Títol: El crit
Autor: Edvard Munch
Cronologia: 1893
Localització: Nasjonalgalleriet (Oslo)

Context històric:

Finals del segle on es produeixen canvis. Aquest període es situa a les portes de la I guerra mundial, a les rivalitats imperialsistes i a les disputes entre les diferents classes socials (moviment obrer...) Pel que fa l’autor és molt per entendre la seva obra cal coneixer alguns detalls de la seva biografia. De caràcter pessimista i depressiu com a conseqüència de les morts sobtades de la seva mare i de la seva germana, dos factors que van marcar molt la seva infantesa i posterior vida adulta (actitud tràgica davant la vida, turmentat...). Va estar ingressat a un clínica psíquica degut a una depressió profunda. Edvard va pintar la obra del Crit 50 vegades.

A Alemanya el gran desenvolupament industrial de finals del segle XIX va produir una gran deshumanització social. El règim que governava era militarista i autoritari. Tot plegat va crear un estat d’ànim tens i angoixant que es reflecteix en la pintura expressionista. Aquesta vol expressar el descontentament social, l’angoixa i la desesperança individual. L’obra d’art expressionista va ser l’expressió d’una realitat viva: la por, la misèria del proletariat, la desesperació davant la immobilitat de les estructures socials, l'angoixa de l’existència... Tot el que és advers de la vida, i la soledat interior, es reflecteix en aquestes obres.

Anàlisi formal:

- Tècnica: Oli i Tremp sobre cartró

- Descripció: Personatge estrany que es posa les mans a la cara amb la boca oberta sobre un pont on s’hi troben dos personatges més. Al darrera hi ha un paisatge marítim. La línia recta i diagonal de la barana de la passarel·la posa en evidència la solitud de la figura i el buit de l’espai que l’envolta. La línia dominant en el quadre és la corba, que dóna una sensació de dinamisme i neguit. Exterioritzen el malestar vital del protagonista Línia i dibuix El dibuix és aparentment descurat i de traços maldestres. El traç li serveix a Munch per alliberar les seves pròpies ànsies.

S’hi diferencien dos tipus de línia; la recta ( formada pel pont, la barana i els 2 personatges del fons, que aporta estabilitat) i la corba i ondulant (formada pel personatge principal i pel paisatge del darrere, que aporta inestabilitat). Fort contrast entre aquests dos tipus de línia. també contrastos cromàtics Està format per 3 plans: El 1r correspon al personatge principal, el 2n al pont i els altres 2 personatges i el 3r al paisatge ( hi ha barques llunyanes).Vol expressar l’interior del personatge. La figura humana no està tractada de manera idealitzada. El quadre mostra angoixa, inestabilitat, intranquil·litat…

Predomini del color per sobre de la línea. Destaquen els colors càlids, vermells i ataronjats, i s’hi aprecia el contrast entre el color taronja i el blau. La pinzellada és ample i pel que fa al color, Munch emprà tons agressius, irreals, que reforcen la idea d’angoixa vital. Els contrastos cromàtics extrems, fets de colors purs, revelen la profunda influència de Gauguin. La gamma emprada és reduïda pràcticament als colors primaris: el blau, el groc, el vermell. Subratllar l’onada de blau fosc que envolta una illa de groc en el mar. Cal senyalar: els colors vermells i grocs del cel, que a l’esquerra dibuixen un ull amb unes pinzellades de blau. Per últim cal destacar el fort contrast del groc del rostre damunt del blau fosc del paisatge. Pinzellades visibles, llargues i ondulants. La llum és irreal, il·lumina tota l’escena i no té ombra. La profunditat ve donada pel pont i els dos personatges del final, així com també pel paisatge del darrere on s’hi aprecien dues petites embarcacions. les figures són planes, sense volum.

- Composició: Oberta i asimètrica. La línea corba i sinuosa ens dóna sensació de moviment, de dinamisme i de desiquilibri. Les línies rectes del pont i dels personatges del final donen més sensació d’estabilitat. La barana del pont divideix el quadre en dues meitats: pont i paisatge. Un ésser humà al primer pla, amb les mans a la cara i la boca oberta, cridant molt fort Dos personatges passegen indiferents a l’altra banda del pont. Són dues ombres fosques Tots els elements de la natura tenen formes sinuoses, igual que el personatge central Baranes, formen una diagonal que separa els dos ambients Fiord noruec al fons i dues siluetes de vaixells. No els interessa mostrar la realitat sinó l’interior de l’ artista. Les pintures expressionistes són un reflex del món interior de l’artista, en aquest cas la seva angoixa... Esquematització de les figures. Pinzellades llargues i ondulants. Ús arbitrari del color.

- Estil: L’estil és expressionisme.

- Tema: Home a dalt d’un pont cridant i un paisatge nòrdic. Cal destacar que li va agafar aquesta paranoia a ell mateix quan passejava pel pont, que es va quedar paralitzat i el paisatge del fiord hi veia sang i llengües de foc . Ell mateix ho explica en unes notes autobiogràfiques sembla ser que per pintar el rostre del personatge principal es va inspirar en una mòmia peruana que havia vist en una exposició universal. "Caminàvem amb dos amics pel passeig, el sol es ponia, de sobte el cel es tornà roig, jo em vaig parar, cansat em vaig recolzar a la barana, sobre la ciutat i el fiord blau fosc només veia sang i llengües de foc, els meus amics continuaven caminant i jo seguia parat al mateix lloc tremolant de por, i sentia un bram infinit que travessava tota la natura" "Vaig pintar aquest quadre, vaig pintar els núvols com a sang autèntica. Els colors cridaven".

El crit reflexa el món interior del pintor i també la soledat de l’ésser humà. Les desgràcies que va patir marcaren la seva vida i el seu art. Munch s’inspirà per pintar els seu personatge central en una mòmia peruana que s’exposà a París. El paisatge del fons, la cala i el pont, se sap que l’escena es pintà a la ciutat de Nordstrand.

- Funció: Expressar el seu món interior, la seva angoixa i patiment. el va pintar de forma combulsiva i en va fer unes 50 còpies funció també terapèutica, per alliberar-se de l’angoixa. També té però una funció estètica.

- Antecedents: autors post-impressionistes (com per exempleVan Gogh) i pintures negres de Goya. L’estètica de Munch s’inspira en la filosofia de Nietzsche

- Influències: Zona del Nord centre Europa i el grup alemany el pont (Expressionistes alemenys de principis del s. XX com per exemple Kirchner).