Paul Gauguin
Pits amb flors roges
(Two Tahitian Women with Mango Blossoms)
Pits amb flors roges Les tahitianes (1899), Paul Gauguin
Metropolitan Museum of Art
Óli sobre tela. Dimensions 94 x 73 cm
(Títol original en francès Les Seins aux Fleurs Rouges) és un quadre de Paul Gauguin fet el 1899 durant la seva segona estada a Tahití. El títol original es va modificar posteriorment a Dues tahitianes (amb flors de mango) (en francès Deux Tahitiannnes (aux fleurs de mango)). Es conserva al Metropolitan Museum of Art de Nova York. Es coneix per la referència número 583 del catàleg de Wildenstein.
Inicialment impressionista, va anar evolucionant amb un estil i tècnica personal en l'anomenat conjunt postimpressionista. A la Bretanya va impulsar l'Escola de Pont-Aven amb un grup de pintors anomenats sintetistes.
Només retorna a França un cop i passarà la resta de la seva vida a la Polinèsia Francesa. Influenciat per l'ambient tropical i la cultura polinèsia, la seva obra guanya en consistència i pinta els quadres més notables. Treballa particularment l'expressivitat dels colors, la recerca de la perspectiva i la utilització de formes plenes i voluminoses. Coneix a Pahura (Teha'amana), que serà la seva model. Molt inspirat, pinta 70 teles en pocs mesos. Però, després d'uns anys d'estabilitat, els problemes amb l'administració colonial, la manca de diners i els problemes familiars (mor la seva filla predilecta, Aline), acabaran amb un intent de suïcidi.
Després d'intentar suïcidar-se, Gauguin va tenir una època d'estabilitat financera que li va permetre una certa tranquil·litat reflectida en els seus quadres. A la Polinèsia Francesa la seva pintura va adquirir la maduresa amb temes exòtics i plens de simbolisme.
Anàlisi formal: La noia de l'esquerra, que probablement és Pahura l'amant de Gauguin, aguanta un bol ple de flors o fruits vermells no identificats, just sota els seus pits nus. La noia de la dreta porta un ram de flors de mango roses amb la posició de les mans en l'actitud reverent oriental. Estan dretes, segures d'elles mateixes, ocupant el primer pla en una postura natural gens artificiosa. El fons és completament abstracte sense motius decoratius complementaris realçant així les dues figures. Només el fruit vermell reclama l'atenció donant força sensualitat.
Les dues joves que ens ofereixen les flors estan captades amb enorme naturalitat i realisme, mostra de l'alegria que anima el cor d'un artista necessitat d'aquests moments de felicitat. Els bells rostres estan perfectament dibuixats - realitzant per a això diversos dibuixos i xilografies preparatòries - fins i tot totes dues figures no resulten tan planes com unes altres d'aquests moments, col·locant la mà que subjecta la safata en escorç, igual que el cap de la jove de la dreta. La gamma cromàtica utilitzada resulta molt cridanera en realçar l'ocre i la pell torrada de les noies amb el color vermell de les flors, el blau del vestit o el verd del fons.
La dignitat de les dues tahitianes adopta formes clàssiques. L'actitud tranquil·la, la noblesa mesurada del gest, la gravetat de portadores d'ofrenes són expressats per la cadència de les línies verticals i la suavitat de les corbes. Resulten menys amoroses i més misterioses i sensuals.
Gauguin explica aquesta dignitat escultural de les dones tahitianes en el seu llibre Noa Noa: «[La dona maori] resulta un ésser singular, pueril i majestuós, escultural en els seus rars instants d'immobilitat, d'ulls molt càndids i molt aguts, amb un encant únic, indefinible, potser impenetrable.»
I ho repeteix en una carta: «Les figures animals de rigidesa estatuària tenen un no sé què d'antiguitat, d'august, de religiós en el ritme dels seus gestos i en la seva rara immobilitat. Amb uns ulls somniadors, la mirada és torbadora d'un enigma insondable.»
