Descripció formal:
En alçat, la façana dels magatzems Carson, Pirie i Scott presenta dues parts ben diferenciades. La base de l’edifici l’ocupen l’entresol i la primera planta, tancats amb amplis aparadors de vidre situats a ran de façana. En aquest cos inferior, destaquen dues bandes de rica ornamentació de ferro fos. Té caràcter naturalista, és feta amb de fulles d’acant lobulades i espinoses i bandes espirals, que emmarquen els grans aparadors.

La resta de plantes que s’aixequen sobre aquest primer cos homogeni segueixen una construcció cel·lular, consistent en la repetició d’un mateix mòdul seguint un ritme uniforme de finestres horitzontals, que a la part superior són més baixes, separades per una geomètrica estructura de formigó. La part superior es tanca amb una coberta plana.

En el pla horitzontal, Sullivan resol el trencant de la cantonada, aixecant un pavelló circular que segueix l’estructura del cos inferior de l’edifici, si bé gaudeix d’una decoració molt més exagerada en la seva part baixa. En els vitralls que segueixen la línia dels aparadors dels murs laterals de l’edifici, s’hi poden veure els noms dels magatzems. En el seu conjunt, la façana està projectada per tal que compleixi funcions indispensables, especialment la de deixar entrar la llum.

Els seus elements fonamentals són les anomenades finestres de l’Escola de Chicago, perllongades en sentit horitzontal i estudiades per tal que coincideixin amb l’estructura de muntants i jàsseres. Així mateix, aquesta horitzontalitat fa que l’edifici doni poca sensació d’alçada, tot i els deu pisos que té i permet una major adaptació visual al seu entorn.

Finalment, cal ressaltar que els grans finestrals dels aparadors i les portes del pavelló circular permeten una perfecte interrelació de l’interior amb l’exterior, de tal manera que existeix una continuïtat entre el carrer i el vestíbul dels magatzems.

Entorn i integració urbanística:
La proposta urbanística en la que es construeixen els magatzems Carson, Pirie i Scott, en el xamfrà dels carrers Franklin i Adam, dins l’històric districte comercial de la ciutat de Chicago, inclòs en el registre Nacional de llocs històrics dels EUA l’any 1998, no s’entendria sense la necessitat de reconstruir la ciutat arran del gran incendi que devastà el centre de la ciutat l’any 1871.

La reconstrucció també va suposar un canvi d’usos i la centralització de les activitats econòmiques i administratives en la City, l’emplaçament dels negocis en el centre de la ciutat. Aquesta part de la ciutat es troba associada tradicionalment als grans magatzems i al comerç, per la qual cosa cal tenir present la importància d’estar en una cantonada, on, gràcies a la seva monumentalitat, es pot dominar molt més el camp visual.

Significat i funció:
Aquest edifici va funcionar, fins el 2007, com a grans magatzems de la firma Carson, Pirie i Scott, especialitzats en la venda de roba, calçat, mobles per a la llar, joieria i productes de bellesa entre d’altres.

Aquests magatzems estan considerats, no només una de les construccions més rellevants del Louis Sullivan, sinó també un dels edificis més significatius de l’Escola de Chicago.

Suposa un clar exemple del pensament arquitectònic de Sullivan, segons el qual cada part havia de reflectir clarament la funció per a la qual havia estat dissenyada. Una teoria que es resumeix en una frase atribuïda a ell mateix: “la forma segueix a la funció”.

Models i influències:
Si bé Sullivan manté el decorativisme ornamental hereu de l’arquitectura modernista, que pogué estudiar durant la seva estada a París, els Magatzems Carson, Pirie i Scott recullen l’essència de les innovacions constructives de l’escola de Chicago, desenvolupada entre 1875 i 1905.