Frank O. Gehry

Datació: 1991-1997

Localització: Bilbao

Estil: Deconstructivista

Materials utilitzats: Pedra calcària, cristall i titani

Elements de suport. El museu afirma no contenir una sola superfície plana en tota la seva estructura. Part de l'edifici és creuat per un pont elevat i l'exterior està recobert per plaques de titani i per una pedra calcària que va ser molt difícil de trobar (al final es va aconseguir trobar a Andalusia) igual a la qual es va utilitzar per a construir la Universitat de Deusto.

Espáis interiors. L'interior es vertebra a partir de l'enorme vestíbul de 50 metres d'altura, al voltant del qual s'articulen els tres nivells de sales expositives, connectades mitjançant passarel·les curvilínies, ascensors envidrats i torres d'escales. La superfície expositiva total és d'11 .000 m², distribuïts en un total de 19 galeries: deu de planta ortogonal, i nou de planta irregular, configurant-se totes elles amb les formes marcades en l'exterior, en les quals sobresurt la gran sala o sala del peix de 30 metres d'ample i 130 de llarg. Situada en la planta baixa el seu gran espai lliure de columnes li permet acollir grans peces i suportar el seu enorme pes. Gairebé totes les sales reben una il·luminació natural zenital a través de claraboies. 

Encara que construït amb posterioritat, en el disseny de la Sala de concerts Walt Disney de Los Angeles realitzat en 1989, Gehry apunta les bases estructurals i estètiques del Museu Guggenheim de Bilbao, vinculades a les teories deconstructivista de finals dels anys vuitanta del filòsof francès Jacques Derrida, centrades en la fragmentació de la forma. La seva complexitat va fer que l'arquitecte utilitzés un programa de simulació per ordinador, capaç de calcular les estructures necessàries per a aguantar l'edifici, limpacta mediambiental i els costos totals, obrint noves portes a l'arquitectura a partir dels avanços tecnològics.

Exterior. L'edifici  ofereix una visió exterior creada a partir de dos tipus de volums interconnectats: els ortogonals recoberts de pedra calcària, i els corbats i retorçats coberts de làmines de titani. Tots ells es combinen i s'uneixen a través dels murs cortina de vidre que doten de transparència en el museu-relacionant interior i exterior-, destacant la vidriera de la part posterior del vestíbul, realçada per una impressionant marquesina que fa de terrassa, que se sustenta en una gegantesca columna de pedra.L entrada principal, resolta a través d'una escalinata descendent que salva el desnivell respecte a la plaça, queda amagada, per la qual cosa l'arquitecte aconsegueix crear una visió global del conjunt, i no un únic punt focal dominant. Interpretació. Context que influeix directament en l'obra o en la seva elaboració Contingut i significació del edifici. Vistes des del riu les seves formes orgàniques han estat identificades amb un vaixell, rendint així homenatge a la ciutat portuària que li acull, i seguint el símil marí, els brillants panells de l'exterior recorden a les escates d'un peix. Funció de l'obra Museu Guggenheim de Bilbao és un dels diversos museus que la Fundació Salomón R. Guggenheim té a tot el món, i la seva principal missió és poder exposar a les seves sales qualsevol manifestació i format artístic contemporani, a partir d'un fons propi i de les exposicions temporals itinerants entre la resta de museus de la fundació. No obstant això, hi ha qui diu que la millor obra d'art és el propi museu.