Frida Kahlo
El marxisme sanarà els malalts 

---

---

Títol: El Marxisme curarà els malalts

Autor: Frida Kalho (1907-1954)

Cronologia: 1954

Tècnica: oli sobre tela

Mides: 76x61 cm

Estil: Surrealista

Tema: Simbòlic

Localització: Museu Frida Kalho (ciutat de Mèxic)

Context històric: Després de la 2n Guerra Mundial (19-45): el món queda en 2 blocs: Comunistes (Unió Soviètica) i Capitalistes (EE.UU i part d’Europa) Época de conflictes - Guerra Freda, Guerres de Corea, Vietnam, Palestina, Revolució Cubana. - Dictadures Sud Americanes.

Grans centres Artístics: París, Alemanya, Àustria, Rússia, Suïssa, Holanda, Nova York. - Les primeres avantguardes van començar el 1905: El Fauvisme, Expressionisme, Cubisme, Futurisme, Abstracció, Dadaïsme, Surrealisme. Ruptura amb els elements Tradicionals.

Frida Falho és la artista mexicana més internacional del S.XX. Quan tenia 6 anys va patir una poliomelitis i als 18 va tenir un greu accident de circulació. Durant els llargs períodes de convalescència va aprendre d’una manera autodidacta l’art de la pintura, en el qual va reflectir les profundes seqüeles de l’accident, tant físiques com psíquiques. El 1929 Frida es va casar amb el muralista mexicà Diego Rivera i el 1932 va tenir un avortament, que també va reflectir d’una manera dramàtica en la seva obra pictòrica. El contingut ideològic en les pintures mostren el seu compromís actiu a favor del comunisme.

Descripció formal : L’autoretrat de l’artista , reforçat per la situació simètrica en diagonal de les dues crosses, s’estableix com a eix central de la composició. A partir de la seva figura es situen tots els altres elements escènics; a la seva esquerra col·loca els relacionats amb el perill imperialista i a la seva dreta els vinculats a la pau marxista . A dalt, en segon pla, el retrat de Karl Marx mira fixament l’espectador i comparteix el protagonisme amb Frida, que també adreça la seva mirada directament a l’espectador. Malgrat la simetria, el quadre ofereix una sensació de dinamisme, gràcies a les diagonals que formen diverses figures com les crosses, les grans mans que abracen l’artista l’àguila de l’imperialisme. Cada element del quadre està tractat amb una intenció realista clara, i els detalls i contorns es perfilen amb una fina línia negra. No obstant això, el realisme es trenca en la composició global de l’obra, així com també en la representació de la llum i la elecció cromàtica. Gamma cromàtica: - Vermell (associat al perill) i altres tonalitats fosques ses situen a l’esquerra de la tela, al·lusiva a l’imperialisme. - En canvi, el blau ( associat a la serenitat) el groc i altres gammes clares, omplen la part dreta de la tela i es vinculen positivament a la causa marxista.

Iconografía i significat: Frida expressa la utopia que la seva fe política en el comunisme la podrà alliberar, a ella i a tota la humanitat del sofriment. S’autoretrata amb una cotilla de cuir (característica de la seva iconografia) davant un paisatge dividit en dos:

- La part pacifica de la terra: banyada per rius blaus, s’eleva el colom de la pau entre els països comunistes (URSS i la Xina) representats al globus terraqüi.

- La part amenaçada per la destrucció: Part fosca, travessada per rius de sang, apareix la silueta amenaçadora de la bomba atòmica i l’àguila americana amb el cap de l’oncle Sam (personificació d’estats units i de l’imperialisme.) La salvació l’encarna el retrat de Marx, d’on surt una mà que ofega l’àguila. Dues mans enormes, una d’elles amb l’ull de la saviesa, simbolitzen el comunisme i aguanten l’artista de tal manera que pot prescindir de les crosses.

Influències: L’Obra de Frida Kalho és extremadament personal, la major part reflecteix les sensacions traumàtiques de la seva experiència vital. No obstant això, en els seus quadres es pot veure el seu interès per l’art precolombí i la seva preocupació política i social, cosa que comparteix amb; Diego Rivera, José Clemente Orozco i Alfaro Siqueiros