Paul Cézanne - Los jugadores de cartas
Entre 1890 y 1895 - Óleo sobre lienzo
Alt. 47,5; Anch. 57 cm.
(Musée d'Orsay)

Els jugadors de cartes

Autor: Cézanne

Cronologia: 1893

Tècnica: oli sobre tela

Estil: L'estil és el Post-impressionisme. Presenta característiques impressionistes, com el predomini del color, però no només es vol captar la llum sinó també l'expressió. Està a mig camí entre l'impressionisme i l'expressionisme. Es dóna més importància al dibuix que a l’ impressionisme.

Tema: costumista

Localització: Museu Orsay, París

Context històric i cultural: Ens situem a mitjan del s.XIX a França, segon imperi Napoleònic. París és la capital artística i cultural. La societat és industrialitzada, mostrant diferències entre les classes socials. Filosofia empirista com a base del pensament de l’època. En destaquem innovacions tècniques com l’aparició de la fotografia i els tubs de pintura. A més, hi ha una nova concepció de l’artista en aquest context: trenca cànons, pinta el que vol... Aquesta obra pertany al postimpressionisme, estil que es caracteritzava per no plasmar la realitat tal i com era, sinó per reinterpretar-la segons la subjectivitat. A nivell social, la religió cada vegada perdia més importància i el canvi de mentalitat de la societat sumat a la introducció de les noves tecnologies, els nous materials, la invenció de la fotografia, etc., influencia la creació d'un nou art que ja no buscarà el realisme sinó que donarà més importància al color.

Cézanne va ser un pintor nascut a la Provença francesa, format com a pintor a París. Entra en contacte amb els impressionistes a la dècada del 1870. Exposa a les primeres exposicions impressionistes, després la seva obra evoluciona. És reconegut per la crítica. Els seus temes agradaven i venia les seves obres. La seva pintura es caracteritza pel predomini del color sense oblidar el dibuix, l’austeritat cromàtica, l’estudi dels volums a partir de formes geomètriques i tonalitats, les natures mortes i paisatges de la Provença i la pinzellada solta i gruixuda. Al llarg de la seva obra va simplificant més les formes fins tornar-les formes geomètriques. Influirà en l’art posterior, especialment en el cubisme.

Anàlisi formal:

Descripció: Veiem a dos homes en un bar, asseguts en una taula un davant de l’altre jugant a cartes. o hi ha gaire expressió, però els dos personatges donen sensació de concentració i atenció. L'home de la pipa sembla més segur i amb més experiència que el més jove que es veu més insegur. El fet de dividir l’escena en dues parts intensifica la confrontació..

El quadre és força estàtic. La concentració i l'atenció es pot percebre, però l'escena és quieta. Hi ha algunes corbes i diagonals que donen un moviment més relaxat i no tan estàtic. Predomina el color per sobre la línia però aquesta no s’oblida, queden definits. Pinzellada curta, solta i difosa. Són de diferents tonalitats i gràcies a això aconsegueix donar forma i volum als objectes. Predominen els verdosos, ocres i marronosos vermellosos. Es reparteixen: o Marrons vermellosos: taula i paret o Verds i ocres: part superior del fons i personatges. Als personatges els creua els colors, ja que el color de l’americana d’un es troba als pantalons de l’altre i viceversa. D’aquesta manera equilibra els colors. Destaquen dos elements blancs: la pipa i les cartes.

La llum present a tota l’obra. El focus de llum ve de l’esquerra, no es veu. Molt poca profunditat, donada per la taula. El fons i els personatges tanquen la profunditat. Composició tancada, els elements tendeixen cap al centre. L’obra queda dividida en dos per l’ampolla. El pes visual recau en les mans, reforçat per les mirades i l’ampolla. Es crea un eix vertical. És una obra bastant simètrica. Encara que hi ha un personatge que està sencer i l’altre no, Cézanne equilibra aquesta diferència pintant el que no està sencer d’un color més clar i fent que ocupi més espai a la taula. Els personatges no estan treballats amb una anatomia molt marcada ja que va simplificant cada cop més les seves obres.

Anàlisi conceptual entre 1890-1895 va fer cinc versions del mateix tema, simplificant cada cop més els elements. Tema costumista de la vida de finals del s.XIX.

Significat: És un quadre costumista (dos homes jugant una partida de cartes). També hi ha altres possibles interpretacions. Es diu que l'home més gran podria representar el pare de Cézanne, que estava en contra que fos artista per l'estil de vida que això suposava. Aquest estaria enfrontant-se al seu fill. Una altra possible interpretació és que ambdós personatges són el mateix pintor; el de l'esquerra el seu costat més assenyat enfrontat al seu costat més rebel. Per pintar l'home més gran es diu que es va inspirar en el jardiner del seu pare. D'aquest mateix quadre en va fer cinc versions, on canvia el nombre de personatges i el decorat. Cada vegada el dibuixava més simplificat.

Funció: En aquesta època els quadres es feien per vendre. No s'acostumaven a pintar per un encàrrec previ, sinó que l'autor pintava el que volia per després vendre-ho. Hi ha funció estètica i també experimental, en la reducció dels objectes a figures geomètriques. Es volia trobar un nou llenguatge artístic.

Los jugadores de cartas hacia 1892 - 1895 60 x 73 cm Courtauld Institute of Art (Londres)