La llibertat guiant el poble - Eugène Délacroix

- Cronologia: Primer terç s.XIX

- Estil: Romanticisme

- Tècnica: oli sobre tela

- Tema: històric-al·legòric

- Localització: París

Context històric i cultural: Ens situem a la França de les revolucions liberals del primer terç del s.XIX. Amb la caiguda de Napoleó i el Congrés de Viena (1815) es dóna a Europa un retorn a l’absolutisme que serà criticat/combatut per les forces o ideologies liberals encapçalades per la burgesia i el poble. És en aquest context en el que neix un nou estil, el Romanticisme. S’oposa a les normes i racionalitat del neoclassicisme i es caracteritza per l’individualisme, la llibertat, pels sentiments i pel gust per allò exòtic, per exemple. Un dels pintors més destacats a França és Delacroix. Va ser deixeble de Géricault i aprèn pintura copiant les obres del Louvre. Delacroix viatja al Marroc i allà se sent atret per allò exòtic i, sobretot, pels colors i la llum que incorporarà a la seva obra. De la seva pintura destaca la seva pinzellada, el color per sobre el dibuix i la pinzellada solta. Depenent de l’obra, pot ser empastada. En aquesta tela, se'ns compta en primera persona com van ser els enfrontaments en la revolució de 1930 a París. A causa de la publicació per part de Carles X d'una sèrie d'ordenances limitant les llibertats, Paris es va aixecar durant tres dies, els 27, 28 i 29 de juliol de 1830, jornades conegudes des de llavors com les Tres Glorioses "els Trois Glorieuses.

A conseqüència d'aquesta insurrecció violenta, Carles X va abdicar i es va refugiar a Anglaterra. Luis Felipe, el duc d'Orleans, es converteix en rei de França el 9 d'agost de 1830, començant un període de monarquia burgesa.

Anàlisi formal:

- Descripció: Veiem una figura femenina que amb el braç dret aixeca una bandera francesa i a la mà esquerra porta un fusell. La figura avança, liderant el poble cap a la Revolució.

- Elements plàstics:

- Dibuix: destaca el color sobre la línia. Treballa els contorns diferent (el primer pla el contorn està més ben definit -morts-). A mida que ens allunyem hi ha un traç totalment difós.

- Color: La gamma predominant és de colors ocres i grisos apagats. Destaquen el vermell, el blanc i el blau de la bandera sobre els altres. L’autor reparteix aquests colors per l’obra per equilibrar-la. Prenen importància en alguns personatges rellevants de l’obra, segons l’artista.

- Llum: contrastada, juga amb el clarobscur. La llum és irreal (la crea el pintor expressament), a voluntat de l’artista.

- Composició Piramidal. És una composició oberta perquè es elements tendeixen a anar del centre cap a fora. El personatge principal està al centre, creant un eix bastant simètric però no ho aconsegueix del tot.

- Tema: històric

- Funció: Delacroix va fer-la per un sentit decoratiu, però també té un sentit reivindicatiu. Lluís Felip d’Orleans va amagar l’obra per apagar el sentit reivindicatiu i amb els anys va passar a tenir una funció commemorativa.

- Significat: Es representa un fet històric, les revoltes liberals que van tenir lloc a París el 1930. Tot i així, el significat no és pròpiament històric sinó al·legòric. La dona va seminua, vestida amb quatre draps de la població i personifica la llibertat, un anhel. En l’obra es mostren diferents classes socials que van participar en la revolta: burgesos, obrers i camperols. El nen representa les noves generacions per les quals valia la pena lluitar. En l'escena tot intenta ser veritable, un guàrdia suís, un coracero, un nen amb dues pistoles, un ciutadà que representa al mateix autor, morts i moribunds... Delacroix afirmava sobre aquest quadre: "Ja que no he pogut lluitar pel meu poble, almenys pintaré per a ell..." L'escenari són les mateixes barricades de París, on es van enfrontar el poble i els soldats reals. La dona amb el pit descobert, el capell frigi, els peus nus, armada amb un fusell i portant la bandera republicana, és una al·legoria, la Llibertat.

En el fons, entre el fum de la batalla es pot observar la ciutat de París, en concret les torres de Nôtre Dóna'm. Delacroix no busca l'abstracció, intenta una representació el més real possible, però una realitat matisada per la ideologia, i una intencionalitat clara, la de sentir-se protagonista, el mateix, d'un fet històric. S'observa un tema fonamental dins dels plantejaments teòrics, tant estètics com ètics del romanticisme: la llibertat, el poble anònim, la lluita contra la tirania. La composició forma una piràmide des dels cossos enfront de la barricada fins a les tres figures principals, coronades per la bandera. Una composició que ens recorda a Gericault i la Bassa de la Medusa. La pinzellada de l'artista crea un colorit cridaner, entre el fum i la multitud. La llum plena de matisos blaus, blancs i vermells, (símbols revolucionaris) és especialment intensa en la figura de la dona i en els caiguts del primer terme.

D'aquesta manera es fundin l'estètica romàntica, violenta, passional, amb el romanticisme revolucionari, que plena a l'autor, és la plenitud de la seva època romàntica. La pintura, exposada en el Saló de París de 1831, no va ser del tot ben compresa pels espectadors, i al final va ser adquirida per l'Estat, per considerar-la massa agressiva per a ser mostrada al poble.