Huandoy era tan bonica com una tendra i fresca orquídia. Els seu pare pensava casar-la per a tota l'eternitat amb un déu de bellesa similar, i de les mateixes virtuts. Però al cor de la vall, dins del poblat dels yungas, Yungay, hi vivia un gentil i valent príncep mortal, anomenat Huascarán, que es va enamorar profundament de la bonica Huandoy. Huandoy corresponia al gran amor del príncep. Es trobaven d'amagat i eren feliços i sentien una forta passió i tendresa l'un per l'altre.

Quan el déu pare va assabentar-se dels amors entre la seva filla i el príncep mortal, li va suplicar que ho deixés, que viure amb un príncep mortal no era convenient per a una deessa: La passió dels joves prínceps era superior a les súpliques del pare, als seus consells i sermons.

Tan gran _a ser la se_a rà_ia que _a sentir el déu suprem, Inti, da_ant la força d'aquest amor am_ un mortal, que _a maleir la parella d'amants i els _a condemnar per a la eternitat a _iure separats. Els _a con_ertir en dues grans muntanyes de granit i els _a co_rir de neus perpètues per calmar la se_a ardent passió. Entremig de les dues muntanyes _a situar una _all estreta i profunda per tal que estiguessin totalment aïllats. En la se_a fúria, el déu pare _a ele_ar les muntanyes a una alçada majestuosa, per tal que els prínceps per sempre més que puguin _eure, però mai més no es puguin arri_ar a tocar.