Eros i Psique, d’Antonio Canova

Marbre.155 x 168 cm. París,

Museu del Louvre.

Context cronològic, històric i cultural:

- Cronologia: 1787-1793 segle XVIII.

- Context històric i cultural:

• Revolució Francesa [1789].

• Moren a la guillotina Lluís XVI i la seva esposa Maria Antonieta [1793].

• Rebuig de l’absolutisme monàrquic. A Espanya, regnat de Carles IV.

• Il·lustració.

• Trencament amb les formes carregades del Barroc.

• Valoració de la cultura i l’art clàssic. Johann Joachim Winckelmann: Història de l’art de l’antiguitat [1763].

• En les arts: Neoclassicisme pictòric (David); escultòric (Canova, Thorvaldsen).

• Roma centre de les arts. Grand Tour.

 

Estil i característiques compositives, formals i tècniques:

- Estil: Neoclassicisme.

- Característiques formals:

• Escultura exempta d’embalum rodó.

• Manca de policromia. S’afirmava erròniament que a la Grècia clàssica es valorava la puresa blanca del marbre.

• Composició dinàmica amb la utilització de diagonals per influència encara del Barroc.

• Voluntat de moviment amb postures contraposades.

• Compositivament, el petó queda encerclat pels braços de Psique.

• Trencament de la fredor i l’estatisme neoclàssics. Sensualitat.

• Relació més volguda que real amb l’estatuària grega.

- Material:

• Marbre. L’artista va aconseguir transformar una pedra dura com és el marbre en una textura suau i delicada, gràcies al fet que, una vegada acabada l’obra, la va polir amb pedra volcànica i la va banyar en calç i àcid, per donar la sensació de més realisme anatòmic.

Tema, significat i funció:

- Tema:

• Aquesta escultura representa la història amorosa de Psique i Eros de la Metamorfosi de Apuleyo. Afrodita envejava a Psique, una jove bellíssima, per la qual cosa va enviar al seu fill Eros perquè li llancés una fletxa i s'enamorés de l'home més repugnant del regne. Els plans d'Afrodita van sortir malament, ja que el seu fill es va enamorar de Psique i va rebutjar la fletxa. Eros, coneixedor del caràcter de la seva mare, decideix ocultar a la seva volguda en la foscor i aquesta malgrat no poder veure el seu rostre s'enamora d'ell. Un dia, la jove no va poder aguantar més les ganes de veure l'aspecte d'Eros, per la qual cosa va encendre un llum, caient d'aquesta una gota d'oli que va cremar el rostre del seu estimat.

Eros, guiat per l'empipament, decideix abandonar a Psique i anar-se lluny. La jove no estava disposada a perdre-ho i ho busca desesperadament fins a acabar en l'infern, on obre un cofre amb ''somni estigio'' (un vapor que sumi en l'amnèsia als morts quan arriben al Hades) i queda en coma. Eros, encara enamorat, va volar a la recerca de la seva estimada i en trobar-la, amb un petó va aconseguir ''netejar aquest somni dels seus ulls''. Tots dos van prometre no allunyar-se mai l'u de l'altre i van ser feliços per sempre..

Segons el propi Canova, aquesta obra representa el moment en què Eros (l'amor) acudeix a despertar a Psique (l'ànima), del profund i infernal somni en el qual havia quedat sumida després d'haver obert el gerro que li havia lliurat Proserpina, la deessa de l'Infern, dona de Plutó. Una representació basada en l'obra del llatí Apuleyo en la seva obra, L'Ase d'Or.

---------

- Significat:

• La intensitat del moment escollit per Canova fa que el simple gest anecdòtic es converteixi en imatge paradigmàtica de l’amor. L'obra representa d'una forma molt efectista tot l'amor, la passió i el desig que sorgeix sobtadament entre els dos amants. En l'abraçada mútua, tots dos caps queden emmarcades entre els braços, creant un centre d'atenció principal. Les línies convergents de les ales i les cames del déu formen una aspa (una x) que concentra encara mes la visió en aquest centre. El cos de la jove és una prolongació d'aquesta estuctura, els braços i les cames, formen part d'una diagonal prolongada. Al mateix temps tota la composició té una forma espiral que augmenta la unió de les dues figures i el sentiment d'alliberament del somni, en el gest de Psiquis d'abraçar cap a l'alt, a qui ve a despertar-la.

• Símbol de la passió carnal i de l’amor pur. Les figures estan disposades en una posició de tal dificultat que ens produeixen al mateix temps, una complexitat psicològica, i una càrrega fortament eròtica. Malgrat això tota l'escena desprèn una gran sensació de tendresa.

• Recerca d’un ideal de bellesa. L'escultura està formada per una estructura molt articulada que origina una composició centrípeta, amb un gran contrast entre el material i el buit, entre la llum i l'ombra. Es converteix al marbre en el material ideal per a representar la calor dels cossos, la vitalitat i el sentiment, alguna cosa que sembla allunyat d'un material en aparença va fregir i allunyat de la naturalesa viva.

- Funció:

• Decorar el saló de Lord Cawdor. L’escultura va arribar a mans de Napoleó després que fos robada del seu emplaçament original pel mariscal Marat.

Aquesta obra de Canova va ser encarregada pel coronel anglès John Campbell (Lord Cawdor), però va acabar sent adquirida pel marxant i col·leccionista holandès Henry Hoppe en 1800 i al final pel mariscal de Napoleó Joaquín Murat, que la va fer transportar fins al seu castell, on es diu que va ser admirada pel mateix Napoleó. El model va ser començat en 1787, i l'obra acabada en 1793. Per a la composició Canova es va inspirar en una pintura de Erculano amb Faune i una bacant.

Canova es recrea en el coneixement dels clàssics, torna sense complexos la seva vista cap a les composicions gregues i romanes, cap a les seves tècniques mai superades i cap als seus motius, les seves fonts i els seus misteris mitològics. És el retorn cap a la perfecció de formes, el gust pel nu i la recuperació de la delicadesa en el cisellat de les superfícies.