Títol: El tres de Maig de 1808
Autor: Francisco de Goya ( Fuendetodos, 1746-Burdeos, 1828)
Cronologia: 1814
Tècnica: oli sobre tela
Mides: 266 x 345 cm
Estil: neoclàssic- romàntic
Tema: històric - al·legòric.
Localització: Museo del Prado ( Madrid)

Context històric i cultural:

Ens situem a l’Espanya d’inicis del s.XIX, en els anys de transició de l’Antic Règim a la creació dels estats liberals. A Espanya hi ha una monarquia absolutista liderada per Carles IV. L’any 1808, Napoleó fa un tractat amb Carles IV en el qual Espanya permet el pas de les tropes napoleòniques per dirigir-se a Portugal. Les tropes es queden a Espanya i fan un intent d’arribar al poder, de colonitzar Espanya. El 1808, el poble espanyol es revolta en contra de la invasió napoleònica i aquesta revolta és reprimida per l’exèrcit francès, donant lloc a la Guerra del francès (1808-1814). El 1814, Espanya guanya la guerra i hi ha un retorn a l’absolutisme amb Ferran VII, fill de Carles IV

D'altres fets i esdeveniments - Revolució francesa i revolució industrial. - Enderrocament de l’Antic Règim a molts països europeus. - Naixement d’una consciència nacional a Europa i Amèrica Llatina. - La irrupció de la Il·lustració a Espanya. - La Guerra del Francès. - La Constitució de Cadis, 1812. - El regnat de Ferran VII. - Del neoclassicisme al preludi del romanticisme. - La singularitat de Francisco de Goya: pintor de cort, cronista de guerra (sèrie dels Desastres de la Guerra), la irrupció de la subjectivitat, la llibertat artística... - Evolució musical del classicisme al romanticisme. - Comparació del pintor espanyol amb el compositor Beethoven.

L ‘autor:
Pintor i gravador, Goya és un dels creadors més grans de tots els temps. Va aprendre l’ofici a Saragossa i a l’any 1770 va viatjar a Itàlia, on va estudiar els mestres italians i va adquirir l’estètica neoclàssica i el gust per les figures al·legòriques i mitològiques. De tornada a Espanya va pintar els frescos de la basílica de El pilar de Saragossa i tot seguit es va traslladar a Madrid, sota la tutela del pintor de Cort Francisco Bayeu.

Recomanat per Bayeu, va ingressar a la Real Fabrica de Tapices el 1775 on va realitzar quatre sèries de cartrons seguint els paràmetres classicistes del moment. En aquesta època, un dels pintors més importants era Goya. Pertanyia a la cort de Carles IV. Dins de la seva obra trobem pintures i gravats de caràcter històric i reivindicatiu. Goya és difícil situar-lo en un estil concret, ja que la seva obra evoluciona des de les seves obres més colonistes amb un traç fi a unes obres més fosques amb una pinzellada solta i ràpida. Es va introduir als cercles aristocràtics de Madrid i va esdevenir el retratista de més anomenada a la Cort, fins que el rei Carles IV el va nomenar pintor de cambra l’any 1789. L’any 1792 Goya va pronunciar un discurs a l’Acadèmia a favor de la originalitat del pintor i de la necessitat d’alliberar-se de les rígides regles neoclàssiques i academicistes.

L’ambigua posició de Goya durant la guerra del Francés ( 1808-1814) va fer que, acabada la guerra, perdés els seus privilegis. L’any 1824, decebut per la situació apolítica a Espanya, governada aleshores per Ferran VII, es va refugiar a Bordeus, on va morir exiliat.

Descripció formal:

Pintura a l’oli sobre tela. Escena en penombra. Existència de clarobscur. La composició s’articula en tres grups amb un paisatge de cases al fons. A l’esquerra veiem a un conjunt de persones, unes mortes, d’altres en el moment de màxim dramatisme abans de la execució i un grup que espera el seu moment amb por i desesperació. L’espai de la dreta està ocupat per l’escamot de soldats arrenglerats en diagonal. Un ús intencionat de la llum. La llum serveix per il·luminar amb força els personatges de l’esquerra, mentre l’ombra envolta els soldats de la part dreta. La composició s’articula en relació a la figura que amb els braços oberts sembla encarar-se als soldats.

Hi ha dos grans grups de personatges, uns amb armes i l’altre sense. Els que no porten armes es divideixen en: - Personatges principals - Present - Personatges afusellats - Passat - Personatges esperant per ser afusellats - Futur

Construcció de la profunditat per mitjà de dues línies diagonals. Predomini del color damunt la línia. Una línea de l’horitzó alta fa que l’espectador es converteixi en un protagonista mes i alhora potencia el realisme del tema representat. Pinzellades llargues i dramàtiques.

Destaca la expressivitat dels personatges, en actituds i escorços violents, alhora que amb una sàvia descripció d’actituds: por, horror, resignació, heroisme.... Per contra els soldats francesos semblen autòmats, figures que representen, no a homes, sinó a la repressió. Al fons , els terrats de les cases donen realisme a l’escena ja que la situen en un lloc concret: Madrid. Contenció cromàtica. La gama cromàtica força reduïda – ocre, negre, blanc, groc i vermell- potencia el dramatisme de la escena , alhora que unes pinzellades llargues i obertes accentuen la expressivitat del conjunt. Llum i color ajuden a crear una gran profunditat, alhora que compositivament els grups de personatges s’organitzen en línees diagonals que, entrecreuant-se, dinamitzant la representació.

Temàtica, significat i funció:

El 24 de febrer de 1714, quasi sis anys desprès del fet representat, Goya escriu al regent, el cardenal Lluis de Borbó, per oferir-se a “ perpetuar por medio del pincel las más notables y heróicas acciones o escenas de nuestra gloriosa insurrección contra el tirano de Europa”, referint-se a Napoleó. El Tres de maig va formar parella amb El dos de maig conegut també com La carrega dels mamelucs, als que alguns autors volen afegir dos més, avui desapareguts: Aixecament dels patriotes davant el Palau reial i La defensa del Parc d’artilleria La acció es situa en la muntanya del Principe Pío, des de on es visible el presumiblement Cuartel del Conde-Duque, les arquitectures del qual es dibuixen al fons de la composició. Destaca la inclusió en l’escena d’una dona i d’un frare, el que dona versemblança a l’escena, ja que aquella nit va ser afusellat l’eclesiàstic Francisco Gallego y Dávila, i les dones s’havien afegit a la lluita sent víctimes també de la repressió. Manuela Malasaña.

A nivell iconogràfic la figura de l‘home amb els braços en creu es relaciona amb la crucifixió de Jesús, alhora que els colors groc i blanc , símbols heràldics del Papa simbolitzen l’església, mentre la llum es una metàfora de la presencia de Deu.. El caràcter heroic dels quadres neoclàssics d’Història, com El jurament dels Horacis o Les Sabines de David, està absent de la representació, que s’acosta mes a l’esperit del Goya dels Desastres de la guerra (1810-1812), es a dir una funció de denuncia de la Guerra i de l'invasor francès, a la que aquí s’afegeix la representació d’aquells que lluiten per la llibertat, idea i imatge que, a partir del Romanticisme- La llibertat guiant al poble de Delacroix com exemple, arribarà fins els nostres dies. La inconformitat humana davant la brutalitat i la injustícia.

El 2 de maig o la càrrega dels mamelucs	El 3 de maig o els afusellaments

Funció:

No se sap, un cop fets els quadres, quina va ser la seva funció, si com a decoració d’un arc de triomf en honor del retorn de Ferran VII, o per a la celebració commemorativa del Dos de Maig. La follia de la violència? - Un testimoni antibel·licista?.

Models i influències:

Aquesta obra segueix la tradició de la plàstica barroca, a la manera dels martiris de sants, amb tota la seva cruesa. El mateix Goya en quadres cronològicament posteriors com l’Oració a l’Hort de Getsemaní (1819) utilitzarà la mateixa expressió, semblantment a com ho havien fet, entre d’altres, Ribera i Tiépolo en les seves representacions del martiri de sant Bertomeu. Alhora el fort contrast de llum i ombra es deutor del tenebrisme hispà i de solucions italianes del segle XVII.

La influencia d’aquest quadre es evident en L'execució de Maximilià de Manet i en La matança de Corea de Picasso. A nivell conceptual- l’horror de la Guerra- es relaciona amb el Guernica de Picasso.