Dossier del mestre
Cicle superior. 1999-2000LA CORRECIÓ DE TEXTOS (2)
|
Objectius |
Continguts |
|
Recuperar un text des d'un arxiu informàtic. Completar paraules afegint-hi determinades grafies, aplicant les regles d'ús corresponents. Usar verificadors ortogràfics (diccionaris correctors) per comprovar la correcció de les paraules completades. Conèixer algunes de les possibilitats dels correctors ortogràfics. Introduir, si s'escau, modificacions i ampliar els diccionaris i els verificadors informàtics. Enregistrar les modificacions canviant el nom del fitxer. Imprimir un document. Sortir de l'editor de textos. Adquirir hàbits de comprovació ortogràfica amb eines informàtiques. Valorar l'ús i la utilitat dels diccionaris informàtics en l'aprenentatge de l'ortografia. Adonar-se del caràcter provisional i d'esborrany de treball del text amb les eines informàtiques. Adquirir la predisposició a millorar i polir el text. Sistematitzar les funcions treballades en l'editor de textos. Analitzar les implicacions, en el procés d'escriptura, de les eines informàtiques. |
Recuperació d'un text des d'un arxiu informàtic. Els correctors ortogràfics. Regles d'ús de determinades grafies. Utilització de diccionaris informàtics per tal de comprovar la correcció d'un text. Coneixement d'alguna de les possibilitats dels correctors ortogràfics. Enregistrament de les modificacions canviant el nom original del document. Impressió d'un document. Sortida de l'editor de textos. Adquisició d'hàbits de comprovació ortogràfica amb eines informàtiques. Valoració positiva de la utilitat dels diccionaris informàtics en l'aprenentatge de l'ortografia. Sistematització de les funcions de l'editor de textos treballades. Presa de consciència del caràcter d'esborrany del treball amb un editor de textos. Predisposició a millorar i polir els treballs. |
|
Activitats prèvies |
Material de l'alumne |
|
|
Dossier de treball de la Pràctica 7. Fitxer conte2.doc. |
|
Suggeriments metodològics |
|
|
Cal assegurar que l'editor de textos compta amb les eines de correcció en català. Si no se'n disposa es poden trobar a la següent adreça: http://www.xtec.es/~fbusquet/catala/index.htm La bona dinàmica de la sessió aconsella que els alumnes realitzin les diferents accions proposades tots alhora. Això facilitarà el control del treball per part del mestre. Té l'inconvenient de que el temps d'espera pels alumnes més avantatjats es fa en ocasions massa llarg, però creiem que compensa en el sentit de que hom assegura una millor comprensió dels conceptes i procediments treballats i permet tractar individualment els alumnes amb dificultats. En pràctiques posteriors, i a mesura que els nens adquireixin suficient destresa, la metodologia pot derivar cap a una més gran llibertat d'acció de l'alumne. |
|
|
Temporalització: 1 sessió a l'aula informàtica |
|
LA CORRECCIÓ DE TEXTOS (2)
Tot seguit us proposem una altra activitat de correcció de textos. Seguiu les instruccions.
Recuperar el document
Per obrir el document de treball heu de seguir els següents passos:
) Si us hi fixeu, veureu que no hi ha ni una sola h. La feina consistirà a restaurar-les totes.
Corregir automàticament les errades
Ara caldrà que comproveu les errades del text. I per fer-lo us ajudareu del corrector ortogràfic de què disposa el vostre editor de textos. Teniu dues opcions que porten al mateix lloc:
; o béEn els dos casos apareixerà el següent quadre:
Les opcions amb les quals treballareu inicialment seran les següents:
|
Quan s'acabi la revisió ortogràfica apareixerà el següent missatge:
Això vol dir que el corrector ortogràfic ha revisat totes les possibles errades i dóna per acabat el seu treball.
Resulta, però, que en aquest cas hi ha tota una sèrie d'errades que s'han passat per alt. Hi ha un seguit de paraules que haurien d'anar amb h però que el corrector ha considerat com a bones perquè en el diccionari existeixen també sense h. Per exemple: una paraula com i sempre la considerarà correcta encara que sigui dintre de l'expressió no i ha ningú.
Corregir manualment les errades que no ha detectat el corrector
Ara toca, doncs, fer-hi una revisió i corregir manualment les errades que no ha detectat el corrector. Compte, perquè n'hi ha unes quantes.
Com s'ha de fer?
Feu el mateix a totes les paraules i veureu com és de ràpid i senzill.
ATENCIÓ!! Entre el corrector i vosaltres heu de trobar fins a un total de 18 errades en el conte.
Desar el document canviant el nom
Un cop fetes les modificacions, cal desar el document, no sigui que es perdi la feina que heu fet. Per diferenciar el treball del de la resta dels companys, canviareu el nom del document. Seguireu el procediment habitual i li direu nomalumne7.
Imprimir el document sencer
Ja només queda imprimir el vostre treball. Per imprimir un document sencer, es pot fer de dues maneres:
.Feu-lo.
Comprovar que estan corregides totes les errades
Amb el full de mostra que us proporcionarà el mestre, comproveu si heu corregit correctament i assegureu-vos que no heu deixat cap errada.
Maria Amaya
i avia una vegada un gitano anomenat Kalo Dan, que avia acumulat la seva fortuna matant un drac i alliberant una princesa.
Un bon dia la seva mare li va comentar que ja era ora de buscar-se una noieta i casar-se.
- Kalo -li va dir la mare-, si no t'agrada cap noia del poble agafa el teu cavall i busca-la a d'altres pobles i campaments gitanos. No és important que sigui rica, el més important és que sigui una bona noia.
Kalo així o va fer. Va agafar el seu cavall i va començar a visitar pobles i campaments gitanos, per no va tenir sort.
Un dia va arribar a un poble molt pobre. Es va apropar a una barraca i va quedar sorprès al veure una noia molt bonica amb ulls negres com de carbó, els cabells llargs i ondulats que li arribaven fins a la cintura.
La noia estava parant la taula, quan es va girar i va veure en Kalo, va córrer i va desaparèixer per la porta.
Kalo la va cridar, va entrar a la casa i en aquell mateix moment va sortir una gallina negra. Kalo va anar a buscar a la noia per la porta on s'avia amagat, per la noia avia desaparegut.
Al cap d'una estona van arribar a la casa un matrimoni gitano, que al veure el Kalo el van saludar i el van convidar a compartir el seu menjar.
Després de dinar, Kalo els va preguntar sobre qui era la noia que avia vist, i ells li van dir que no sabien de qui parlava. El van convidar a passar la nit, i Kalo va acceptar perquè estava molt intrigat.
Se'n van anar tots a dormir, i en Kalo va romandre despert fins que va sentir un soroll al menjador, va espiar per la porta entreoberta i sorprenentment allí i avia la noia.
En Kalo es va apropar sense fer soroll i va agafar la noia de la mà.
- O, deixa'm anar! -va dir la noia. En Kalo no la va deixar i li va demanar que es casés amb ell.
La noia li va dir que no podia ser perquè un mag l'avia encantat per no voler-se casar amb ell.
La noia només es convertia en persona dues vegades al dia, a les 12, però només durava una ora i la resta del dia era una gallina negra.
L'única manera de trencar l'encanteri era que un ome la portés a l'altar en la seva forma de gallina.
En Kalo li va dir que ell o faria.
Al dia següent, en Kalo va comprar la gallina al matrimoni i va marxar cap a casa. Però abans de passar per casa seva, en Kalo se'n va anar a l'església a parlar amb el mossèn. Aquest li va preguntar qui seria la seva esposa.
En Kalo li va respondre que seria la gallina i el mossèn, en primer moment, es va negar a casar-los. Però finalment en Kalo li va oferir molts diners, i el mossèn va acceptar, tot pensant -Aquest gitano és boig!-, i li va dir que tornés al cap de tres dies, que se celebrarien les noces.
En Kalo va arribar a casa seva i va presentar la núvia a la seva mare. Aquesta es va posar a plorar i va dir:
- El meu fill està boig! Està boig! Com es pot casar amb una gallina?
Durant els tres dies següents en Kalo no va deixar mai a la gallina.
Mentrestant, els rumors de que en Kalo, el gitano, es casaria amb una gallina, avien corregut per tot el poble, i el dia de la boda a l'església no i cabia ni una agulla.
El mossèn va pensar que en Kalo no es presentaria, però sorprenentment a l'ora citada en Kalo arribava amb la gallina i tota la gent de l'església va començar a riure.
El mossèn els va fer callar: va començar la cerimònia.
Quan li va preguntar a Kalo si volia casar-se amb la gallina, aquest li va dir que sí, i la gallina es va transformar en la noia preciosa que avia conegut.
Els gitanos de l'església van callar i van admirar la bellesa de la gitana.
Es va celebrar la boda que va durar una setmana, i i van aver "cantes", balls i molt menjar.
El pare de la núvia se'n va assabentar i va anar a la boda. Ella era la filla del rei dels gitanos, i com a dot els va donar als nuvis una bossa plena d'or.
DOCUMENT PER FER LA CORRECCIÓ
La gallina negra
Maria Amaya
Hi havia una vegada un gitano anomenat Kalo Dan, que havia acumulat la seva fortuna matant un drac i alliberant una princesa.
Un bon dia la seva mare li va comentar que ja era hora de buscar-se una noieta i casar-se.
- Kalo -li va dir la mare-, si no t'agrada cap noia del poble agafa el teu cavall i busca-la a d'altres pobles i campaments gitanos. No és important que sigui rica, el més important és que sigui una bona noia.
Kalo així ho va fer. Va agafar el seu cavall i va començar a visitar pobles i campaments gitanos, per no va tenir sort.
Un dia va arribar a un poble molt pobre. Es va apropar a una barraca i va quedar sorprès al veure una noia molt bonica amb ulls negres com de carbó, els cabells llargs i ondulats que li arribaven fins a la cintura.
La noia estava parant la taula, quan es va girar i va veure en Kalo, va córrer i va desaparèixer per la porta.
Kalo la va cridar, va entrar a la casa i en aquell mateix moment va sortir una gallina negra. Kalo va anar a buscar a la noia per la porta on s'havia amagat, per la noia havia desaparegut.
Al cap d'una estona van arribar a la casa un matrimoni gitano, que al veure el Kalo el van saludar i el van convidar a compartir el seu menjar.
Després de dinar, Kalo els va preguntar sobre qui era la noia que havia vist, i ells li van dir que no sabien de qui parlava. El van convidar a passar la nit, i Kalo va acceptar perquè estava molt intrigat.
Se'n van anar tots a dormir, i en Kalo va romandre despert fins que va sentir un soroll al menjador, va espiar per la porta entreoberta i sorprenentment allí hi havia la noia.
En Kalo es va apropar sense fer soroll i va agafar la noia de la mà.
- Oh, deixa'm anar! -va dir la noia. En Kalo no la va deixar i li va demanar que es casés amb ell.
La noia li va dir que no podia ser perquè un mag l'havia encantat per no voler-se casar amb ell.
La noia només es convertia en persona dues vegades al dia, a les 12, però només durava una hora i la resta del dia era una gallina negra.
L'única manera de trencar l'encanteri era que un home la portés a l'altar en la seva forma de gallina.
En Kalo li va dir que ell ho faria.
Al dia següent, en Kalo va comprar la gallina al matrimoni i va marxar cap a casa. Però abans de passar per casa seva, en Kalo se'n va anar a l'església a parlar amb el mossèn. Aquest li va preguntar qui seria la seva esposa.
En Kalo li va respondre que seria la gallina i el mossèn, en primer moment, es va negar a casar-los. Però finalment en Kalo li va oferir molts diners, i el mossèn va acceptar, tot pensant -Aquest gitano és boig!-, i li va dir que tornés al cap de tres dies, que se celebrarien les noces.
En Kalo va arribar a casa seva i va presentar la núvia a la seva mare. Aquesta es va posar a plorar i va dir:
- El meu fill està boig! Està boig! Com es pot casar amb una gallina?
Durant els tres dies següents en Kalo no va deixar mai a la gallina.
Mentrestant, els rumors de que en Kalo, el gitano, es casaria amb una gallina, havien corregut per tot el poble, i el dia de la boda a l'església no hi cabia ni una agulla.
El mossèn va pensar que en Kalo no es presentaria, però sorprenentment a l'hora citada en Kalo arribava amb la gallina i tota la gent de l'església va començar a riure.
El mossèn els va fer callar: va començar la cerimònia.
Quan li va preguntar a Kalo si volia casar-se amb la gallina, aquest li va dir que sí, i la gallina es va transformar en la noia preciosa que havia conegut.
Els gitanos de l'església van callar i van admirar la bellesa de la gitana.
Es va celebrar la boda que va durar una setmana, i hi van haver "cantes", balls i molt menjar.
El pare de la núvia se'n va assabentar i va anar a la boda. Ella era la filla del rei dels gitanos, i com a dot els va donar als nuvis una bossa plena d'or.
Tornar a la pągina anteriorPàgina elaborada per Joan Anton López. Disseny en col·laboració amb Víctor A. Díaz Calle. 2000