Autor: Alexandre Gustave Eiffel

Localització: París, Camps de Mars

Cronologia:1887-1889

Context històric i cultural: Al llarg del  primer terç del segle XIX un dels fets que destaca la nova estructura social i econòmica que sorgí arrel de la Revolució Industrial així com el nou tipus d'indústries com la siderúrgica. Entre 1830-40 van succeir les grans revolucions liberals ( en algun cas acompanyades de moviments nacionalistes).

Durant la segona meitat del segle XIX Alemanya i Itàlia aconsegueixen la unificació. Al mitjans de segle destaca l'enfrontament entre el moviment revolucionari dels obrers contra els governs burgesos conservadors. Poc a poc aquest xoc feu que finalment l'obrerisme entrés en una etapa violenta.

Pel que fa al context propi de l'obra cal destacar que fou una etapa en la que les exposicions universals van constituir-se com a esdeveniments importants en les que hi participaven els països industrialitzats fent gala de la seva potència industrial i tecnològica. Així i coincidint amb la commemoració del centenari de la Revolució Francesa, es va celebrar l'any 1889 l'Exposició Universal a París per la qual es construí l'obra a analitzar.

Previament el projecte havia estat rebutjat per a una exposició Universal de Barcelona. Políticament estaven a la III República. Es trobaven en plena Revolució industrial: nous materials, més gent a les ciutats que necessitaven més vivendes, per tant, nous sistemes constructius.

També es desenvolupa la enginyeria del ferrocarril, es construeixen ponts, estacions, vies etc. La burgesia era emprenedora. Es feien exposicions universals que impulsaven l’arquitectura.

Estil: Pertany a l'arquitectura del ferro

Material : ferro forjat

Característiques formals:

- Planta- Espai: Quadrat de 125m per costat.

- Alçat: 305m que amb l'antena actual arriba als 325m

- Material constructiu: ferro

- Sistema constructiu: combinació del sistema arquitravat i voltat gràcies al treball de l'arquitectura del ferro

- Elements de suport: 4 pilars als vèrtex del quadrat que estan reforçats per quatre arcs

- Elements suportats: Estructura vertical que s'aixeca com una agulla que entra cap al centre de l'estructura per dotar-la d'equilibri i estabilitat.

- Espai exterior: Pel que fa als volums destaca una gran verticalitat  en forma piramidal (la més alta del món en el seu moment)base ampla que acaba en agulla) Estructura exterior metàl·lica feta amb bigues entrecreuades i els espais buits dels pisos primer i segon donen ingravidesa visual a l'edifici. Està separada per 3 plataformes que donen sensació de verticalitat.

El primer bloc actua de base. En ella, s'hi alcen quatre potes més amb una inclinació cap endins fins una alçada de 115m on s'hi troba la segona plataforma. A l'interior hi podem trobar escales i ascensors que permeten el seu accés des del parc dels Champs de Mar.

En el segon bloc, que descansa sobre la primera plataforma, s’hi aixequen quatre pilars més però no tan inclinats com els del primer bloc. Aquí arribem als 115 metres d’alçada, que és on hi ha la segona.

En el tercer bloc els pilars s’uneixen en un i arriba fins a 274 metres d’alçada. Llavors s’arriba al mirador, que seria el quart bloc, i està a 305 metres, tot i que s’hi afegim l’antena arriba als 325 metres. Destaca la sensació de verticalitat, la simetria i la forma piramidal, l’ascenció es pot fer mitjançant l’ascensor o les escales.

- Pel que fa la façana podem comentar que els quatre cantons són idèntics alhora que simètrics. Finalment pel que fa l'urbanisme, l'obra es va ubicar a la zona on s'havia de celebrar l'Exposició universal a París, l'any 1889 en un espai obert per tal que es veiés des de molts indrets de la ciutat.

---

Estil: arquitectura dels nous materials.

Característiques: verticalitat, lligat a la revolució industrials, els nous materials com el ferro, l’acer i el vidre, l’aplicació a l’arquitectura, importància dels enginyers, que eren partidaris dels nous materials, més que dels arquitectes, que aquests volien utilitzar materials tradicionals. L’avantatge del ferro era que en poc temps es podia construir amb facilitat i rapidesa. El muntatge va durar dos anys, començant en 1887, i per a la curiositat se sap que està composta de 18.038 peces metàl·liques i 2.500.000 reblons. Tots els elements van ser preparats en el taller de Levallois-Perret prop de París on es trobava la seu de la construcció Eiffel.Cadascuna de les peces, van ser dissenyades i provades amb un càlcul molt minuciós, abans de ser col·locades a la torre. En l'obra un equip d'entre 150 i 300 obrers, guiats per un equip de veterans en la construcció de pont, van muntar aquest gegantesc mecano.

Altres obres de mateix autor: El pont de ferro de Girona i l’estructura de l’Estàtua de la Llibertat.

Significat i la funció:
L'obra bàsicament té dues funcions: commemorativa del centenari de la Revolució Francesa de 1789 alhora que crear una obra representativa i emblemàtica degut a l'Exposició Universal celebrada a París l'any 1889. Pel que fa el significat únicament remarcar que les Exposicions Universals eren un gran aparador on els diversos països exposaven els seus avenços. Al ser l'edifici més alt en la seva època l'obra té un significat relacionat amb la potència i l'avenç constructiu que França volia demostrar al món.

Així com ara és un símbol, al principi va tenir moltes crítiques perquè la gent no estava acostumada a veure un esquelet metàl·lic. Uns anys més tard de que la construïssin es va demanar que la desmuntessin perquè era molt lletja, però ja s’havia convertit. L'obra va ser des d'un principi objecte d'admiració per part del poble, però també de burla i rebuig per part de nombrosos artistes i intel·lectuals. Per exemple "Aquest llum veritablement tràgic" (Léon Bloy); "aquest esquelet de ferralla" (Paul Verlaine)... són algunes de les crítiques que va rebre. Fins i tot en 1909 va estar a punt de ser derrocada. Malgrat aquestes crítiques tan dures, la torre es va convertir en un gran símbol de modernitat. Amb ella Eiffel va demostrar que l'art i la tècnica estaven íntimament relaccionados, la tècnica permitia oferir nous recursos per al desenvolupament artístic. Avui dia, la Torre Eiffel és el monument més visitat de França, i es manté gràcies a un manteniment de milions de francs.

En 1980 va ser restaurada, i es van destinar 50 tones de pintura de color bronze per a cobrir-la. En el cim existeix un gran restaurant on treballen 380 persones. Disposa de quatre ascensors, i 300 grans llums la il·luminen. Actualment té una funció turística alhora que serveix d'antena de ràdio i televisió

Models i influències:: L'obra va rebre influències en relació a tot el succeït durant la Revolució Industrial , on el ferro i el vidre van emprar-se com a m aterials arquitectònics afavorint la creació de nous espais amplis com estacions de ferrocarrils, biblioteques...un exemple n'és el Crystal Palace de Joseph Paxton ( de l'exposició universal de Londres l'any 1851). Aquesta nova tipologia d'edificis era impulsada per ingenyers en contra els arquitectes que continuaven construint amb els models del passat.

L'obra passà a ser un model a seguir en l'arquitectura futura basada en l'enginyeria en contra l'arquitectura historicista fent-se replantejar conceptualment als arquitectes les noves construccions i obligant-los a buscar noves solucions als problemes que anaven sorgint derivats de la Revolució Industrial. Va crear molta controvèrsia i fou molt criticada, tot i això finalment passà a ser un símbol de París que ha perdurat fins l'actualitat.

Influències: diferents construccions de ferro, com algun pont de Calatrava

Uns anys abans Eiffel havia presentat la seva organització de l'Exposició Universal a Barcelona però el seu projecte no fou acceptat i finalment es va construir l'arc de triomf de Josep Vilaseca.