1- Sumer i Acad. Una mica d'història

* Font Artehistoria
Enllaç directe amb youtube

Els Sumeris Els primers habitants històrics de Mesopotamia són els sumeris, en el Golf Pèrsic i els acadis en el curs mig dels rius Tigris i Eufrates. Cap al 3200 aC. Els Sumeris ja formaven una cultura urbana organitzada, dominant les tècniques de regadio i amb un comerç molt desenvolupat amb llocs tan allunyats com Egipte i l'Índia. No se sap el seu origen, però si sabem que eren diferents als semites i molts semblants als habitants de l'antiga india. La seva cultura és reconeguda com el inici de la nostra cultura occidental. Llur cèl·lula política bàsica fou la ciutat estat, amb un territori més o menys ampli, que exercia en un determinat moment l'hegemonia sobre totes les altres ciutats o unes quantes. Les ciutats sumèries més importants foren Ur, Eridu, Larsa, Uruk, Lagaš, Isin i Nippur. Sembla que van ser els inventors de la roda i l'escriptura.

Mapa de les ciutats mesopotàmiques cap el 3000 aC.

Els Acadis

La zona Nord del area sumèria, Kish, tenia una important població d'origen semita. A aquesta zona van arribar a mitjans del III mil·lenni nous pobladors semitas, que van assolir dominar el país de Acad, Al voltant del 2350 aC va succeir un important canvi: la transformació de les rivalitats de les petites ciutats estat pel primer estat regional, un veritable imperi mesopotàmic, amb el rei Sargó I, va ser el canvi del poder polític ja que les zones del nord van començar a contar amb una major influència politica que les de les valls mesopotamics.

Mapa de l'imperi Acadi

* (FontWapedia)

2. Babilònia i Assiria

Mentre que en el sud de Mesopotamia, les rivalitats entre sumeris i acadis donen lloc a una nova realitat històrica coneguda com els caldeus o babilonis. En el nord un poble semita belicos i agressiu, els assiris, es convertien en l'alternativa de poder als babilonis. Aquests pobles dominaràn alternativament la plana dels rius Tigris i Eufrates entre el 2000 i el 600 aC. amb grans reis com ara Hammurabi i els assiris, Sargon II, Senaquerib i Assurbanipal al segle VIIè aC.

- Babilònia

Babilònia s'esmenta per primera vegada en documents de finals de l'III mil·lenni a. de C. Cap al 2200 a. de C. es coneix com emplaçament d'un temple, i durant el segle XXI a. de C. va estar sotmesa a la propera ciutat de Ur. Babilònia es va fer una ciutat-estat independent cap a 1894 a. de C., quan el amorita Sumu-Abum va fundar una dinastia.

Però es considera tradicionalment que la història de Babilònia s'inicia amb Hammurabi. Administrador inusualment actiu i capaç, Hammurabi va oferir la seva atenció personal a detalls tals com la neteja de canals d'irrigació i la introducció d'un mes més en el calendari. Era un extraordinari legislador; el Codi de Hammurabi és un dels documents legals més importants mai descobert. També era un inspirat líder religiós; durant el seu regnat el déu de la ciutat babilònica Marduk es va convertir en el líder reconegut en el panteó de les deïtats.

Fou habitada per sumeris, acadis, cassites, amorrites i caldeus, i des-de el segle XVI aC. és rival dels assiris, amb els quals mantindrà una continuada lluita per la hegemonía a Mesopotàmia. L'últim període d'esplendor de Babilònia tindrà lloc durant el regnat de Nabucodonosor II, que va estendre el regne fins a Palestina i Síria. La capital de Babilònia va ser renovada amb els nous edificis del temple i del palau, grans muralles i portes de fortificació i camins procesionales pavimentats; va ser la major ciutat del món conegut, abastant més de 1.000 hectàrees. L'Imperi Neobabilonio va durar poc temps. En el 539 aC., Ciro II el Gran va capturar Babilònia i la va incorporar al recién fundat Imperi Persa.

- Assiria

Els primers pobladors d'Assíria, antiga regió de Mesopotamia que s'estenia per l'alta vall del ric Tigris fins a les muntanyes d'Armènia; van ser nòmades semitas, a partir del mil·lenni -V. Sotmesos a acadis i sumeris, van recobrar la seva independència, i el seu creixent poder va culminar amb Shamshi-Adad (segle -XVIII), creador del primer imperi centralitzat de Mesopotamia (imperi antic).

Després d'un període de decadència, va reiniciar la seva poderío amb Assur-Uballit I (cap a -1.365), vencent a hitites i babilonis (imperi mig). Assurnasirpal II (-883 a -859) va dominar tota l'Alta Mesopotamia (imperi nou), i Sargón II (-722 a -708) i els seus successors (sargónidas) la van dur al seu apogeu. A la mort de Assurbanipal (-631) es va iniciar la decadència, i medos i babilonis aliats van conquistar Nínive, la capital (-612).

Mapes de Mesopotàmia antiga

Video de l'imperi assiri

*Font Artehistoria
Enllaç directe amb youtube

L'art mesopotàmic

ARQUITECTURA

Ziggurat de Ur abans de la reconstrucció

El Ziggurat

És un edifici d'origen sumeri. Des d'un punt de vista arquitectònic, el ziggurat consta bàsicament d'un nucli de maons assecats al sol i recobert de maons cuits. Emplaçat sobre una gran plataforma, s'aixecava en forma de pisos, el superior sempre més petit que l'inferior. Al cim, al qual s'accedia per tres escales, hi havia el gigunu, sala destinada al descans del déu en la seva davallada cap a la terra. Bé que no se'n conserva cap de sencer, sembla que algun ziggurat, com el de Babilònia, arribà a tenir entre sis i set pisos, amb una alçada total d'uns 100 m. En general, però, eren de dimensions més reduïdes. Molts d'ells daten de la dinastia III d'Ur i foren restaurats o reconstruïts, de vegades, en època posterior, com és el cas d'Ur (2 687 m2 de superfície), un dels més famosos i ben conservats. Aixecat per Ur-Nammu (2113-2096 aC), els seus tres pisos originals foren augmentats a cinc o set per Nabucodonosor II (605-562 aC).

.

Ziggurat de Ur reconstrucció informàtica