Exterior: La construcció es divideix en tres pisos. En la façana, el primer pis presenta una sèrie de finestres separades per petites columnes de pedra i, en el segon, balcons alts amb forjats, protegits amb una barana de ferro. En el tercer pis hi ha una terrassa.

Els elements decoratius de la façana són poc corrents per a l'època i d'aquí la novetat de l'estil, superfícies ondulades, estructures metàl·liques vistes, el disseny de la balustrada. El recobriment és de carreus de pedra. Aquesta disposició resulta estreta però sinuosa amb entrants i sobretot el sortint central. A més compta amb les bow-window de formes corbes i les nova combinació de pedra , vidre i el ferro vist com a element sustentante i decoratiu.

A l'interior en la primera planta situa el vestíbul, una sala d'estudi, saló d'estar. en la segona planta: dormitoris i sala i en la tercera planta les habitacions del servei. En la part posterior comptava amb un jardí.

Interior: Els interiors tenen la següent distribucción: En el primer pis es troba vestíbul, guarda-roba, sala d'estudi, sala, saló d'estar. En el segon pis es troba avantcambra, dormitori, sala. En el tercer pis es troba les habitacions de servei, sala de treball.

L'interior és com un univers de formes sinuoses i sensuals, corbes inspirades en el món vegetal, les fines columnes de ferro, el disseny de sòls i parets. L'escala s'adapta a aquest malbaratament d'imaginació i els seus últims graons semblen desbordar-se com un fluid. La naturalesa sembla trasplantada a aquest món de llibertat i fantasia. A més la casa posseeix miralls enfrontats que multipliquen l'espai interior.

L'estètica d'aquest edifici busca la individualització conforme al gust del seu promotor alhora que s'integra en el teixit urbà.

V. Horta promou un apropament a les formes de la natura, especialment les vegetals. Utilitza la línia corba i ondulant i l'asimetria, tant en les plantes i alçats dels edificis com en la decoració. Accentua els elements decoratius, no hi ha res que no tingui funció ornamental, incloent-hi els petits detalls com les manetes de les portes i els llums. Dona importància al vidre. Reclamen l’art per a tothom i el retorn a l’artesania. Estudien les qualitats decoratives del ferro. Fines columnes de ferro combinen la funció de suport amb la decorativa i permeten prescindir dels murs de càrrega. Bigues de ferro al sostre visibles com un element decoratiu més. Respecta l’escala humana. Capitells amb inspiració de tipus exòtic o de fantasia. Actitud que tendeix a la sensualitat i a la complaença dels sentits.

Materials: Als materials tradicionals se'ls uneixen els nous: ferro emprat tant amb finalitats estructurals com decoratiu, vidre molt habitual del modernimo
Concebrà la casa amb la renovació de la planta, suprimint passadissos, eliminant les habitacions en fila substituïda per les corbes.
La casa comptava amb tres nivells o plantes.

- Ús de diferents materials: fusta, ferro, ceràmica, vidre.

- S'utilitza el ferro amb funció tant sustentante com a decorativa amb columnes molt estilitzades de fi fust que suporten l'estructura de l'edifici i s'obren en la seva part superior imitant a la naturalesa.

- Es considera tot important : escales, baranes , tiradors de la portes, taulells del sòl amb predomini de les formes sinuoses. Va ser el propi V. Horta qui va dissenyar el mobiliari.

- Té una gran importància tant el color com la llum, marrons de l'escala , el color de la paret, el color dels taulells, que reaccionen de manera diferent davant la il·luminació natural o artificial de les tulipas també dissenyades.

L' Art NOUVEAU manifesta una gran llibertat creativa utilitzant tant materials com nous recreant formes basades en la naturalesa, és l'anomenat també modernisme ondulant.

Per a la construcció de la casa s'utilitzen a més del ferro, la ceràmica, la fusta i el vidre. Les línies de les parets conegudes com "coup de fouet", són una prolongació més dels mosaics. Les llums interiors amb tulipas reforcen la rica policromia de la decoració.

Els sostres envidrats, que deixaven passar la llum als pisos inferiors, a més de contrubuir a la il·luminació, creen una ampliació de l'espai vertical. En la part posterior de la casa, va ser construït un jardí d'hivern sostingut per estructura metàl·lica vista.

La casa Tassel es considera com la primera obra moderna completament lliure de derivacions historicistes; com la primera realització arquitectònica on adquireixen un significat expressiu les exigències constructives de la nova tècnica del ferro.