Francisco de Goya
La família de Carles IV

Context històric i cultural:

Datació:

Títol: La família de Carles IV

Autor: Francisco de Goya y Lucientes (Fuendetodos, Zaragoza, 1746 – Burdeos, 1828)

Estil: Neoclàssic (tot i que Goya és inclassificable)

Localització: Museu del Prado (Madrid)

Cronologia: 1800-1801

Tècnica i suport: Oli sobre llenç

Dimensions: 280 x 336 cm

Tema: Retrat, encarregat pel mateix Carles IV, mostra als membres de la família reial a una estància austera del Palau d'Aranjuez.

- Context històric: El retrat de la família de Carles IV es va realitzar entre els anys 1800 i 1801 sota el regnat del rei Carles IV. Aquesta data va coincidir amb la tornada al govern de don Manuel Godoy, guardia de corps que gràcies a la influència sobre la reina Maria Luisa va anar ascendint ràpidament dins les Corts. Godoy fou destituït degut a la seva horrible actuació a la Guerra de la Convenció que va perdre amb França (1793-1795) signant la Pau de Basilea lany 1795 i també posteriorment per la seva derrota davant Gran Bretanya a la guerra del cap de San Vicenç a lany 1797 on curiosament s'havia aliat amb els francesos per evitar l'hegemonia total dels anglesos tot i que no va ser possible. Però lany 1799 arribà al poder Napoleó Bonaparte, el qual necessitava la col·laboració espanyola per lluitar contra els anglesos. Per això pressionà al rei Carles IV per a que Godoy tornés al Govern. I així ho van fer, l'any 1800 Godoy tomà possessió del seu càrreg i un any després signà el Convenio de Aranjuez que establia que l'esquadra espanyola quedava a disposició de França.

El resultat d'aquesta aliança va ser nefast ja que tornaren a perdre contra els anglesos a la batalla de Trafalgar l'any 1805. I juntament amb l'impaciència de Ferran VII (fill deCarles IV) per regnar i la fuita de la família reial al Palau d'Aranjuez per por a una invasió francesa, desencadenaren una revolució social el 18 de Març de 1808 coneguda com el Motín de Aranjuez. La por dels reis venia donada per la signatura un any abans del tractat de Fontainebleau que estipulava que les tropes franceses podien passar per Espanya per invadir Portugal. Però no va ser així, ja que els francessos sassentaren a Espanya causant el descontent de la població espanyola i provocant així la Guerra d' Independència Espanyola reflectida per Goya amb la parella de quadres del 2 i 3 de Maig. Reacció violenta de la població espanyola. La Guerra del Francès o de la indepencència.

- La Constitució de Cadis, 1812. El nefast regnat de Ferran VII 1814 - 1831

- A nivell europeu: Context de la Revolució francesa i revolució industrial. Enderrocament de l’Antic Règim a molts països europeus. Naixement d’una consciència nacional a Europa i Amèrica Llatina. - Irrupció de la Il·lustració a Espanya. Pas del neoclassicisme al preludi del romanticisme.

- La singularitat de Francisco de Goya: pintor de cort, cronista de guerra (sèrie dels Desastres de la Guerra), la irrupció de la subjectivitat, la llibertat artística... - Evolució musical del classicisme al romanticisme. - Comparació del pintor espanyol amb el compositor Beethoven.

En la primavera de 1800, mesos després d'haver estat nomenat primer pintor de Cambra, Goya va rebre el real encàrrec de pintar un retrat conjunt de la Família Reial que passava una temporada en el palau d'Aranjuez. Goya va començar per fer allí estudis del natural d'alguns dels seus membres, per a servir-se d'ells en el quadre definitiu. Va pintar deu retrats en total dels quals el Museu del Prado posseeix cinc.

Anàlisi formal:

En el llenç, del qual Carles IV parlava com "el quadre de tots junts", veiem d'esquerra a dreta als següents personatges: l'infant don Carlos María Isidro; Goya pintant un gran llenç; el príncep d'Astúries futur Ferran VII; la infanta donya Dt. Josefa, germana soltera del rei; una jove no identificada; la infanta donya Dt. Isabel; la reina Ma. Luisa; l'infant don Francisco de Paula; el rei Carles IV; l'infant don Antonio Pascual, germà del rei; al seu costat apunta el cap de la qual s'ha suposat donya Carlota Joaquina, filla major de Carles IV; don Luis, príncep de Parma; i la seva dona, la infanta donya Ma. Luisa amb el seu fill Carlos Luis en braços. 

Goya situa l'acció en el que sembla ser una estada del palau d'Aranjuez, amb les parets pintades de verd i adornades amb dos grans quadres. Tretze figures semblen posar davant el pintor, la presència del qual a l'esquerra del llenç i al costat dels membres de la reialesa porta a establir un estret paral·lelisme amb "Les Meninas" de Velázquez, artista pel qual Goya sentia una profunda admiració.

La Família Reial es mostra dempeus, vestida de sedes i coberta de joies i condecoracions. La seva aparent quietud i rigidesa es veu temperada per les seves diferents alçades i per la forma en què està distribuïda: en tres grups de quatre (dos homes i dues dones en cadascun). Destaca el conjunt al voltant de la reina Ma. Luisa, per estar en el centre i per ser la figura més il·luminada, si bé es troba alguns passos per darrere del rei, tal com l'exigia el protocol
.

La reina Maria Lluïsa ocupa el centre del quadre i de l'eix central per transmetre un missatge tranquilitzador ja que es presenta com una mare prolífica agafant de la mà als seu fill l'infant Francesc de Paula i rodejant amb el braç a la seva filla la infanta Maria Isabel. També es presenta com una reina dominant.

Árbol

Goya vestia a les dones amb joies, diademes al cap i amb vestits de tonalitats blanques i daurades. També cal dir que a totes les dones les pintava amb lordre de Maria Lluïsa, aquesta cinta blanquiblava que passa per damunt de l'espatlla i bordetja la part inferior dels pits.

Aquesta estància del Palau d'Aranjuez està il·luminada per una magistral llum directa que procedeix d'una invisible finestra a lesquerra produïnt una sensació de luxe i majestat que correspon a un retrat regi. Mentre Goya se situa en la penombra, la llum il·lumina els rostres dels personatges i fa brillar les joies, els vestits i les condecoracions. La llum, que irromp des de la zona esquerra llançant grans ombres sobre el sòl, il·lumina els rostres i produeix lluentors i centellejos en les sedes dels vestits i en les joies i condecoracions, realitzades totes elles amb una factura especialment solta i amb savis tocs de pinzell.

La poca profunditat i la gran quantitat de personatges fa que ens doni la sensació de manca d'espai i és per aquesta manca d'espai que ens és molt difícil establir un punt de fuga. Cal destacar la perspectiva aèria visible gràcies als contorns difuminats dels personatges que ens dóna la sensació que l'aire és representat a lambient.

Estil: Neoclàssic, tot i que Goya vi viure a cavall entre diversos estils, aquest quadre tot i no ser del tot neoclàssic, és amb l'estil amb que comparteix més característiques: ·Ordenació vertical de les figures. ·Manca de moviment ·Equilibri compositiu ·Pintar a l'oli sobre el llenç. ·Segon pla en la penombra ·Postures contingudes ·Roba majestuosa. Com hem dit abans, Goya és inclassificable, cosa que fa que aquesta obra es boti alguns trets importants característics del neoclassicisme com per exemple:·La bellesa idealitzadade les figures que es situen al capdavant.·Prioritat del color sobre el dibuix.·La no-utilització de colors apagats, i l'estudi psicològic dels personatges.

Significat i funció:

Són moltes les interpretacions que shan fet d'aquesta obra d'art d'en Goya ja que l'única informació verídica de la que disposem són unes cartes que va escriure la reina Maria Lluísa de Parma a Manuel Godoy on s'expliquen minuciosament les passes seguides per l'autor per a l'elaboració d'aquest quadre.

En primer lloc, qui és la persona més important del quadre, Carles IV o bé la seva dona Maria Lluïsa de Parma? I en cas que fos la reina, és un intent de l'autor de caricaturitzar que en aquell moment la reina tenia més poder pel fet de ser més propera al valido Godoy? És una crítica del poc poder absolutista del rei?... Un altre misteri és què hi ha als quadres de darrere. Mentre alguns veuen una crítica al menyspreu de l'època cap a la religió, altres veuen un sentiment d'agraïment d'en Goya cap al rei pintant una escena amb Hércules en la seva trobada amb la reina Onfale (orígen mític de la casa reial espanyola). Aquesta última teoria té un poc més de força degut que al neoclassicisme hi ha una exaltació per la mitologia clàssica, tant grega com romana.

També al quadre de Goya, s'ha autoretratat l'autor i una pregunta que també ens feim tant a Las Meninas com a aquest quadre és: Què pinta l'autor al seu gran llenç? Està pintant el quadre que nosaltres vegem i està mirant a un possible mirall que s'ubica al punt de vista de l'espectador tal i com defensa l'historiador Nigel Glendinning? Finalment, una altra incògnita que se planteja el quadre, és saber qui és la dona que s'amaga darrere de Lluís de Parma. Es tracta de Maria Amalia, dona d' Antoni Pascual ja morta des de feia alguns anys? O bé es tracta de la infanta Carlota Joaquima, reina de Portugal i filla de Carles IV?

Bocetos

La funció del quadre és la de fer un retrat de la família reial i també decorativa. El que si se sap és que tot i les posssibles crítiques amagades al quadre, va tenir una gran acollida dins la casa reial.


 
Pàgines de batxillerat humanístic i artístic. Javier Arrimada 2021