Objectius

Continguts

Recuperar un text des d'un arxiu informàtic.

Modificar textos escrits, aplicant diferents formats relatius a alineació, estils de lletra i grandària de la lletra.

Enregistrar les modificacions canviant el nom del fitxer.

Imprimir un document.

Sortir de l'editor de textos.

Adonar-se del caràcter provisional i d'esborrany de treball del text amb les eines informàtiques.

Adquirir la predisposició a millorar i polir el text.

Sistematitzar les funcions treballades en l'editor de textos.

Analitzar les implicacions, en el procés d'escriptura, de les eines informàtiques.

Recuperació d'un text des d'un arxiu informàtic.

Modificació d'un text aplicant diferents formats relatius a l'alineació del text.

Modificació d'un text aplicant diferents formats relatius als estils de lletra: negreta, cursiva i subratllat.

Modificació d'un text aplicant diferents formats relatius a la grandària de la lletra.

Enregistrament de les modificacions canviant el nom original del document.

Impressió d'un document.

Sortida de l'editor de textos.

Sistematització de les funcions de l'editor de textos treballades.

Presa de consciència del caràcter d'esborrany del treball amb un editor de textos.

Predisposició a millorar i polir els treballs.

Activitats prèvies

Material de l'alumne

Dossier de treball de la Pràctica 4.

Fitxer repas1.doc

Suggeriments metodològics

La pràctica 4 es pot plantejar com una sessió d'avaluació. Si és així, fóra convenient que els alumnes realitzessin l'activitat individualment; en aquest cas, caldrà organitzar la feina de manera que cada un d'ells disposi de temps suficient a l'aula per tal de poder-la portar a terme. Si es planteja com una pràctica més, no cal variar els esquemes de treball habituals.

En qualsevol cas, i ja que està pensada com una activitat de revisió i de consolidació d'alguns dels continguts tractats fins al moment, seria aconsellable que els alumnes disposessin del dossier de treball amb una certa antelació per tal que poguessin fer-hi una ullada i preparar mínimament la feina.

Temporalització: 1 sessió a l'aula informàtica

 Centenars d'actes commemoratius i lúdics festegen l'efemèride a Catalunya

Vicenç Relats. BARCELONA

A banda dels actes institucionals celebrats al Parlament i al Palau de la Generalitat, Catalunya es va afegir ahir a la commemoració del cinquantè aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans amb diferents actes simbòlics que alhora festejaven l'efemèride i recordaven que arreu del món encara es violen i vulneren molts drets fonamentals de les persones.

A iniciativa de la Comissió Catalana per al 50è Aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, a les dotze del migdia les principals fonts de Barcelona i d'altres localitats van brollar, mentre les esglésies del país protagonitzaven un repic de campanes.

La comissió organitzadora dels actes -formada per una quinzena d'institucions i organitzacions no governamentals i presidida pel dirigent de l'Associació per a les Nacions Unides, Francesc Casares- havia sol·licitat aquests gestos simbòlics a l'Ajuntament de Barcelona i als bisbats del Principat. Es volia significar d'aquesta manera la suma d'esforços fets aquest any en la difusió d'aquell document històric i dels valors que representa. I és que ahir mateix i en tot aquest any són nombroses les conferències, exposicions i activitats de tot tipus que s'estan fent per difondre tot el relatiu amb la Declaració Universal. Més de 800 institucions s'han adherit al manifest Catalunya pels Drets Humans. (Diferents activitats previstes es poden consultar a la pàgina web de la Generalitat http://www.gencat.es/drets-humans).

Les activitats esportives més diverses també es van conjurar ahir en favor dels drets humans, a través d'una jornada en què centenars d'escoles, entitats, municipis i clubs van secundar la iniciativa del Comitè de l'Esport Català pels Drets Humans. La iniciativa pretenia batre un rècord en participació esportiva de la ciutadana en favor dels drets humans. Entitats esportives de tots els àmbits havien constituït aquest comitè "convençuts de la necessària integració de l'esport amb els drets humans, per contribuir a fer una societat més justa i més humana a partir de la pràctica esportiva", tal com indiquen els seus promotors. "No volem amagar que la creixent presència de la violència, el dopatge i el mercantilisme en l'àmbit esportiu són elements contraris als drets humans i provoquen dinàmiques socials que subverteixen els valors de l'esport", diuen en un manifest.

 A banda dels actes institucionals celebrats al Parlament i al Palau de la Generalitat, Catalunya es va afegir ahir a la commemoració del cinquantè aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans amb diferents actes simbòlics que alhora festejaven l'efemèride i recordaven que arreu del món encara es violen i vulneren molts drets fonamentals de les persones.

A iniciativa de la Comissió Catalana per al 50è Aniversari de la Declaració Universal dels Drets Humans, a les dotze del migdia les principals fonts de Barcelona i d'altres localitats van brollar, mentre les esglésies del país protagonitzaven un repic de campanes.

La comissió organitzadora dels actes -formada per una quinzena d'institucions i organitzacions no governamentals i presidida pel dirigent de l'Associació per a les Nacions Unides, Francesc Casares- havia sol·licitat aquests gestos simbòlics a l'Ajuntament de Barcelona i als bisbats del Principat. Es volia significar d'aquesta manera la suma d'esforços fets aquest any en la difusió d'aquell document històric i dels

valors que representa. I és que ahir mateix i en tot aquest any són nombroses les conferències, exposicions i activitats de tot tipus que s'estan fent per difondre tot el relatiu amb la Declaració Universal. Més de 800 institucions s'han adherit al manifest Catalunya pels Drets Humans. (Diferents activitats previstes es poden consultar a la pàgina web de la Generalitat http://www.gencat.es/drets-humans).

Les activitats esportives més diverses també es van conjurar ahir en favor dels drets humans, a través d'una jornada en què centenars d'escoles, entitats, municipis i clubs van secundar la iniciativa del Comitè de l'Esport Català pels Drets Humans. La iniciativa pretenia batre un rècord en participació esportiva de la ciutadana en favor dels drets humans. Entitats esportives de tots els àmbits havien constituït aquest comitè "convençuts de la necessària integració de l'esport amb els drets humans, per contribuir a fer una societat més justa i més humana a partir de la pràctica esportiva", tal com indiquen els seus promotors. "No volem amagar que la creixent presència de la violència, el dopatge i el mercantilisme en l'àmbit esportiu són elements contraris als drets humans i provoquen dinàmiques socials que subverteixen els valors de l'esport", diuen en un manifest.