Títol: Maman.
Autora: Louise Bourgeois (París, 1911 – Nova York 2010).
Cronologia: 1999.
Tècnica: Bronze, acer inoxidable i marbre.
Mides: 8,95 x 9,80 x 11,60 m.
Estil: expressionista.
Tema: metafòric, simbòlic.
Localització: Museu Guggenheim (Bilbao).

La autora
Louise Bourgeois està considerada una de les artistes franceses més importants del segle XX. Bourgeois ingressà a la Sorbonne, on estudia geometria i matemàtiques, disciplines que l'ajuden a perfeccionar l'estil cubista dels seus primers anys. Posteriorment, l'artista francesa assisteix a diverses escoles d'art de París, i treballa, entre d'altres, a l'estudi de Ferdinand Léger. L'any 1938 es trasllada a Nova York amb el seu marit, Robert Goldwater , - un historiador de l'art nord-americà professor d'arts conegut pel seu treball pioner en l’art primitiu -, i allà abandona paulatinament la pintura, per dedicar-se a l'escultura i es caracteritza per tenir una gran habilitat per treballar amb diferents materials amb un estil molt personal. Va descobrir el seu impuls creatiu en els seus traumes de la infància i les tensions. El reconeixement de la crítica artística no li arriba fins l'any 1982, quan el MOMA de Nova York
organitza una exposició retrospectiva, convertint-se en la primera dona en assolir aquesta fita.

Descripció formal
Maman forma part de la sèrie d'escultures anomenada Spider (Aranya). És una escultura de bronze que s’eleva, desafiant, sobre vuit gegantines potes, a l’exterior del museu Guggenheim de Bilbao. Aquestes potes, amb una estructura que recorda vagament a la dels arcbotants de les catedrals gòtiques, no es presenten tenses, tot i la duresa del material, sinó que reprodueixen molt bé la mobilitat de les extremitats de l’aranya. Mostren una superfície rugosa i
imperfecte, fruit de les nombroses plaques assemblades entre elles que les conformen a mode de trossos de tela.

Totes les potes conflueixen en un cos central de dimensions força més reduïdes, sota el qual hi ha un teixit metàl·lic, que suporta un conjunt de pedres blanques de marbre, simulant els ous. Bourgeois conjuga molt bé la fragilitat que es desprèn de la indefensió de la bossa que guarda els ous, sospesa en el buit, amb la protecció que, com una presó, ofereix al mateix temps la posició de les vuit extremitats, lleugerament més elevades que la bossa materna.

Temàtica, significat i funció
Aquestes escultures són un homenatge que fa l'artista a la seva mare, a qui considera la seva millor amiga, i que, com les aranyes, és deliberada, intel·ligent, pacient, calmada, raonable, fina, subtil, indispensable, neta i útil. No obstant, el vincle d'aquesta escultura amb la figura materna va més enllà, doncs connecta directament amb els traumes psicològics de la infantesa de l'artista. De fet, el motiu de l’aranya ha estat present d’una o altra manera e l’obra d’aquesta escultura des de 1940. Quan era petita, Bourgeois va patir el menyspreu del seu pare, que esperava que fos un nen, i fou testimoni de la relació amorosa que van mantenir la institutriu que l'educà amb el seu pare, relació que la mare de Louise Bourgeois va voler ignorar.

Per Bourgeois aquest insecte expressa la duplicitat de la naturalesa materna: l'aranya utilitza la seda tant per a fabricar el capoll que protegeix els ous, com per filar la teranyina que necessita per a caçar la seva presa. Una doble funció totalment contradictòria: vida i mort. Una dicotomia que també es pot percebre en la forma, doncs les dimensions monumentals de l'escultura resulten amenaçadores, si bé, les llargues i primes potes de l'aràcnid que protegeixen, alhora, la vida dels seus fills. Les aranyes són presències amistoses que s’alimenten de mosquits, aquests propaguen malalties i les aranyes, com la mare, protegeixen. Així doncs, es pot considerar aquesta obra com una reconstrucció, un teixit –com fa l’aranya i com feia la seva mare- tangible de les emocions viscudes en el passat, creades amb la voluntat de reviure la memòria i possibilitar-ne l'oblit.

Models i influencies
Al llarg de la seva llarga trajectòria artística que abraça més de sis dècades, Bourgeois ha anat creant una obra sòlida i innovadora que ha oscil·lat entre l’abstracció i la representació personal dels estats psíquics de la persona. Alhora, aquesta aposta s’ha vist enriquida pel contacte amb el surrealisme parisenc, l’expressionisme abstracte de Nova York, així com també pel diàleg mantingut amb l’art de les tribus indies i africanes. No obstant, cal recordar també la influència que la traumàtica infantesa de Bourgeois ha tingut en la seva obra. Així, d’alguna manera es pot afirmar que l’artista francesa trasllada a l’art algunes de les seves vivències, sentiments i emocions més profundes, i com ella mateixa va revelar, la seva obra és, en gran mesura, autobiogràfica.

Bourgeois amb el seu art promou la igualtat de gènere i també col·labora amb organitzacions activistes contra la SIDA