Dossier del mestre
Cicle superior. 1999-2000ARRANJAR UN TEXT (2)
|
Objectius |
Continguts |
|
Recuperar un text des d'un arxiu informàtic. Modificar textos escrits, movent algunes de les seves parts. Enregistrar el text en un fitxer amb nom diferent de l'original. Imprimir un document Adonar-se del caràcter provisional i d'esborrany de treball del text amb les eines informàtiques. Adquirir la predisposició a millorar i polir el text. Sistematitzar les funcions treballades en l'editor de textos. Analitzar les implicacions, en el procés d'escriptura, de les eines informàtiques. |
Recuperació d'un text des d'un arxiu informàtic. Reconstrucció del format global d'un text fent servir la tecla Return. Reconstrucció del format global d'un text fent servir la tecla Supr. Reconstrucció del format global d'un text fent servir la tecla de retrocés. Enregistrament d'un arxiu amb un nom diferent de l'original. Impressió d'un document. Sistematització de les funcions de l'editor de textos treballades. Presa de consciència del caràcter d'esborrany del treball amb un editor de textos. Predisposició a millorar i polir els treballs. |
|
Activitats prèvies |
Material de l'alumne |
|
A la mateixa aula informàtica: Explicació sobre la pissarra de les utilitats de les tecles que es faran servir durant aquesta pràctica: Return, Supr, Retrocés i barra espaiadora. |
Dossier de treball de la Pràctica 5. Fitxers refer1.doc i refer2.doc. |
|
Suggeriments metodològics |
|
|
Pot resultar molt útil per tal de fer més àgil el treball amb els ordinadors explicar prèviament, bé a l'aula ordinària o a la mateixa aula informàtica amb les màquines tancades, quina és la utilitat de cada una de les tecles que es faran servir durant la pràctica. Val la pena insistir fins que quedi palès que els alumnes n'han entès, almenys teòricament, les funcions i els diferents efectes de cada una sobre els textos. Aquesta pràctica té dues parts diferenciades. La primera, la recomposició del text del fitxer refer1.doc, té com a objectiu sistematitzar les funcions de determinades tecles que, tot i ser molt emprades, en ocasions els alumnes no saben aprofitar o, en realitat, en desconeixen les utilitats bàsiques. Aquest primer bloc de treball convé fer-lo tots alhora, assegurant-ne una bona comprensió. La segona part és una recapitulació del treball anterior; des d'aquest punt de vista, la nostra proposta és que es deixi als alumnes treballar al seu ritme, sense que sigui el mestre qui el marqui. En acabar, el mestre en farà una valoració individual. Fins i tot, hi cap la possibilitat, en funció del temps o de les necessitats dels alumnes, de realitzar aquest segon bloc de treball en una sessió posterior. |
|
|
Temporalització: 1 sessió a l'aula informàtica |
|
ARRANJAR UN TEXT (2)
Observeu el següent text:
|
Al regne de la serralada dels Andes, al paradís de la vall del Callejón de Huaylas, vivien els déus. El déu suprem, Inti (el sol), tenia una filla anomenada Huandoy. Huandoy era tan bonica com una tendra i fresca orquídia. Els seu pare pensava casar-la per a tota l'eternitat amb un déu de bellesa similar, i de les mateixes virtuts. Però al cor de la vall, dins del poblat dels yungas, Yungay, hi vivia un gentil i valent príncep mortal, anomenat Huascarán, que es va enamorar profundament de la bonica Huandoy. Huandoy corresponia al gran amor del príncep. Es trobaven d'amagat i eren feliços i sentien una forta passió i tendresa l'un per l'altre. |
La vostra feina d'avui consistirà en recuperar un document on trobareu aquest mateix text, però amb algunes diferències respecte a les línies i a la separació d'algunes paraules. Heu d'aconseguir que quedi com el que teniu en aquest full. Seguiu les instruccions i us en sortireu. Endavant!
Recuperar o obrir el document
Per obrir el document de treball heu de seguir els següents passos:
) Obrir una línia
Si us hi fixeu, entre el primer i el segon paràgraf del text del dossier, hi ha una línia en blanc que al Text 1 de l'editor no hi és. Per fer que hi sigui us heu de situar al final del primer paràgraf (o al principi del segon) i prémer la tecla Return.
|
Sempre que vulgueu obrir o crear una línia cal que premeu la tecla Return. |
Refer línies (1)
Veureu també que al Text 2 hi ha algunes línies que no arriben fins al marge dret. Per refer-les i que quedin correctament us heu de situar després de l'última paraula de la línia i prémer la tecla Supr. Notareu com la línia inferior s'hi col·loca a continuació. Feu-lo en totes les línies que compleixin la mateixa condició; excepte en la que acaba en un punt i apart.
|
La tecla Supr esborra la lletra que estigui situada a la dreta del cursor. |
Refer línies (2)
En el Text 3 hi ha algunes línies que no comencen arran del marge esquerre, sinó que ho fan més cap a la dreta. Per portar-les al començament, situeu el cursor davant de la primera paraula de la línia i amb la tecla Retrocés (¬ ) avanceu fins arribar al principi. Feu-lo en totes les línies que compleixin la mateixa condició.
|
La tecla Retrocés (¬ ) esborra la lletra que estigui situada a lesquerra del cursor. |
Separar o ajuntar paraules
Al Text 4 podeu observar que algunes paraules estan juntes. Per arreglar-lo heu de situar el cursor entre l'última lletra de la primera paraula i la primera de la segona paraula i prémer la barra espaiadora una vegada. D'aquesta manera aconseguireu obrir un espai entre les paraules.
|
La barra espaiadora serveix per separar les paraules i per obrir espais en una línia. |
D'altres paraules estan massa separades. En aquest cas heu de situar el cursor també al final de la paraula de l'esquerra i prémer la tecla Supr; o bé davant de la paraula de la dreta i prémer la tecla Retrocés.
Ajunteu o separeu les paraules que ho necessitin.
Desar el document canviant el nom
Un cop fetes les modificacions, cal desar el document, no sigui que es perdi la feina que heu fet. Per diferenciar el treball del de la resta dels companys, canviarem el nom del document.
Per fer-ho, cliqueu al menú Archivo / Guardar como; sortirà un quadre de diàleg semblant al que hem vist per obrir el document. A Guardar en busqueu la unitat A: i seleccioneu-la.
On diu Nombre de archivo, escriviu el nou nom de l'arxiu segons la següent pauta: el nom seguit de 4. Per exemple, si et dius Daniel hauràs de desar el document amb el nom daniel4. Després de posar el nou nom a l'arxiu, només falta clicar al botó de la dreta que diu Guardar.
Comproveu el que heu après
Per tal de posar en pràctica el que heu treballat, obriu el fitxer refer2.doc, que trobareu al lloc habitual. Observareu que hi ha uns textos bastant desmanegats. Doncs, bé, la vostra feina consisteix a deixar-los tal com estan en el quadre que trobareu al full següent.
Desar el document canviant el nom
Un cop fetes les modificacions, cal desar el document, no sigui que es perdi la feina que heu fet. Per diferenciar el treball del de la resta dels companys, canviareu el nom del document. Li direu nomalumne5.
Imprimir el document sencer
Ja només queda imprimir el vostre treball. Per imprimir un document sencer, es pot fer de dues maneres:
.Feu-lo; i a continuació escriviu a l'encapçalament les vostres dades. En acabar, lliureu la feina al mestre.
Sortir de l'editor de textos
Un cop acabada la feina, cal abandonar l'editor de textos que hem utilitzat. Feu-lo de la manera habitual
REFER1.DOC Tornar
TEXT 1
Al regne de la serralada dels Andes, al paradís de la vall del Callejón de Huaylas, vivien els déus. El déu suprem, Inti (el sol), tenia una filla anomenada Huandoy.
Huandoy era tan bonica com una tendra i fresca orquídia. Els seu pare pensava casar-la per a tota l'eternitat amb un déu de bellesa similar, i de les mateixes virtuts. Però al cor de la vall, dins del poblat dels yungas, Yungay, hi vivia un gentil i valent príncep mortal, anomenat Huascarán, que es va enamorar profundament de la bonica Huandoy. Huandoy corresponia al gran amor del príncep. Es trobaven d'amagat i eren feliços i sentien una forta passió i tendresa l'un per l'altre.
TEXT 2
Al regne de la serralada dels Andes, al paradís de la vall del Callejón
de Huaylas, vivien els déus. El déu suprem, Inti (el sol), tenia una filla anomenada Huandoy.
Huandoy era tan bonica com una tendra i fresca orquídia. Els seu pare pensava
casar-la per a tota l'eternitat amb un déu de
bellesa similar, i de les mateixes virtuts. Però al cor de la vall, dins del poblat dels yungas, Yungay, hi vivia un gentil i valent príncep mortal, anomenat Huascarán, que es va enamorar profundament de la bonica Huandoy. Huandoy
corresponia al gran amor del príncep. Es trobaven d'amagat i eren feliços i sentien
una forta passió i tendresa l'un per l'altre.
TEXT 3
Al regne de la serralada dels Andes, al paradís de la vall del Callejón de Huaylas, vivien els déus. El déu suprem, Inti (el sol), tenia una filla anomenada Huandoy.
Huandoy era tan bonica com una tendra i fresca orquídia. Els seu pare pensava casar-la per a tota l'eternitat amb un déu de bellesa similar, i de les mateixes virtuts. Però al cor de la vall, dins del poblat dels yungas, Yungay, hi vivia un gentil i
valent príncep mortal, anomenat Huascarán, que es va enamorar profundament de la bonica Huandoy. Huandoy corresponia al gran amor del príncep. Es trobaven d'amagat i eren feliços i sentien una forta passió i tendresa l'un per l'altre.
TEXT 4
Al regne de la serralada dels Andes, al paradís de la vall del Callejón de Huaylas, vivien els déus. El déusuprem, Inti (el sol), tenia una filla anomenada Huandoy.
Huandoy era tan bonicacom una tendra i fresca orquídia. Els seu pare pensava casar-la per a tota l'eternitat amb un déu de bellesa similar, i de les mateixes virtuts. Però al cor de la vall, dins del poblat dels yungas, Yungay, hi vivia un gentil i valent príncep mortal, anomenat Huascarán, que es va enamorar profundament de la bonica Huandoy. Huandoy corresponia algranamor del príncep. Es trobaven d'amagat i eren feliços i sentien una fortapassió i tendresa l'un per l'altre.
REFER2.DOC Tornar
ARRANJAR UN TEXT (2)
Fem-ne un repàs arranjant els següents textos.
1.-
Podempartirdelesdadesquetenimd'aquestsegle.
Elselementsvistosossónelsqueprimercridenl'atenció.
Eneldocumentsurtenesmentatsaltrespropietaris.
Resultamoltdifícilintentarferrecomptes.
2.-
Els elements
posteriors són
més fiables.
Aquest model
resulta tan
arbitrari com útil.
Algunes informacions
ens diuen que
no va sortir.
Ens trobem
amb una població
inferior a la meitat.
3.-
La universitat era governada per un consell.
L'òrgan de govern era el consell municipal.
Al consell ordinari es tractaven els problemes més greus.
La reunió més important es feia el dia de Sant Antoni.
4.-
El mestre responsable de la classe ha de concertar prèviament
l'estada. Aquesta estada al parc té una durada de cinc dies durant la tardor. Cal presentar al Departament de
Dinàmica Educativa el seu propi pla d'activitats, així
com una
valoració en finalitzar l'estada. També és convenient un treball previ fet
a l'escola i uns estudis previs del tema a tractar.
5.-
L'espigó, construcció artificial de roques granítiques que té com a funció protegir la platja de l'erosió produïda per les ones. Les roques que la formen presenten,
aproximadament la mateixa flora i fauna que les roques i penyasegats naturals que componen el paisatge de la ciutat.
6.-
L'exposició permanent sobre la vida en el mar, que serveix d'introducció, permet de
conèixer les principals arts i utensilis de pesca, així com les
plataformes rocoses semisubmergides de la costa i els processos
físics i biològics del medi marí. El treball al Centre es complementa amb el seguiment de l'itinerari de la platja, adreçat
especialment als alumnes del segon cicle.
Document REFER2.DOC modificat
|
1.- Podem partir de les dades que tenim d'aquest segle. Els elements vistosos són els que primer criden l'atenció. En el document surten esmentats altres propietaris. Resulta molt difícil intentar fer recomptes. 2.- Els elements posteriors són més fiables. Aquest model resulta tan arbitrari com útil. Algunes informacions ens diuen que no va sortir. Ens trobem amb una població inferior a la meitat. 3.- La universitat era governada per un consell.
L'òrgan de govern era el consell municipal.
Al consell ordinari es tractaven els problemes més greus.
La reunió més important es feia el dia de Sant Antoni. 4.- El mestre responsable de la classe ha de concertar prèviament l'estada. Aquesta estada al parc té una durada de cinc dies durant la tardor. Cal presentar al Departament de Dinàmica Educativa el seu propi pla d'activitats, així com una valoració en finalitzar l'estada. També és convenient un treball previ fet a l'escola i uns estudis previs del tema a tractar. 5.- L'espigó, construcció artificial de roques granítiques que té com a funció protegir la platja de l'erosió produïda per les ones. Les roques que la formen presenten, aproximadament la mateixa flora i fauna que les roques i penya-segats naturals que componen el paisatge de la ciutat. 6.- L'exposició permanent sobre la vida en el mar, que serveix d'introducció, permet de conèixer les principals arts i utensilis de pesca, així com les plataformes rocoses semisubmergides de la costa i els processos físics i biològics del medi marí. El treball al Centre es complementa amb el seguiment de l'itinerari de la platja, adreçat especialment als alumnes del segon cicle. |
Pàgina elaborada per Joan Anton López. Disseny en col·laboració amb Víctor A. Díaz Calle. 2000