Títol: La persistència de la memòria
Autor: Salvador Dalí (Figueres, 1904- Castell de Púbol, 1989)
Cronologia: 1931
Estil: surrealisme
Tècnica: oli sobre tela: 24 cm x 33 cm
Tema: Oníric
Localització: Museu d'Art Modern de Nova York (MoMA)

L’autor
Salvador Dalí neix i es forma a Figueres fins que als 16 anys es desplaça a Madrid per assistir a la Real Academia de Bellas Artes de San Fernando, mentre viu a la Residencia de Estudiantes, on fa amistat amb un grup de joves que, amb el temps, es convertiran en personalitats destacades dins el panorama intel·lectual i artístic: Luis Buñuel, Federico García Lorca i Pepín Bello, entre altres. El 1928 signa el Manifest groc que suposa un atac contundent a l’art convencional. Arran de la publicació de l’article «San Sebastián», dedicat a Lorca, l’artista inicia amb la revista avantguardista L’Amic de les Arts una col·laboració regular fins al 1929, any en el que entra en contacte amb el grup de surrealistes de París. Col·labora amb Luís Buñuel en la pel·lícula Un chien andalou i L’âge d’or viu una època de gran creativitat. André Breton l’expulsa del grup surrealista per raons ideològiques i entre els anys 1948 i 1958
viu a Nova York on intervé en cinematografia i publicitat a Hollywood i en contacte amb Walt Disney.

S’estableix a Port Lligat, es casa amb Gal·la, la seva pròpia personalitat esdevé fenomen artístic i contemporitza amb el règim franquista. Fa obres de caràcter religiós i alhora de marcat contingut sexual. Tècnicament, elabora el que anomena mètode paranoico-crític. Mor al castell de Púbol l’any 1989.

Context:
La vida i obra de Dalí en aquesta època es poden contextualitzar a l'època del final de la Dictadura de Primo de Rivera, instaurada el 1923 i l'inici de la II República a Espanya. Durant aquesta nova etapa republicana (1931-1936), artísticament el podem definir com un període de grans inquietuds i il·lusions, però va ser un període massa breu perquè les seves iniciatives en marxa donessin fruit i es portessin a terme projectes nous.

Anàlisi formal:
La composició està molt estudiada. Presenta una composició en diagonal ascendent d'esquerra a dreta del quadre. Hi ha un equilibri perfecte entre la zona dels rellotges tous, a l'esquerra, i la zona de les roques al fons a la dreta, reforçada per la llum daurada que les il·lumina. Tota la banda de l'esquerra (rellotges, taula, olivera) queda compensada per la força de la llum de la dreta. Les línies diagonals de la perspectiva de la taula fan que la nostra mirada
arribi fins el rellotge tou penjat de la branca de l'olivera, així no es perd al fons del cel i com si la branca fos un dit que assenyala, la mirada queda reconduïda cap a les roques daurades. Des de les roques la nostra mirada torna als rellotges del primer pla a través del cap adormit.

Elements plàstics:
Estem davant d'un paisatge al capvespre. Trobem en primer terme i al centre de la composició una estranya figura: un cap tou amb un enorme nas del qual surt una llarga i carnosa llengua. No hi ha boca. El coll es perd a la foscor. L'ull està tancat, té unes enormes pestanyes. Tot el cap sembla que dormi sobre la sorra. Pot ser que sigui un autoretrat del pintor. A sobre reposa un rellotge de butxaca tou.

Sobre el moble rectangular situat a l'esquerra de la composició s'hi troben altres dos rellotges:
• un més petit, tancat, sobre el qual s'apilonen una gran quantitat de formigues,
• l'altra, molt més gran, tou, deformat, prenent la mateixa forma del moble , sobre el qual hi ha una mosca i que marca les 7h.

D'aquest moble surt un arbre trencat, potser una olivera amb una sola branca sense fulles de la qual penja un altre rellotge tou.

Paisatge:
Al fons, intensament il·luminada podem veure una cala retallada per penya-segats rocosos. Una pedra més petita, arrodonida, projecta la seva ombra sobre la sorra de la platja que està deserta. El mar es confon amb el cel blau cobert de vaporosos núvols blancs.

Dibuix:
El dibuix té una enorme importància en el quadre. De línies pures, molt acadèmic. Els objectes estan representats amb exactitud i detallisme però les seves dimensions no són reals i estan deformats.

Llum:
La llum juga un gran paper en el quadre. És una llum nítida i brillant que projecta ombres allargades i configura un ambient crepuscular. El quadre està dividit en dues parts no simètriques: una tenebrista, en primer terme, amb un focus de llum a la dreta que il·lumina suaument els objectes que projecten les seves ombres i es retallen a l'espai; i l'altra, molt il·luminada al fons, amb una llum molt blanca, irreal.

Color:
És ric i variat. Predominen els tons freds (blau ultramar, grisos, blancs), que contrasten amb els càlids (ocres, marrons i grocs). El color contribueix a marcar els efectes dinàmics de la composició, ja que els tons càlids ens apropen les formes, mentre els freds les allunyen.

Estil:
És una obra que pertany al Surrealisme, moviment d'avantguarda creat el 1924, a França, després del Manifest del surrealisme d' André Breton, pare d'aquest moviment i també el seu redactor. Inicialment literari, aquest estil afecta a totes les arts i acaba essent una actitud vital, un estil de vida que intenta transformar la societat burgesa. El Surrealisme és hereu del moviment Dadà en l'ús constant de la provocació (épater le bourgeois?) però també es pot considerar fill espiritual del romanticisme i el simbolisme, amb els que comparteix els valors, el lirisme i la fe en la capacitat de l'art per transformar el món.

Breton proposa recórrer a l'automatisme psíquic, mitjançant el qual es pretén expressar de paraula, per escrit o de qualsevol altra manera el funcionament real del pensament. Inspirant-se en Freud, els surrealistes pensaven que la imaginació s'havia d'alliberar dels lligams de la raó i l'única forma de fer-ho era a través del subconscient. La seva temàtica era la dels somnis i l'art era per a ells un mètode de coneixement de la realitat interior, no visible.

En el moment que Salvador Dalí pinta questa obra, el paisatge ha adquirit una importància cabdal en la seva trajectòria artística. Aquestes obres fetes entre 1930 i 1931 incorporen gradualment paisatges amb horitzons elevats, les roques del cap de Creus, les tonalitats blaves del mar i l'especial llum de l'Empordà. Pel que fa a les tècniques, utilitzen l'automatisme (que consisteix en dibuixar o escriure sense lògica, movent la mà incontroladament), la desorientació reflexiva (per la qual associen objectes estranys, del subconscient, dins d'espais lògics i realistes), el frotagge o dibuix obtingut a través de fregament i d'altres tècniques dadà. Però per Dalí no n'hi ha prou amb els somnis i l'automatisme per pintar. Les imatges s'han d'usar sistemàticament per provocar associacions delirants que neixen del món interior de qui les mira. Aquesta manera d'estimular la visió de les seves obres a partir del subconscient és el mètode paranoicocrític, amb l'ajuda d'aquest mètode, Dalí interpreta els somnis i els transforma en imatges. Alguns dels seus olis més coneguts són somnis que trasllada a la pintura fent ús del mètode paranoicocrític.

Salvador Dalí en aquesta obra ens dóna una perfecta mostra del seu estil més propi per la clara definició del dibuix i les imatges i la gran senzillesa compositiva; aconsegueix un efecte doblement suggestiu, per la seva definició plàstica i per l'atractiu que sempre provoquen l'enigma i el misteri. En aquest quadre, Dalí ens presenta part del seu imaginari i de les seves obsessions que es relacionen perfectament amb l'ideari surrealista, a més de mostrar-nos nombrosos símbols presents a la seva fantasia onírica.

Temàtica, significat i funció:
Tema: Dalí, en aquest oli de petit format representa el paisatge que li és més proper, Portlligat. Fàcilment podem reconèixer les roques del Cap de Creus, els colors del cel i del mar. Dins d'aquest paisatge hi trobem tres rellotges tous i un de rígid. Un dels rellotges tous penja de la branca d'una olivera; un altre, també deformat, reposa sobre la figura amorfa que hi ha al centre de l’obra. L’últim rellotge tou es repenja en el moble situat a l’angle esquerre. El quart rellotge, rígid, cobert de formigues i situat cap per avall contrasta amb els tous. Tots els rellotges marquen una hora diferent, i l’únic que manté la seva rigidesa està pintat cap per avall i infestat de formigues.

Significat:
Dalí insinua la relativitat del concepte de temps i una de les preocupacions més artificials i abstractes inventades per l’home: l’angoixa de controlar el temps. El pintor contraposa, l’escena infinita del paisatge amb objectes que ens recorden a cada moment la fugacitat dels instants i de les coses: tot és efímer i fugisser. Una altra preocupació recurrent i obsessiva en Dalí és la immortalitat, aconseguir la permanència i conquerir l’eternitat sense el control ni la presència del temps. El paisatge integra els elements “durs” de l'obra, els que persisteixen en el temps i perviuen en la memòria: el mar, les roques del cap de Creus, la pedreta blanca, la branca de l'olivera o el moble. Aquest paisatge és el marc de “la imatge sorprenent” que cercava i que va aconseguir pintant els rellotges tous. Aquesta és la contraposició dels elements “durs” que persisteixen i els “tous” que es desfan4 i ens donen la sensació de relativitat del temps.

Els tres rellotges tous marquen una hora diferent, indicant que el temps és un concepte relatiu. En contrast amb els rellotges tous hi ha un quart rellotge dur, cobert de formigues i col·locat capgirat. En aquest es fa palesa la inutilitat del temps en el moment que el símbol queda destruït. El paisatge de Portlligat persisteix en la memòria, va més enllà, és immortal, en canvi el temps o el cap de l'home amb els ulls tancats és efímer, mortal, caduc.

“...Un somni s'esvaneix i, quan un es desperta, no produeix res; amb el meu mètode, solidifico els somnis” DALÍ, S. (2003)

Iconografia:
Podem veure elements iconogràfics que no són nous:
• La forma adormida del centre de l'obra podria ser l'autoretrat de Dalí. Té una gran semblança amb altres rostres d'aquesta època com el que apareix a “El gran masturbador” (1929) en el que Dalí s'autoretrata identificant les seves faccions en unes roques del cap de Creus.
• El paisatge del cap de Creus, de Portlligat també apareix en obres com Les ombres de la nit que cau (1931) o A la vora del mar (1931).
• La mosca5 sobre el vidre del rellotge i les formigues sobre el rellotge dur són símbols de putrefacció, quan volia representar l'art decadent pintava ases i ocells podrits coberts de mosques i formigues, a més d'aquesta manera dona sortida a un dels traumes de la seva infantesa, la por als insectes. Com a elements iconogràfics nous trobem els rellotges amb la seva significació de pas del temps.

Funció:
La persistència de la memòria correspon a l'etapa d'inici de la relació afectiva amb la seva musa, Gala, que a més és ella qui l'introdueix en el grup surrealista. La seva plena adaptació al grup i les seves obsessions emocionals provocades per la seva amant donaran sortida al Dalí més creatiu i surreal.
Dalí va pintar aquesta obra una tarda després de dinar, amb mal de cap, quan Gala havia marxat al cinema amb una amics. La inspiració la va trobar en el formatge camembert que havien pres per dinar i en els problemes filosòfics del que era “super-tou” en el formatge. Després de dues hores, quan Gala va veure l'obra la va definir “com un quadre impossible d'oblidar per a qui l'hagi vist, ni que sigui un breu instant”.

Aquesta obra també anomenada Rellotges tous es va exposar per primera vegada a París a la Galeria Pierre Colle al juny del 1931, el galerista novaiorquès Julien Levy la va comprar, i el 1934 el quadre passà a formar part de la col·lecció permanent del MoMA (Museum of Modern Art de Nova York).

Models i influències
La formació de Dalí com a pintor havia estat acadèmica, en aquesta obra, de dimensions reduïdes, posa de manifest una tècnica tan depurada i minuciosa que es pot dir que hi ha una voluntat de seguir els pintors detallistes, quasi miniaturistes als que els pintors surrealistes admiren com Hieronymus Bosch, Brueguel el vell, Arcimboldo i Francisco de Goya. També rep influències en les seves primeres obres del Cubisme, del Noucentisme i de la pintura Metafísica de De Chirico.

Dins de la modalitat objectiva i figurativa del surrealisme, Dalí es relaciona amb Magritte, Ernst i Delvaux que utilitzen una tècnica quasi fotogràfica per imitar la realitat. L'obra pintada el 1931 la reinterpreta en La desintegració de la persistència de la memòria (1952-1954), en aquest moment el pintor es troba immers en un període misticonuclear de la seva trajectòria i en la nova obra hi destaquen la naturalesa corpuscular de la matèria i els aspectes metafísics. Ens il·lustra sobre la concepció atòmica del món. Els objectes estan formats per àtoms separats pel buit, sota una aparença de continuïtat (superfície marina). Els “projectils” mostren el dinamisme d'aquestes partícules. Els rellotges tous, símbols del temps, ja no estan sobre una base sòlida sinó que suren a l'espai, un d'ells ja està fora de control. Aquest va ser l’impacte que l'Era Atòmica.