Èpoques i períodes de la Història de l'Art
Prehistòria
Edat Antiga 
Edat Medieval 
Art paleocristià 
Art preromànic
- Visigòtic
- Carolingi
- Asturià
- Mossàrab
Art gòtic 
Edat Moderna 
Art barroc 
Art rococó 
Edat Contemporània 
Art neoclàssic 
Art del segle XIX
- Romanticisme
- Realisme
- Impressionisme
- Simbolisme
 - Expressionisme
Art del segle XX
- Modernisme
- Fauvisme
- Cubisme
- Surrealisme
- Art Abstracte
- "Action painting"
- Pop art
- Op art

En breve podreis consultar esta página en castellano---Art mesopotàmic (3200 - 320 aC) ---


Situació geogràfica

 

1- Sumer i Acad. Una mica d'història

* Font Artehistoria
Enllaç directe amb youtube

Els Sumeris

Els primers habitants històrics de Mesopotamia són els sumeris, en el Golf Pèrsic i els acadis en el curs mig dels rius Tigris i Eufrates.

Cap al 3200 aC. Els Sumeris ja formaven una cultura urbana organitzada, dominant les tècniques de regadio i amb un comerç molt desenvolupat amb llocs tan allunyats com Egipte i l'Índia. No se sap el seu origen, però si sabem que eren diferents als semites i molts semblants als habitants de l'antiga india.

La seva cultura és reconeguda com el inici de la nostra cultura occidental. Llur cèl·lula política bàsica fou la ciutat estat, amb un territori més o menys ampli, que exercia en un determinat moment l'hegemonia sobre totes les altres ciutats o unes quantes. Les ciutats sumèries més importants foren Ur, Eridu, Larsa, Uruk, Lagaš, Isin i Nippur. Sembla que van ser els inventors de la roda i l'escriptura.

Mapa de les ciutats mesopotàmiques cap el 3000 aC.

Els Acadis

La zona Nord del area sumèria, Kish, tenia una important població d'origen semita. A aquesta zona van arribar a mitjans del III mil·lenni nous pobladors semitas, que van assolir dominar el país de Acad, Al voltant del 2350 aC va succeir un important canvi: la transformació de les rivalitats de les petites ciutats estat pel primer estat regional, un veritable imperi mesopotàmic, amb el rei Sargó I, va ser el canvi del poder polític ja que les zones del nord van començar a contar amb una major influència politica que les de les valls mesopotamics.

Mapa de l'imperi Acadi

* (FontWapedia)

2. Babilònia i Assiria

Mentre que en el sud de Mesopotamia, les rivalitats entre sumeris i acadis donen lloc a una nova realitat històrica coneguda com els caldeus o babilonis. En el nord un poble semita belicos i agressiu, els assiris, es convertien en l'alternativa de poder als babilonis. Aquests pobles dominaràn alternativament la plana dels rius Tigris i Eufrates entre el 2000 i el 600 aC. amb grans reis com ara Hammurabi i els assiris, Sargon II, Senaquerib i Assurbanipal al segle VIIè aC.

- Babilònia

Babilònia s'esmenta per primera vegada en documents de finals de l'III mil·lenni a. de C. Cap al 2200 a. de C. es coneix com emplaçament d'un temple, i durant el segle XXI a. de C. va estar sotmesa a la propera ciutat de Ur. Babilònia es va fer una ciutat-estat independent cap a 1894 a. de C., quan el amorita Sumu-Abum va fundar una dinastia.

Però es considera tradicionalment que la història de Babilònia s'inicia amb Hammurabi. Administrador inusualment actiu i capaç, Hammurabi va oferir la seva atenció personal a detalls tals com la neteja de canals d'irrigació i la introducció d'un mes més en el calendari. Era un extraordinari legislador; el Codi de Hammurabi és un dels documents legals més importants mai descobert. També era un inspirat líder religiós; durant el seu regnat el déu de la ciutat babilònica Marduk es va convertir en el líder reconegut en el panteó de les deïtats.

Fou habitada per sumeris, acadis, cassites, amorrites i caldeus, i des-de el segle XVI aC. és rival dels assiris, amb els quals mantindrà una continuada lluita per la hegemonía a Mesopotàmia. L'últim període d'esplendor de Babilònia tindrà lloc durant el regnat de Nabucodonosor II, que va estendre el regne fins a Palestina i Síria. La capital de Babilònia va ser renovada amb els nous edificis del temple i del palau, grans muralles i portes de fortificació i camins procesionales pavimentats; va ser la major ciutat del món conegut, abastant més de 1.000 hectàrees. L'Imperi Neobabilonio va durar poc temps. En el 539 aC., Ciro II el Gran va capturar Babilònia i la va incorporar al recién fundat Imperi Persa.

- Assiria

Els primers pobladors d'Assíria, antiga regió de Mesopotamia que s'estenia per l'alta vall del ric Tigris fins a les muntanyes d'Armènia; van ser nòmades semitas, a partir del mil·lenni -V. Sotmesos a acadis i sumeris, van recobrar la seva independència, i el seu creixent poder va culminar amb Shamshi-Adad (segle -XVIII), creador del primer imperi centralitzat de Mesopotamia (imperi antic).

Després d'un període de decadència, va reiniciar la seva poderío amb Assur-Uballit I (cap a -1.365), vencent a hitites i babilonis (imperi mig). Assurnasirpal II (-883 a -859) va dominar tota l'Alta Mesopotamia (imperi nou), i Sargón II (-722 a -708) i els seus successors (sargónidas) la van dur al seu apogeu. A la mort de Assurbanipal (-631) es va iniciar la decadència, i medos i babilonis aliats van conquistar Nínive, la capital (-612).

Mapes de Mesopotàmia antiga

Video de l'imperi assiri

*Font Artehistoria
Enllaç directe amb youtube


L'art mesopotàmic

ARQUITECTURA

Ziggurat de Ur abans de la reconstrucció

El Ziggurat

És un edifici d'origen sumeri. Des d'un punt de vista arquitectònic, el ziggurat consta bàsicament d'un nucli de maons assecats al sol i recobert de maons cuits. Emplaçat sobre una gran plataforma, s'aixecava en forma de pisos, el superior sempre més petit que l'inferior. Al cim, al qual s'accedia per tres escales, hi havia el gigunu, sala destinada al descans del déu en la seva davallada cap a la terra. Bé que no se'n conserva cap de sencer, sembla que algun ziggurat, com el de Babilònia, arribà a tenir entre sis i set pisos, amb una alçada total d'uns 100 m. En general, però, eren de dimensions més reduïdes. Molts d'ells daten de la dinastia III d'Ur i foren restaurats o reconstruïts, de vegades, en època posterior, com és el cas d'Ur (2 687 m2 de superfície), un dels més famosos i ben conservats. Aixecat per Ur-Nammu (2113-2096 aC), els seus tres pisos originals foren augmentats a cinc o set per Nabucodonosor II (605-562 aC).

.

Ziggurat de Ur reconstrucció informàtica

 

Els palaus

Grans edificis polítics i administratius, centre dels imperis. Hi ha en diferents ciutats de l'imperi segons cada sobirà. Ocupen un sector del recinte protegit de la ciutat. Residència de la dinastía real, nobles, sacerdots i funcionaris, a més de dipósits del tresor i collites.

Reconstrucció dels jardins, muralles i palaus de Babilònia

Palau de Khorsabad (Nínive capital d'Assiria)

ESCULTURA

Estàtues, esteles i relleus

Estatua de Ebih-Il

Es tracta d'una figura sedent que està sobre una espècie de tamboret. És petita i rígida i està realitzada en alabastre. No té peus. Vesteix un kaunakes en el qual es veuen els vellones de llana, que donen una mica de mobilitat amb les seves corbes i que marquen un contrast amb els braços, que són molt llisos. Presenta formes angulosas, especialment en els colzes. Duu el cap rapat i barba. Els ulls són molt grans i expressius, amb lapislázuli incrustat i molt contornejats. Sobre els ulls té unes celles unides i molt arqueadas, farcides. El nas és gran i la boca petita, esbossant un somriure. Té els muscles amples i les mans en la postura característica dels orants sumeris.

 

L'estela de Naram-Sin

Destaca per la seva fantasia creadora que ens fa veure dos exèrcits on no hi ha més que quinze personatges: vuit en un bàndol i set en un altre. El rei Naram-Sin està al capdamunt i usa un casc amb dos parells de banyes, com els que fins a llavors només s'havien vist sobre els caps dels déus. Victoriós, calciga els cadàvers de dos vençuts i s'afanya a matar a altres dos: un, de genolls, ja està travessat per una llança; l'altre, encara dempeus, ajunta les mans suplicant. Els guerrers acadis que acompanyen al rei avancen en doble columna cap amunt, mentre els enemics jeuen en el sòl o fugen. Al capdamunt, brillen dos sols, símbols astrals de les divinitats propícies al vencedor.

Estàtua de pateshi i codi d'Hammurabi

Representació de Gudea

Príncep sacerdot (patesi) de Lagas (~2170 aC). Fou un clar exponent del governant antiguerrer i mantingué bones relacions amb les altres ciutats sumèries. A Lagas reconstruí el temple del déu Ningirsu i efectuà també treballs d'irrigació. Les seves estàtues (conservades al Musée du Louvre) influïren sobre l'art babilònic posterior i, gràcies a les inscripcions que contenien, oferiren molta informació sobre el país, els habitants i la toponímia de la regió.

 

Codi d'Hammurabi

(Gravat en una estela de diorita d'uns tres metres d'alçada, descoberta a Susa i avui al Musée du Louvre), el més complet dels mesopotàmics, però certament no el primer (són anteriors els de Lagas, cap al 2378 aC; Ur, 2113-2096 aC; Isin, 1934-24 aC, i Esnunna, vers el 1800 aC). Les seves disposicions es basen en l'existència de tres classes socials a Mesopotàmia: awilum, o patricis, muskenum, o subordinats (el poble en general) i wardum, o esclaus. El Codi, que admet la pena del Talió i reglamenta severs càstigs, s'ocupa de tots els aspectes de la societat babilònica: de la propietat (les terres eren de la corona, però era admesa la propietat privada), de la família (el pare tenia un poder omnímode sobre els fills), del comerç, de les obres públiques (manteniment dels canals), etc. Exercí una gran influència sobre la legislació de molts països.

"L'estandarte de Ur"

"L'estandarte de Ur", es una obra realitzada durant la primera meitat del III mil·leni a.C. (Museu Britanic, Londres)

Es un petit calaix de fusta amb les cares laterals recobertes d'un mosaic de lapislàzuli amb incrustacions de petites figures fetes amb plaquetes de closques de mol·luscos i nacre. Consta de dos panels principals: en una cara ee representen escenes de guerra i en l'altra de pau. Al panel de la guerra hi ha un combat amb carros de guerra.

A la cara dedicada a la pau podem veure un banquet i una processó de serfs transportant sobre les espatlles i caps aliments i animals que seran sacrificats per celebrar la victoria sobre els enemics.

 

Braus alats i relleus assiris

 

Brau alat de Khorsabad (Assíria), finals del segle VIII aC. Guix - alt 4,20 m; amp. 4,36 m Relleu assiri, soldat assiri que talla el cap d'un enemic elamita i l'afegèix al grup de caps d'enemics tallats.
Relleu assiri, el rei Assurbanipal (668-629 aC) en una cacera de lleons.

3- Persia. Història

----

 

Ciro el Gran (550-530 a. de C.) era un noble persa de la família dels Aqueménidas. Va unificar al seu poble, va aconseguir sotmetre als medos i va conquistar Mesopotamia. Així, va fundar l'imperi persa aqueménida. El seu successor, Cambises (530-521 a. de C.), va continuar la política expansiva del seu pare i va conquistar Egipte.

La plenitud de l'imperi persa es va arribar amb Darío I (521-486 a. de C.), que va dominar tots els pobles de l'Orient antic i va esdevenir el gran organitzador de l'imperi. A principis del segle V a. de C., les colònies gregues d'Àsia Menor es van revoltar contra el domini persa. Aquesta circumstància va provocar les guerres mèdiques, que van finalitzar amb el triomf grec.

En el segle IV a. de C., Alejandro Magne va vèncer al poderós exèrcit persa i va conquistar l'imperi aqueménida. Després de la mort d'Alejandro Magne en l'any 330 a. de C., els seus generals es van dividir el seu imperi i el general macedonio Seleuco va governar Persia.

L'art persa

- Les restes d'arquitectura Aqueménida persa són bastant nombrosos, sent els més antics les ruïnes de Pasargadas , la capital de Ciro el Gran. Inclouen dos palaus, un recinte sagrat, una ciutadella, una torre i la Tomba de Ciro, un petit mausoleu de pedra, en forma cúbica i teulada a dues aigües, col·locat sobre una plataforma escalonada.

- Darío I el Gran va construir una nova capital en Persépolis . Sobre una zona rocosa es van obrir i van anivellar tres àmplies terrasses en les quals es van anar aixecant edificis de fusta, maó i pedra. A través de grades escalinates decorades amb relleus s'accedia a sales hipóstilas amb desenes de columnes, recintes dedicats a les grans recepcions; les portes presenten una cornisa de cambra bocel (tipus de motlura amb un perfil de cambra de cercle) decorada amb motius vegetals d'origen egipci; els fustos de les columnes, es tracta d'una arquitectura arquitrabada, eren estriats en lloc de llisos, influència rebuda de Grècia, encara que els capitells, molt originals, prenen formes naturalistes reproduint les cambres davanteres de toros que de vegades apareixien alados, motiu que també trobem en les portes monumentals d'accés a la ciutat.

Finalment esmentar que aquests edificis tenien els sostres de fusta de cedre donats sobre robustes bigues i esquadres que descansaven en els capitells de pedra de les columnes. Altres restes d'arquitectura Aqueménida podem trobar-los en la ciutat de Susa , on també Darío I va construir un gran palau.

ARQUITECTURA

Palau de Persépolis, capital de l'imperi persa, fundada per Darios I (500 aC) i ampliada per Xerxes I i Artaxerxes I. Es troba sobre una gran esplanada emmurallada, a la qual hom té accés per unes escalinates dobles. Entre els nombrosos edificis, es destaquen la sala del tron (apadana), la de les cent columnes —de vint metres d'alt—, els palaus de Darios i de Xerxes, el tresor, el gineceu i les tombes reials, tot recobert de baixos relleus que figuren lleons, fileres de soldats medes i perses i de súbdits que porten llur tribut. Destruïda i incendiada per Alexandre el Gran (331 aC)

ESCULTURA

2. Escultura Persa

- És una època marcada en les arts plàstiques pels magnífics relleus que decoren els palaus, com el de Persépolis.

- Destaquen els del palau de Susa , decorat amb relleus en pedra a l'estil dels de Persépolis i amb panells de maó vidriado blau, verd, blanc i groc, en els quals les figures, soldats, toros alados, esfinxs i aixetes, apareixen en processó, amb el rostre en estricte perfil, detenint-se l'escultor a descriure amb minuciosidad els detalls del seu vestit, les seves armes i les diferents ètnies del moment, pel que constituïx un document excepcional de la societat d'aquesta època. La utilització d'aquest material ve de tradicions anteriors, assíria i babilònica.

- Hem d'esmentar també de nou en aquest apartat les tombes reals excavades en la roca de Naqsh -i- Rustam , tallades en la roca imitant la façana d'un palau, amb figures sobre una estrada en el qual apareix el rei adorant als déus.

Persépolis, relleus del palau de l'Apadana

TOMBES

- L'arquitectura vinculada a la dinastia dels Aqueménidas abasta també tombes excavades en la roca, com els hipogeus egipcis, però amb l'entrada elevada sobre el nivell del terreny, d'entre les quals destaquen les de Naghsh -e- Rostam , prop de Persépolis.

- Després de la conquesta de Persia per Alexandre el Gran el 331 aC. i la presa del poder per part de la dinastia Seléucida, l'arquitectura persa va imitar les formes del món grec.

Tomba de Cirus el Gran, Pasargada
Tombes de Darius I d'Artaxerxes I, construïdes entre els anys 486 i 424 aC respectivament. Hipogeus escavats a la roca, Naghsh-é Rostam a 6 km de Persépolis
|   Inici  |   Mapa del site   |   Informació   |   Col·laborar   |   Enllaços   |   Contactar   |   Favorits   |

Pàgina web de Javier Arrimada, continguts de història de l'art de batxillerat. Aquesta web i els seus continguts està dirigida a alumnes i internautes sense cap tipus de restricció, ni ànim de guany. Per qualsevol comentari o aclariment, podeu dirigir-se al correu de l'autor. Les fotografies de les obres procedeixen del quadernets de les probes facilitades als alumnes i professors durant les probes. Disculpeu les obres continuades.

Aquesta pàgina forma part de la web fjavier.es

© Javier Arrimada García 2010