribucions en funció de les múltiples variables que es poden donar en el seu desplegament: la realització de la formació pràctica en centres de treball, el cicle de l’activitat empresarial, la tipologia de l’alumnat, etc.

Pel que fa a l’accés als cicles formatius, cal diferenciar el grau mitjà del grau superior.

4.2.1 Cicles formatius de grau mitjà

Podrà accedir als cicles formatius de grau mitjà l’alumnat que disposi del títol de graduat en educació secundària o equivalent. També podrà accedir-hi l’alumnat que tingui el títol de tècnic per haver superat un cicle formatiu de grau mitjà.

També podran accedir-hi mitjançant la superació d’una prova, les persones que, malgrat no complir les condicions de l’apartat anterior tinguin més de 18 anys o bé que els compleixin durant l’any natural en què vulguin iniciar el cicle formatiu i, a més, acreditin un mínim de 6 mesos d’experiència laboral, en qualsevol activitat, o bé experiències que es considerin assimilades. En tot cas, es considera experiència assimilada la de l’alumnat que cursi amb aprofitament un programa de garantia social.

Caldrà acreditar un domini suficient de llengua Catalana.

Els cicles formatius de grau mitjà tenen per objectiu capacitar als alumnes per a l’exercici d’una professió determinada en què puguin desenvolupar les competències assignades a la gestió tècnica que corresponguin al seu grau d’autonomia.

Els alumnes que superin els cicles formatius de grau mig rebran el títol de Tècnic de la corresponent professió. El títol de tècnic permetrà l’accés directe (amb convalidacions) a les modalitats de batxillerat que es determinin, tenint en compte la seva relació amb els estudis de Formació Professional corresponent.

4.2.2 Cicles formatius de grau superior

Podrà accedir als cicles formatius de grau superior l’alumnat que disposi del títol de batxillerat o equivalent. Els cicles formatius de grau superior inclouen en general l’obligació d’haver cursat determinades matèries del batxillerat.

També poden accedir mitjançant la superació d’una prova les persones que malgrat no complir les condicions de l’apartat anterior tinguin més de 20 anys, o bé els compleixin durant l’any natural en què vulguin iniciar el cicle formatiu i, a més, acreditin un mínim d’un any d’experiència laboral en qualsevol activitat.

Caldrà acreditar un domini suficient de llengua Catalana.

Els cicles formatius de grau superior tenen per objectiu capacitar als alumnes per a exercir una professió en què puguin desenvolupar amb més autonomia la gestió tècnica, assumint, si s’escau, la gestió organitzativa i dels recursos humans.

Els alumnes que superin els cicles formatius de grau superior rebran el títol de Tècnic Superior de la corresponent professió. Els posseïdors del títol de tècnic superior podran quedar totalment o parcialment exemptes de la prova d’accés als cicles formatius, en funció del grau d’afinitat entre els ensenyaments universitaris i el cicle formatiu a què vulgui accedir.

4.3 Pràctiques en centres de treball

El currículum dels ensenyaments de formació professional específica inclourà una fase de formació pràctica en els centres de treball, de la qual podran quedar totalment o parcialment exempts els qui hagin acreditat l’experiència professional. Amb aquesta finalitat les administracions educatives arbitraran els mitjans necessaris per incorporar les empreses i institucions al desenvolupament d’aquests ensenyaments.

La formació en els centres de treball possibilita que l’alumnat:


Realitzi la transició al treball i s’hi insereixi.


Adquireixi part de la formació i aprenentatges professionals en el centre de treball.


Aprengui d’hàbits de relacions humanes a l’empresa.


Autoavaluï la formació adquirida i completi la seva orientació professional

A més, permet al propi sistema educatiu l’actualització dels continguts de la formació professional a partir del sistema econòmic productiu i l’adaptació de la formació a l’entorn socioeconòmic del centre escolar. També representa un benefici per a les empreses, doncs permet que coneguin l’oferta de futurs professionals i contribueixen a la seva formació.

4.4 Avaluació


L’avaluació de l’aprenentatge serà contínua, atendrà l’organització modular i es realitzarà per crèdits. La junta d’avaluació, en la sessió final, analitzarà per a cada alumne l’aprenentatge dels objectius generals de cadascun dels mòduls professionals que configuren el cicle formatiu que s'ha cursat, és a dir, les capacitats assolides.


L’avaluació del mòdul professional de formació en el centre treball correspon al centre docent. Aquesta avaluació es fonamentarà en els informes emesos pel responsable de la formació de l’alumne en el centre de treball.


La superació d’un cicle formatiu requerirà l’avaluació positiva en tots els mòduls que el componen.


El Departament d’Ensenyament avaluarà el funcionament dels ensenyaments de formació professional específica.

5. Formació professional i qualificació. Perfil professional. Capacitats clau

5.1 Les necessitats de qualificació

Una de les característiques fonamentals del nou model de formació professional és la que fa referència a l’estructuració de les ofertes formatives en funció de les necessitats de qualificació del sistema productiu.

S’ha d’identificar i definir la professionalitat inherent al treball tècnic. La professionalitat és observada no només com la capacitat de desenvolupar determinades tasques més significatives, si no com un conjunt de capacitats i de competències de les persones en el marc del sistema d’organització i relacions de les empreses.

5.2 El camp professional

L’anàlisi dels processos productius d’un sector o subsector econòmic permet establir un conjunt de tasques i activitats professionals amb afinitats tecnològiques, funcionals, organitzatives, etc., en un sector econòmic concret. Defineix l’estat real de l’oferta laboral al si del món econòmic i permet la delimitació d’uns perfils professionals.

5.3 El perfil professional

Entenem per perfil el conjunt de competències professionals que caracteritzen cada títol i constitueix la referència del sistema productiu per definir la formació professional.

En el perfil professional hi apareixen unes capacitats i unes realitzacions professionals agrupades per unitats de competència. Les realitzacions són els comportaments esperats del titulat en unes situacions de treball determinades. Les capacitats són aptituds que ha de demostrar el professional a l’hora de desenvolupar les realitzacions i assolir la qualificació del títol.

Capacitats clau

Fonamentalment, la competència professional fa referència a dos tipus de capacitats:


Capacitats tècnico-transformadores, més relacionades amb el conjunt de coneixements i destreses que s’associen a un professional concret.


Capacitats clau, són associades a conductes observables en l’individu majorment de tipus actitudinal; en conseqüència, són transversals en el sentit que afecten molts llocs de treball i transferibles a noves situacions de treball.

5.3.1 Capacitats clau derivades del perfil professional


Capacitat de resoldre problemes (identificar, diagnosticar, formular solucions i avaluar)


Capacitat d’organització del treball.


Capacitat de responsabilitat en el treball.


Capacitat del treball en equip.


Capacitat d’autonomia.


Capacitat de relació interpersonal.


Capacitat de tenir iniciativa en el treball.

5.3.2 Capacitats clau proposades des del sistema educatiu

De l’anàlisi del que significa treballar professionalment, n’identifiquem quatre capacitats clau que el sistema educatiu vol potenciar dins del currículum:

Capacitat d’adaptació.
Capacitat d’implicació i compromís amb la professió.
Capacitat d’integració dels aprenentatges.
Com podem veure, aquestes capacitats estan directament relacionades amb aspectes socio-professionals i incideixen directament en la qualitat del treball, però també en la satisfacció i la qualitat de vida del treballador. El sistema educatiu no pot deixar de banda aquests aspectes i ha d’incorporar-los al currículum.

6. Estructura dels nivells de formació a la Comunitat Europea.

La Comunitat Europea divideix el grau de qualificació professional en 5 nivells:


NIVELL 1: Formació molt elemental i que pot ser ràpidament adquirida, com el peonatge. La formació que dóna accés a aquest nivell és l’escolaritat obligatòria i la preparació Professional.


NIVELL 2: Formació Professional específica de grau mig. Treball mitjanament qualificat, amb capacitat d’utilitzar els instruments i les tècniques relatives, amb certa autonomia (Auxiliar).

La formació que dona accés a aquest nivell 2 és l’escolaritat obligatòria i formació professional, inclòs en particular l’aprenentatge.


NIVELL 3: Formació Professional específica de grau superior. Treball qualificat, autònom i tècnic (Especialista), assumint responsabilitats de coordinació (Encarregat).

La formació que dona accés a aquest nivell 3 és l’escolaritat obligatòria i/o formació professional i formació tècnica complementària o formació tècnica de nivell secundari.


NIVELL 4: Formació Universitària (Diplomatura) o equivalent. Treball molt especialitzat i tècnic, autònom i assumint responsabilitats de coordinació i gestió.

La formació que dona accés a aquest nivell 3 és la formació secundària, general o professional, i la formació tècnica post-secundària.


NIVELL 5: Formació Universitària de cicle llarg (Licenciatura) o equivalent. Treball científic, assumint responsabilitats de planificació i gestió.

La formació que dóna accés a aquest nivell és la formació secundària, general o professional, i la formació tècnica superior completa.

 

Aquesta informació ha estat seleccionada de la pàgina http://perso.wanadoo.es/ecarcole/logse/logse.html