Déjeuner sur l’herbe, d’Edouard Manet

Espai cronològic, històric i cultural

Cronologia: 1863.

Context: L’anomenat Segon Imperi (1851-1870), capitanejat per Lluís Napoleó, va reunir totes les forces d’ordre i va suposar el desencís de tota la massa social i també dels artistes i l’adveniment de la Tercera República l’any 1870. El Dinar campestre va ser desestimat pel jurat del Salon de 1863, però va ser exposat junt amb altres obres rebutjades al Salon des Réfusés, convocat per ordre del mateix emperador Napoleó III.

Fets històrics i culturals: El darrer terç de segle, l’increment dels moviments nacionals va suposar, a més de la formació del pensament nacionalista, la unificació d’Alemanya i d’Itàlia. Guerra de Secessió nord-americana (1861-1865). Primera Internacional (1864). El Capital de Karl Marx (1867). Primer Concili Vaticà: dogma de la infal·libilitat del papa (1869). El positivisme filosòfic d’Auguste Comte (1798-1857), que considerava l’observació i l’experiència com les úniques fonts de coneixement, incidí en el pensament dels artistes realistes, que s’enfrontaven a tota especulació subjectiva. Importància de la crítica d’art. Auge de les exposicions universals.

Estil i característiques formals i compositives:

Estil: Realisme

Anàlisi formal: Les figures estan escassament modelades, resulten gairebé planes. L’acabat és detallat [formes tancades] en algunes zones, però en d’altres la pinzellada és completament solta i molt marcada.

Anàlisi compositiva: Composició estructurada en tres plans horitzontals sobreposats: a sota hi ha una panera amb fruites, pa i els vestits de les dues dones; al centre, una noia nua i dos homes vestits, i darrere d’aquests, una altra dona, vestida amb roba interior, remullant-se en un rierol. Les figures s’insereixen en un triangle, de manera que es pot parlar de composició tancada i unitària. El punt de fuga es troba situat al petit tros de cel pintat a la part alta de la tela. El quadre presenta algunes deficiències formals que en l’època varen ser molt criticades: la llum té una incidència poc natural, mentre que la profunditat està defectuosament resolta, i això fa que la dona que es banya aparenti surar a l’aire. Finalment, la postura del nu resulta poc coherent.

Models plàstics: Concert campestre de Ticià/Giorgione. Judici de Paris de Rafael, gravat per Raimondi.

Tema: L’escena es basa en una excursió campestre, costum propi de les classes mitjanes parisenques, a Argenteuil (oest de París), als boscos a la vora del Sena. Els personatges que apareixen són individus reals del cercle d’amistats de l’autor (el seu germà Gustave, l’escultor holandès Ferdinand Leenhoff, la seva esposa Susanne Manet –de soltera Leenhoff–, la model Victorine Meurent), que varen posar per a ell per a la realització del quadre.

L’obra va ser mal rebuda per la majoria d’entesos, tant per objeccions morals com artístiques. Moralment, es considerava de mal gust, no exactament el nu femení, atès que la pintura de l’època representava sovint nusos amb forta càrrega eròtica, però es reservaven per a uns temes que els feien admissibles (mitologia, al·legoria...). Un nu contextualitzat en la realitat quotidiana (una innocent excursió burgesa) es va veure com una mena d’apologia del llibertinatge. Artísticament, a les deficiències abans esmentades, intolerables en una època en què la perfecció tècnica es valorava molt, s’hi afegia el format del quadre, reservat per als temes “grans” i inapropiat per a temes “menors”.

Significat i funció: El quadre ha estat interpretat com una mena de manifest en imatges d’allò que la pintura moderna havia de ser per a Manet. No ocultar la contemporaneïtat (personatges i vestits i costums actuals), llibertat de l’artista en el seu treball, per damunt de convencions representatives de tota mena, etc. Però Manet sabia que la seva obra provocaria escàndol, en aquest sentit l’autor pren una postura deliberadament provocadora, cosa acabarà sent molt comuna en ell. Ruptura de la perspectiva renaixentista, creació de l’espai exclusivament a través de la llum i el color.