Françios Rude
La Marseillaise (arc de l'Étoile, Paris)
François Rude, coneguda com la Partida dels Voluntaris de 1792 o La Marsellesa
Cronologia: construïda entre 1832 - 1836.
Pedra calcària. Alt relleu de l'Arc de triomf de la plaça de l'Étoile a París.
Dimensions: 12,70 x 7,92 m.
Estil: romàntic.
L'escultura romàntica segueix uns postulats molt semblants a la pintura, però mai va aconseguir la seva explendor ni la seva riquesa compositiva. No va tenir genis com Goya o Delacroix, però si va tenir un ampli camp de realitzacions a París i en general a la França del període post-napoleònic.
L’escultura romàntica treballa també la figura humana com succeïa en el Neoclassicisme però no només el marbre. S’inspirava també en l’antiguitat. Malgrat això, es distingeix de l’escultura neoclàssica pels seus personatges, que expressen emocions violentes i un estil caracteritzat pel moviment intens i l’exageració de postures. La Marsellesa de Rude de l’Arc de l’etoile de París n’és un bon exemple.
Descripció formal:
En 1832 es realitzen per part de François Rude els primers esbossos. La composició té un caràcter de grandesa èpica, i està dividida en dos registres superposats: l'inferior on està el poble, heroic, amb clara voluntat de lluita, i el superior on podem veure una al·legoria femenina alada sobre un fons de tela. El moviment teatral i paroxismal contribueix a donar unitat i dinamisme a la composició.
El grup el corona Bel·lona, la deessa romana de la guerra, en una clara evocació de la Llibertat del quadre de Delacroix, La Llibertat guiant el poble, que homenatja la Revolució del 1830. La seva cama esquerra tirada cap enrera impulsa la gran figura alada cap endavant. El seu braç i l’espasa, tirats endavant, creen una enèrgica diagonal que recorrer tot el grup. Això es repeteix més avall, en l’espasa del soldat de l’extrem inferior dret, el jove que doblega el braç esquerra al seu costat i l’espatlla i el braç drets alçats de la figura el cap i el cos del qual repeteixen els de Bel·lona.
|
|
Les figures recorden les obres hel.lenístiques, com el Laocoont. L’animació de les figures s’aconsegueix amb l’exageració del gest i el detallisme anatòmic tal com succeïa en l’escultura hel.lenística. Els caps es giren, els cossos es torcen, els braços i les cames es mouen. Aquestes figures s’apilonen en un petit espai i ens donen la sensació que en qualsevol moment poden saltar cap endavant i lliurar-se de la presó de pedra.
Significat:
Estem doncs davant una obra clarament propagandística i política. El primer esdeveniment triat va ser La partida dels voluntaris de 1792 que reproduïa d'una forma semblant les jornades de lluita de 1830, amb una iconografia comuna, el sacrifici col·lectiu del poble a causa de la llibertat de la Nació.
El plantejament d'aquest relleu té com a origen, el moment en què la legitimitat del poder constitucional sorgit de la revolució de 1830 semblava molt fràgil. Per això es va establir un programa iconogràfic de decoració de les bases de l'arc de triomf de l'Étoile. Es pretenia veure inscrites quatre dates fonamentals de la història de França, que poguessin evocar, quatre moments bàsics de la unitat nacional.
Personifica també el famós cant de guerra de l'exèrcit, escrit per Rouget de Lisle en 1792, la famosa Marsellesa, que va ser adoptat com a himne nacional de França, el 14 de juliol de 1795.
Funció:
Decorativa, heroica, propagandística. El plantejament d'aquest relleu té com a origen, el moment en què la legitimitat del poder constitucional sorgit de la revolució de 1830 semblava molt fràgil. Per això es va establir un programa iconogràfic de decoració de les bases de l'arc de triomf de l'Étoile. Es pretenia veure inscrites quatre dates fonamentals de la història de França, que poguessin evocar, quatre moments bàsics de la unitat nacional."Le Liberté guidant le peuple" de Eugène Delacroix i "La Marseillaise" de Francois Rude ens mostren l'emoció per la Revolució. Tots dos representen una escena similar amb una valerosa gran dona que condueix als voluntaris. El Romanticisme, representa l'entusiasme per la llibertat, per les emocions, per l'espontaneïtat i fins i tot per la brutalitat. També trobem uns certs paral·lelismes amb la teatralitat neoclàssica de "El jurament dels Horacios" de David, les poses exagerades, la idea del sacrifici per la Nació.
En el relleu de Rude hi ha soldats nus i altres amb armadura parell fer el contrast de la varietat de gent que combat per l'ideal. El pare de Rude és un dels voluntaris, la qual cosa augmenta encara més la implicació de l'autor en aquesta idea heroica.
