L'escorça d'un arbre és la part de fora del tronc i de les branques. És molt seca i a vegades es pot fer saltar a trossos fàcilment.
Escamiformes: Que té forma d'esquama. Apèndix o òrgan vegetal semblant a una escata de peix.
Una planta és perenne quan viu tres o més anys. Les fulles d'un arbre són perennes si no cauen a la tardor i es mantenen durant tot l'any.
Una tija és la part d'una planta que és prima i llarga i creix normalment cap amunt. De la tija surten les branques i les fulles. Les tiges dels arbres són molt gruixudes i es diuen troncs.
Lanceolades: Òrgan vegetal en forma de punta de llança.
Coriàcides: Que té la consistència del cuir. Fulles coriàcies.
Anvers: Superfície superior de la fulla, que normalment rep els raigs del sol.
Revers: Cara inferior de la fulla.
Drupa: fruit carnós, monosperm, d'endocarpi llenyós (pinyol), procedent d'un Ovari supermonocarpel·lar, com el préssec, la cirera, la pruna, etc.
Capçada: Conjunt de les branques d'un arbre, des de l'enforcadura fins al cimall, amb fullatge o sense.
Linears: Dit de la fulla llarga i estreta amb els marges quasi paral·lels.
Caduc, caducifoli: Dit dels vegetals que perden les fulles quan arriba l'època estacional desfavorable.
Peciolades: Relatiu o pertanyent al pecíol.
Lobulades: Porció sortint i arrodonida d'un òrgan vegetal.
Folíols: Cadascuna de les divisions d'una fulla composta.
El·líptics: Que té la forma d'una el·lipse.
Inflorescències: Conjunt de flors d'una planta.
Estams: Cadascun dels òrgans fèrtils de l'androceu dels espermatòfits.
Disàmara: fruit format per dues sàmares, com el dels aurons.
Monosperm: Amb una sola llavor.
Endocarpi: En el fruit, capa interna del pericarpi, que correspon a l'epidermis interior del carpel.
Pericarpi: Part del fruit que envolta la llavor.
Epidermis: Teixit adult primari que embolca el cos de les plantes superiors separant-lo del medi extern.
El pecíol: d'una fulla vegetal és la part allargada i prima que l'uneix a la branca de l'arbre o a la tija de la planta.
El limbe: de les fulles d'una planta és la part més ampla, que té forma de làmina. El limbe té dues cares i en moltes plantes una cara és de color ver més fosc que l'altra.
Un arbust: és una planta que no arriba als cinc metres d'alçària i que té unes quantes tiges més o menys dures, d'on surten diverses branques amb fulles. Alguns arbustos tenen espines o punxes; d'altres fan fruites que es poden menjar.
Bracantge: brancam..
Pubescent: dit d'una superfície coberta de pèl curt i fi.
El brancam:és el conjunt de les branques d'un arbre.
Sàmara: fruit aqueniforme proveït d'una prolongació membranosa en forma d'ala, la qual facilita la seva dispersió per part del vent.
Aqueniforme: En forma d'aqueni
Aqueni : fruit sec i indeshicenti, amb una sola llavor no soldada al pericarpi. Actualment se sol donar aquest nom solament als fruits que, reunint les condicions indicades, procedeixen d'un Ovari ínfer, com els de les compostes.
Indehiscent: No dehiscent. Contrari de deshiscencia
Dehiscència: Acció d'obrir-se naturalment un òrgan clos (esporangi, gametangi, antera, fruit, etc) per a deixar anar el seu contingut (espores, gàmetes, pol·len, llavors, etc).
Esporangi: Òrgan on són produïdes i on resten emmagatzemades les espores.
Gametangi: Cèl·lula dins la qual es formen gàmetes
Fruit : Ovari desenvolupat que conté la llavor o les llavors formades.
Antera: Part superior de l'estam, on es forma el pol·len.
Espora: és una cèl·lula o un grup de cèl·lules que intervé en la reproducció d'alguns vegetals i dels fongs
Gàmeta: Cadascuna de les cèl·lules haploides que en la reproducció sexual es fusionen i donen lloc al zigot
El pol·len: és una pols de color groc que hi ha als estams de les flors. És format per unes cèl·lules rodones, els grans de pol·len, que són les cèl·lules reproductores masculines, necessàries per a la formació de les llavors i dels fruits.
Una llavor: és una part d'un fruit que fa que neixi una nova planta.
Un ovari és un òrgan de l'aparell reproductor d'una femella o d'una planta on es fan els òvuls.
Un fong És un ésser viu molt senzill, més que un vegetal. Els fongs viuen en llocs humits, sobretot sobre el sòl dels boscos o dels camps, en els aliments fets malbé, etc.
Haploide: Dit de l'organisme o de la cèl·lula que presenta haploïdia
Haploïdia: Qualitat de l'organisme o de la cèl·lula que posseeix una dotació cromosomàtica formada per una sola sèrie (n) de cromosomes.
Zigot : Cèl·lula amb doble dotació cromosomàtica formada per la fusió d'un Gàmeta femení amb un gàmeta masculí abans de començar la segmentació.
Òvul: Gàmeta femení elaborat per l'Ovari, que després d'haver madurat i d'haver estat fecundat és capaç de desenvolupar un nou organisme.
Cromosoma : Cadascun dels orgànuls cel·lulars que contenen els materials portadors de l'herència biològica.
Segmentació: Mètode de partició que divideix l'espai lògic en blocs de diferent magnitud.
Cèl·lula: És un element molt petit on hi ha vida.
Una el·lipse És una figura geomètrica corba, tancada i plana, diferent de la circumferència.
Androceu: És el conjunt dels estams d'una flor, on hi ha el pol·len.
Espermatòfit: Planta que es reprodueix per llavors.
Carpel: Fulla modificada que, probablement amb caràcter de macrosporofil·le, forma part del gineceu.
Escata: És una escama de peix. Si passes un ganivet per una sardina, li faràs saltar les escates.
Gineceu: Conjunt dels òrgans femenins de la flor.
Òrgan: És una part del cos formada per diversos teixit que fan una funció conjuntament. El cor és un òrgan que fa circular la sang per tot el cos.
Orgànul: Cadascuna de les inclusions citoplasmàtiques ben diferenciades, constituents elementals de tota cèl·lula, dotades de més o menys autonomia pel que fa a llur reproducció, com els mitocondris, l'aparell de Golgi, l'ergastoplasma i els lisosomes, i els cloroplasts.
Citoplasma: És la part de la cèl·lula situada entre el nucli i la membrana exterior. En el citoplasma hi ha elements molt importants per a l'alimentació de la cèl·lula.
Mitocondri: Inclusió citoplasmàtica granular de forma esfèrica o allargada, d'uns 10 m de llarg i d'1,5 m de diàmetre, que es presenta en totes les cèl·lules eucarioetes.
Aparell de Golgi: Conjunt d'orgànuls situats en el citoplasma cel·lular, prop del nucli, en les cèl·lules animals i en algunes de vegetals.
Ergastoplasma: Conjunt de vesícules de disposició irregular, sovint anastomitzades entre elles, que presenten en la superfície externa de les parets nombrosos ribosomes.
Lisosoma: Orgànul del citoplasma de les cèl·lules animals i d'algunes de vegetals que ateny de 0,2 a 0,8 m de diàmetre.
Cloroplast : Orgànul propi de la cèl·lula vegetal on té lloc la fotosíntesi.
Òrgan: És una part del cos formada per diversos teixit que fan una funció conjuntament. El cor és un òrgan que fa circular la sang per tot el cos.
Eucariota: Dit de la cèl·lula que posseeix el nucli diferenciat.
Fotosíntesi: És el conjunt de reaccions que la llum del sol provoca en les plantes verdes. Gràcies a la fotosíntesi les plantes s'alimenten i creixen.
Teixit: Conjunt de cèl·lules del cos que fan una mateixa funció i són diferents d'altres conjunts. En el cos humà distingim el teixit nerviós, el teixit muscular i el teixit ossi.
Ribosoma: Orgànul cel·lular que té per funció la síntesi de proteïnes i, per tant, un paper de primer ordre en el creixement cel·lular.
Proteïna: És una substància química composta de carboni, oxigen, hidrogen, nitrogen i sovint sofre, fòsfor o ferro. Les proteïnes són molt importants per a la vida, ja que es troben a totes les cèl·lules. Quan s'està fent el creixement és molt necessari prendre proteïnes per a la formació de teixits. La carn, els llegums i la llet tenen moltes proteïnes.
Esquama: Apèndix o òrgan vegetal semblant a una escata de peix.
Apèndix: És una cosa que s'afegeix a una altra i que la completa.
Cimall: Part alta de la brancada.
Palmat, palmada: Que té la forma del palmell de la mà amb els dits oberts. Les fulles de la figuera són palmades.
Ovat: Que té forma ovalada, com els ous. Les fulles d'algunes plantes, com el boix, són ovades.
Peduncle: D'una flor o d'una fruita és la part allargada i prima que l'aguanta i la uneix a la tija.
Dentat, dentada: Fulla o altre òrgan que presenta als seus marges prolongacions en forma de dent.
Lòbul: Porció sortint i arrodonida d'un òrgan vegetal.
Fat: Un menjar és fat quan li falta sal i no té gust. Hi ha qui posa sal a les patates fregides perquè les troba fades.
Sàrria: És un recipient gros d'espart que es posa damunt l'esquena d'una bèstia de càrrega, com un mul o un ase, per a transportar coses. Consisteix en dues bosses que pengen una a cada banda de l'animal. Dins d'aquestes bosses es porta la càrrega
Cabàs: Ës una bossa flexible i amb dues nanses que serveix per a transportar sorra, pedres, o altres coses de pes. També hi ha cabassos que es fan servir quan es va a comprar al mercat.
Nucli: És una mena de bosseta més o menys esfèrica que hi ha enmig del citoplasma. S'encarrega de dirigir el funcionament de la cèl·lula.
Membrana: És la capa prima que envolta a la cèl·lula i la protegeix.
Baia: És un fruit d'un arbre o d'una planta que té la pell prima i l'interior carnós, com el raïm.
Pètal: És cada una de les peces de color semblants a fulles que formen la corol·la d'una flor. Els pètals de les margarides són blancs.
La corol·la d'una flor és la part més vistosa. És constituïda pels pètals i envoltada pel calze.
El calze és la part de la flor que protegeix la corol·la. És verd i està format per unes fulletes que es diuen sèpals. És al cantó de fora de la flor i la uneix amb la tija.
Un sèpal és cadascuna de les fulles que formen el calze d'una flor. Els sèpals estan situats a la base dels pètals.
Pistil: És una mena d'ampolleta que hi ha al centre de la flor. Conté les cèl·lules reproductores femenines: els òvuls.
Pol·linització: És el transport del pol·len des dels estams fins al pistil. Pot ser directa i creuada.
Pol·linització directa: El pol·len d'una flor cau en el pistil de la mateixa flor.
Pol·linització creuada: El pol·len d'una flor cau en el pistil d'una altra flor. El pol·len es transportat pels insectes o bé pel vent.
Insectes: Són animals invetebrats que disposen de sis potes articulades. Tenen el cos dividit en tres parts(cap, tórax i abdomen)
Fecundació: És la unió dels espermatozoïdes que hi ha en el pol·len i els òvuls que contenen els Ovaris.
Germinació: Quan les llavors cauen a terra i troben les condicions adequades de llum, humitat i temperatura,es comencen a desenvolupar i produexien una nova planta.
Panícula: Inflorescècia composta de tipus racemós, formada per un eix amb branques que són ramificades de nou en raïms.
Acuminat, ada: Acabat en un acumen.
Acumen: Punta consistent o no, amb què acaben algunes fulles o alguns òrgans foliacis.
Foliaci -àcia: Que té l'aspecte o la natura de les fulles.
Lenticel·la: Protuberància de l'escorça de les plantes llenyoses, constituïda per un teixit suberós lax, a través del qual és possible el bescanvi de gasos entre l'atmosfera i els teixits interns
Lax: Dit de la inflorescència poc densa.
Folíol: Cadascuna de les divisions d'una fulla composta.
Dioic -a: Dit de les plantes que tenen les flors masculines i les femenines en individus distints.
Ecosistema: Conjunt format per una comunitat d'éssers vius i el medi físic.
Població: Les plantes, els animals o altres organismes d'una mateixa espècie que viuen en un lloc.
Productors: Els éssers vius que es fabriquen l'aliment a partir de matèria inert (aigua, minerals i dióxid de carboni, gràcies a la llum. Són els vegetals.
Cúpula: Mena de petita copa on van agafats alguns fruits com, per exemple les glans.
Enforcadura: En una fulla, cadascuna dels indrets on un nervi es ramifica i dóna naixença a un altre nervi.
Fusiforme: Que és ample al mig i s'aprima als dos extrems, prenent forma de fus.
Persistent: Fulla, la dels arbres tot l'any verds, com l'alzina i el boix.
Sotobosc: Conjunt d'herbes i d'arbuts que formen part d'un bosc natural.
Viscós: Que és apegalós, que enganxa.
Alat/ada: Dit d'una tija o d'un fruit proveïts d'una o dues làmines primes (per comparació amb les ales d'un ocell)
Espècie: (Botànica) grup natural d'individus molt semblants entre ells.
La botànica és la ciència que estudia les plantes.
Gènere: (Botànica) grup natural d'espècies que tenen un nombre considerable de característiques comuns.
Unisexual: Dit de la flor o la planta respectiva que només té androceu o gineceu, és a dir que només té un sexe.
Valva: Cadascuna de les parts que es formen en obrir-se els fruits en deshiscencia longitudinal.
Glauc, glauca: De color verd clar
Rosetó: rossasa
Rossasa: Obertura circular de les parets de les esglésies, especialment a l'edat mitjana.
Pruïnós -osa: Cobert de pruïna.
Pruïna: Eflorescència cèria que recobreix certs fruits, fulles o altres òrgans vegetals, com per exemple les fulles de la col o les prunes.
Eflorescència: Qualsevol element eruptiu de la pell.
