Enterrament a Ornans, de Gustave Courbet

Espai cronològic, històric i cultural:

- Cronologia: 1849-1850 (s’admet mitjan segle XIX)

- Context històric:

• L’etapa del rei Lluís Felip d’Orleans (1830-1848) significà a França l’inici de la industrialització i la consolidació del capitalisme financer. La revolució de l’any 1848 va enderrocar Lluís Felip i, pocs mesos després, Lluís Napoleó Bonaparte, futur Napoleó III, va ser elegit president de la Segona República Francesa.

• La Revolució Industrial va atorgar el protagonisme a dues classes socials antagòniques: la burgesia, nova classe dominant que imposà la seva política i la seva moral, i la classe obrera, que reivindicà millors condicions de vida.

• L’espiritualisme romàntic va quedar obsolet en una societat amb una burgesia enlluernada pel progrés tècnic i industrial i una classe obrera aclaparada per la misèria.

• La gran desigualtat social va afavorir la difusió de l’obra dels primers teòrics anarquistes i socialistes, com ara Proudhon (amic de Courbet, que el va retratar), Marx i Engels.

• D’altra banda, l’espectacular expansió de la ciència va obrir la possibilitat d’un coneixement objectiu de la realitat, com afirmava la filosofia positivista d’Auguste Comte.

• L’aparició de les primeres fotografies (daguerrotips) a partir dels anys trenta.

Estil: realisme.

Característiques formals, compositives i tècniques:

• Predomini de la pinzellada per damunt del dibuix.

• L’obra Enterrament a Ornans és un llenç de grans dimensions en forma apaïsada i de composició tancada amb tots els grups de persones en relació amb el centre del quadre.

• El quadre presenta una composició bastant estàtica, gairebé sense acció. Courbet mostra l’escena sense cap mena d’idealització.

• La majoria dels personatges es troben a la mateixa altura, disposats horitzontalment a manera de fris, sense cap mena de jerarquia.

• L’únic element que s’eleva sobre la resta és la creu que trenca la uniformitat del paisatge del fons.

• El grup no és homogeni ni el seu repartiment és simètric. A l’esquerra, hi apareixen la majoria de les autoritats civils i eclesiàstiques, recognoscibles pels seus vestits, i a la dreta, la resta del poble, familiars i veïns.

• La gamma cromàtica és reduïda. L’artista utilitza una paleta de tonalitats fosques i sòbries que mostra una clara influència del cromatisme de la pintura holandesa i espanyola del segle XVII, que havia contemplat al Museu del Louvre. El protagonisme del negre desafia les normes acadèmiques de l’època i evidencia la gravetat de l’escena. Tons ocres, verds i grisos dominen en el paisatge del fons.

• La possible monotonia cromàtica es trenca amb els blancs i vermells que apareixen en diferents parts del quadre.

• La llum no busca atorgar dramatisme a l’escena, sinó que utilitza els efectes del clarobscur per donar corporeïtat a les figures. Contrasta la banda esquerra, més lluminosa, amb una banda dreta enfosquida per les vestidures negres de les dones. La llum del capvespre accentua la solitud del paisatge.

• El tractament de la llum reflecteix l’estudi de les obres de Caravaggio i Rembrandt.

Tècnica:

Oli sobre tela. L’oli és una tècnica pictòrica que consisteix a dissoldre els pigments en un aglutinant com l’oli de llinosa. Aquesta tècnica permet una gran varietat d’efectes pictòrics i rectificacions.

Significat i funció:

- Significat:

• L’originalitat d’aquesta obra rau en la manera de tractar el tema: un romàntic l’hauria idealitzada per ressaltar el dramatisme i el dolor dels protagonistes; el respecte a la iconografia cristiana obligaria a representar aquest enterrament tal com «hauria de ser». Però el realisme tracta l’escena com «realment és», no sense un cert to de denúncia provocadora.

• Els personatges d’aquest llenç eren habitants d’Ornans que van acceptar ser retratats per Courbet. Els representa amb la mateixa disposició utilitzada en aquells temps dins dels temples, separats els homes, a l’esquerra, de les dones, a la dreta. A partir de dades dels arxius municipals i d’actes notarials, els historiadors han pogut donar nom a gran part dels personatges.

- Funció:

• El 1855, any de l’Exposició Universal, el jurat acceptà una sèrie d’obres de Courbet, però rebutjà dues de les més importants per al pintor: Enterrament a Ornans i L’estudi del pintor, pel seu caràcter programàtic del nou estil que trencava amb les normes artístiques i les temàtiques que defensava l’Acadèmia.

• Courbet les exposà finalment en una barraca que ell va construir davant de l’entrada de l’Exposició.