La vicaria, Marià Fortuny. (1867-1870)

Autor: Maria Fortuny. Reus (1838 - 1874)
Tipus d'obra: Oleo sobre tela
Estil: Realisme
Cronologia: 1870
Localització: Museu Nacional d'Art de Catalunya

Formació de l'autor:

Format a l'escola dels nazarenos, rep grans influències de la seva estada a Roma, on còpia als clàssics renaixentistes i barrocs, fins que reacciona per a crear el seu propi estil. La Diputació de barcelona le envia a Àfrica perquè prengui anotacions sobre la guerra i allí recull esperiencias per a pintar una de les seves obres més vistoses: La batalla de Tetuan. Igual que Delacroix, descobreix la llum i el color del continent africà i aquesta influència ja no li abandonarà en el futur. Un breu pas per Madrid li permet estudiar la pintura del Prat, les composicions de grup de Velazquez i Goya li influiran per a una altra obra de gran envergadura; La Rectoria que presentaria a París en 1870.

Context històric i cientific:

El segle XIX serà anomenat el segle de les revolucions. Després del període de guerres napoleòniques, s’inicià a partir del 1820 i fins al 1848 un conjunt de revolucions liberals i nacionalistes. Aquests moviments revolucionaris tindran com a conseqüència la presa del poder polític per part de la burgesia, la formació de monarquies constitucionals i el sorgiment de noves nacions com Itàlia i Alemanya. També és el període en el qual coincidiran la segona fase de la Revolució Industrial, la revolució dels transports (ferrocarril i vaixell de vapor) i l’expansió del colonialisme europeu amb la formació d ́imperis colonials. La Revolució Industrial va atorgar el protagonisme a dues classes socialsantagòniques: a burgesia, nova classe dominant que imposà la seva política i la seva moral, i la classe obrera o proletariat, que reivindicà millors condicions de vida. L’espiritualisme romàntic va quedar obsolet en una societat amb una burgesia enlluernada pel progrés tècnic i industrial i una classe obrera aclaparada per la misèria. La gran desigualtat social va afavorir la difusió de l’obra dels primers teòrics anarquistes i socialistes, com ara Proudhon, Marx i Engels.

D’altra banda, l’espectacular expansió de la Ciència va obrir la possibilitat d’un coneixement objectiu de la realitat, com afirmava la filosofia positivista d’August Comte, que considerava l’observació i l’experiència com les úniques fonts de coneixement i incidien en el pensament dels artistes realistes que s’enfrontaven a tota especulació subjectiva. Els avenços en la tecnologia s’aplicaven fonamentalment a la indústria però també a la escoberta de la fotografia i en les lleis òptiques de Chevreul, les quals s’experimentaren en les quals s’experimentaren en l’art plàstic. A efectes pictòrics, s’havien ampliat la gamma dels pigments minerals amb els descobriments dels pigments químics; el 1839, es van publicar els descobriments de la fotografia de Daguerre i Niepce; Hermann von Helmholtz, el 1856 va publicar Òptica fisiològica, obra amb la qual es va revolucionar el coneixement de les sensacions visuals. El 1859, Darwin va publicar L’origen de les espècies per mitjà de la selecció natural.

L’art va iniciar una nova posició davant la ciència. L’art es va convertir en un procés de recerca, que vol explicar i donar coherència a la realitat. En el camp de l’art, París es converteix en el nou centre artístic, amb l’aparició d’importants col·leccionistes i marxants d’art com Adolphe Goupilqui potenciarà l’obra de Fortuny a nivell internacional. A França l’anomenat Segon Imperi (1851-1870), capitanejat per Napoleó III va reunir totes les forces d’ordre i va suposar el desencís de tota la massa social i també dels artistes.

Estil: realisme (s’admet preciosisme i costumisme).

La Vicaria suposa la incorporació de la pintura espanyola als corrents francesos i europees de moda durant el Segon Imperi Napoleònic; la grandiloqüència de la pintura d'arrel neoclàssica i de la pintura de caràcter històric creen una oposició entre els artistes que buscaven escenes més relacionades amb la realitat. La burguesia es converteix en la principal font de mecenatge i amb això en la protagonista de les obres, per la gran quantitat de retrats i de representacions en les quals es reflecteixen els seus actes, cerimònies i festes.Les preferències en l'elecció de l'assumpte i en les indumentàries s'inclinen cap al segle XVIII encara que s'imita en la pintura de gènere sobretot l'obra dels pintors holandesos del segle XVII.

Detall del grup de testimonis

Característiques formals:
Un aspecte destacable és el virtuosisme de la pinzellada que es pot observar en la minuciositat dels luxosos vestits que llueixen els personatges, en els detalls del ferro forjat o en la policromia de les parets. Predomini del color sobre el dibuix.

Composició: A nivell compositiu, destaquen el gran espai buit que s’estén en la par inferior del llenç, i que ajuda a potenciar la perspectiva mitjançant les línies del terra, i la col·locació del llum daurat que penja del sostre, on conflueixen les línies perspectives, i del braser, que ajuda l’artista a equilibrar visualment i pictòricament la composició.És una composició tancada estructurada en grups de personatges situats en diferents plans de la composició Línia de l’horitzó alta, fet que afavoreix la visualització dels personatges protagonistes de l’escena.

Tema, significat i funció: L’acció de l’obra transcorre en una vicaria típica del segle XVIII i reflecteix una escena molt habitual en la vida social europea: el moment de la firma, per part dels contraents, de la documentació que legalitza la seva unió matrimonial. En el mateix pla horitzontal, a la dreta se situen després del nuvi, la seva dona, els familiars, una figura descamisada que demana almoina. A l’esquerra, i desvinculat de l’acció, apareix el vicari que atén a la seva taula un cavaller. Contraposat a aquesta escena principal, Fortuny pinta un segon grup de personatges més pròxims a l’espectador, que representarien al poble, tenint com referents un torero i una manola. La idea d’aquest tema sembla que va sorgir després d’haver visitat en diferents ocasions la sagristia de l’església de Sant Sebastià de Madrid, on el mateix artista va fer els tràmits del seu matrimoni amb Cecilia Madrazo. No obstant això, la imatge representada no il·lustra una vista real de l’esmentada església, ja que durant el llarg procés creatiu, Fortuny també es va inspirar en nombroses capelles romanes que va poder contemplar durant la seva estada a la capital italiana. L’obra, inclosa dins del gènere deltableautin–llenços de petit format, de factura minuciosa i evocadors de l’època del segle divuit–,s’ha vist també com la fixació de la imatge paadigmàtica d’un dels estereotips més típics del’ imaginari europeu del segle XIX, segons el qual la societat espanyola està dominada per la tradició, els costums i els usos arcaics i ancestrals. Funció: Quadre de col·leccionista. Fortuny està immers en el mercat d’art i treballa per al marxant Goupilrealitzant unes obres al gust de la clientela burgesa, en especial, la francesa. Marià Fortuny aconsegueix el cim d'aquest gènere en tota Europa amb la vicaria, es converteix en un ídol dels artistes i de la societat parisenca d'inicis dels 70.