Victor Horta
Casa Tassel (Brussel·les) 




Cassa Tassel de Victor Horta
Data: 1892-1893
Estil: Art Nouveau - Modernisme
Localització: Brusel·les

Aquesta casa li va ser encarregada per un company seu el professor Emile Tassel molt relacionat també amb l'empresa Solvay i avui té la funció de Museu.

Context històric:

El modernisme es desenvolupa en l'últim del terç XIX i començaments del XX . És el temps de la Segona Revolució Industrial i els avanços com a tramvia, llum elèctrica , tramvia i metre , els primers automoviles i la cultura de l'oci: esports, cinema. També coincideix amb l'expansió colonial i el contacte amb cultures orientals.

El desenvolupament econòmic afavoreix a la burgesia industrial i financera i també al creixement de les ciutats per a les necessitats de les quals es construeixen edificis com els que veiem en les imatges inferiors estacions de tren , metre, palaus de la música, però també cases i palaus per a la burgesia. L'estil modernista afecta a l'arquitectura , escultura , pintura , però també a mobiliari, cristalleria, arts menors. . Aquest moviment va rebre diversos noms segons els paises: Art Nouveau (a Bèlgica i França), Modern Style (als països anglosaxons), Jugendstil (a Alemanya i països nòrdics), Liberty (a Itàlia), Sezesion a Àustria

Anàlisi:
És considerat com el primer gran edifici d'estil modernista.

El solar del qual disposava era bastant petit limitat per habitatges contigus, això va contribuir al fet que Victor Horta utilitzés com a sistema de suports bigues de ferro que li van permetre eliminar el màxim possible murs i distribuir l'espai de forma més lliure. La casa Tassel és un edifici unifamiliar construït en un solar estret pel que la seva il·luminació es redueix a la façana principal i al jardí. L'estructura és metàl·lica, amb bigues i suports de ferro, que són visibles a l'interior. La façana té grans superfícies envidrades per a millorar la il·luminació. Per a l'accés a l'interior té dues escales, una principal a la qual s'accedeix des de l'entrada de la façana i una secundària des del jardí interior.

Exterior: La construcció es divideix en tres pisos. En la façana, el primer pis presenta una sèrie de finestres separades per petites columnes de pedra i, en el segon, balcons alts amb forjats, protegits amb una barana de ferro. En el tercer pis hi ha una terrassa.

Els elements decoratius de la façana són poc corrents per a l'època i d'aquí la novetat de l'estil, superfícies ondulades, estructures metàl·liques vistes, el disseny de la balustrada. El recobriment és de carreus de pedra. Aquesta disposició resulta estreta però sinuosa amb entrants i sobretot el sortint central. A més compta amb les bow-window de formes corbes i les nova combinació de pedra , vidre i el ferro vist com a element sustentante i decoratiu.

A l'interior en la primera planta situa el vestíbul, una sala d'estudi, saló d'estar. en la segona planta: dormitoris i sala i en la tercera planta les habitacions del servei. En la part posterior comptava amb un jardí.

Interior: Els interiors tenen la següent distribucción: En el primer pis es troba vestíbul, guarda-roba, sala d'estudi, sala, saló d'estar. En el segon pis es troba avantcambra, dormitori, sala. En el tercer pis es troba les habitacions de servei, sala de treball.

L'interior és com un univers de formes sinuoses i sensuals, corbes inspirades en el món vegetal, les fines columnes de ferro, el disseny de sòls i parets. L'escala s'adapta a aquest malbaratament d'imaginació i els seus últims graons semblen desbordar-se com un fluid. La naturalesa sembla trasplantada a aquest món de llibertat i fantasia. A més la casa posseeix miralls enfrontats que multipliquen l'espai interior.

L'estètica d'aquest edifici busca la individualització conforme al gust del seu promotor alhora que s'integra en el teixit urbà.

V. Horta promou un apropament a les formes de la natura, especialment les vegetals. Utilitza la línia corba i ondulant i l'asimetria, tant en les plantes i alçats dels edificis com en la decoració. Accentua els elements decoratius, no hi ha res que no tingui funció ornamental, incloent-hi els petits detalls com les manetes de les portes i els llums. Dona importància al vidre. Reclamen l’art per a tothom i el retorn a l’artesania. Estudien les qualitats decoratives del ferro. Fines columnes de ferro combinen la funció de suport amb la decorativa i permeten prescindir dels murs de càrrega. Bigues de ferro al sostre visibles com un element decoratiu més. Respecta l’escala humana. Capitells amb inspiració de tipus exòtic o de fantasia. Actitud que tendeix a la sensualitat i a la complaença dels sentits.

Tassel int
Plano

Materials: Als materials tradicionals se'ls uneixen els nous: ferro emprat tant amb finalitats estructurals com decoratiu, vidre molt habitual del modernimo
Concebrà la casa amb la renovació de la planta, suprimint passadissos, eliminant les habitacions en fila substituïda per les corbes.
La casa comptava amb tres nivells o plantes.

- Ús de diferents materials: fusta, ferro, ceràmica, vidre.

- S'utilitza el ferro amb funció tant sustentante com a decorativa amb columnes molt estilitzades de fi fust que suporten l'estructura de l'edifici i s'obren en la seva part superior imitant a la naturalesa.

- Es considera tot important : escales, baranes , tiradors de la portes, taulells del sòl amb predomini de les formes sinuoses. Va ser el propi V. Horta qui va dissenyar el mobiliari.

- Té una gran importància tant el color com la llum, marrons de l'escala , el color de la paret, el color dels taulells, que reaccionen de manera diferent davant la il·luminació natural o artificial de les tulipas també dissenyades.

L' Art NOUVEAU manifesta una gran llibertat creativa utilitzant tant materials com nous recreant formes basades en la naturalesa, és l'anomenat també modernisme ondulant.

Per a la construcció de la casa s'utilitzen a més del ferro, la ceràmica, la fusta i el vidre. Les línies de les parets conegudes com "coup de fouet", són una prolongació més dels mosaics. Les llums interiors amb tulipas reforcen la rica policromia de la decoració.

Els sostres envidrats, que deixaven passar la llum als pisos inferiors, a més de contrubuir a la il·luminació, creen una ampliació de l'espai vertical. En la part posterior de la casa, va ser construït un jardí d'hivern sostingut per estructura metàl·lica vista.

La casa Tassel es considera com la primera obra moderna completament lliure de derivacions historicistes; com la primera realització arquitectònica on adquireixen un significat expressiu les exigències constructives de la nova tècnica del ferro.

Estil: art nouveau o modernisme.

El seu origen pot situar-se a Anglaterra on les influències del moviment Arts and Crafts i el renaixement del gòtic habian produït entre 1870-80 l'estil anomenat Aesthetic Movement, que és el preludi del contingut del Art Nouveau o Modernisme.

Dins del modernisme en general es distingeixen dues tendències

1. Modernisme ondulant amb formes sinuoses basada en la naturalesa , mescla de materials, importància del color. En aquesta tendència es troben Guimard , Victor Horta i Gaudí. Exemple Hector Guimard. Entrada al metre de Paris

2. Modernisme geomètric amb preferència pels nous materales i eliminació de l'ornamental, A aquesta tendència pertany la Secessió vienesa: Olbrich o Wagner que realitza l'estació de metro de Viena

El moviment es va fer ressò de la creixent oposició a la societat fortament industrialitzada que s'havia implantat a Gran Bretanya durant l’època victoriana al segle XVIII. El suposat progrés que la industrialització aportava a la societat va ser debatut pels pensadors que veien com la misèria creixia en les capes socials més baixes. A nivell artístic, es criticava la fabricació mecanitzada dels objectes i la falta de dignitat en la vida laboral.

Es defensava la idea de millorar la qualitat de vida guarnint la casa d'objectes fets amb cura, utilitzant materials nobles i dissenyats i fabricats amb mètodes de l’artesania tradicional perduda, que es volia equiparar a les arts majors: la pintura, l’escultura i l’arquitectura. Aquesta és la ideologia que uneix les diferents manifestacions artístiques que es van donar arreu del món com a seguidores del moviment Arts and Crafts. L'adaptació a les característiques de cada país on s'aplicaven aquests principis farà que les obres qualificades com a modernistes siguin visualment molt diferents.

 
Pàgines de batxillerat humanístic i artístic. Javier Arrimada 2021