La Revolució de Juliol fou una sublevació popular contra el rei Carles X de França que es va conèixer com les Tres Glorioses en referència als tres dies, 27,28 i 29 de juliol de 1830. En una situació de contínua disputa entre liberals i monàrquics mentre governava Carles X, aquest va pretendre instaurar lleis repressores i va fracassar. A conseqüència de la revolta va ser substituït per Lluís Felip I qui, en principi, havia de respectar més el poble en la que es va anomenar Monarquia de Juliol (1830-48). Els arquitectes neoclàssics sabien que un nou ordre social exigia un nou ordre de la ciutat, i tots els seus projectes es van inscriure en un pla de reforma urbanística. La nova ciutat havia de tenir, com l'antiga, els seus monuments però l'arquitecte havia de preocupar-se també del desenvolupament social i funcional. Es van construir esglésies a la manera dels temples clàssics, però també escoles, museus, hospitals, mercats, duanes, ports, carrers, places.

Estil: Neoclàssic (s’admet neobarroc)

Característiques

Espai exterior: Temple clàssic, octàstil, perípter, amb columnes d'ordre corinti. Com a element de suport, aquestes columnes corínties, de 20 metres d'alçada s'aixequen damunt un pòdium de 7 metres, amb 28 graons, situat a la façana principal. Quant a la decoració exterior, cal destacar-ne la temàtica religiosa present en el fris i en els frontons i cal subratllar-ne el tema del Judici final en el frontó de la façana. Una porta de bronze amb baixos relleus inspirats en els deu Manaments ens condueix a l'interior..

Exteriorment, les columnes d'ordre corinti amb base, fust estriat i capitell amb fulles d'acant El sostre es tanca amb una coberta de dos aiguavessos. L’aspecte exterior és el d’un gran temple clàssic, combinant solucions gregues (columnata) i romanes (pòdium, escalinata, ordre corinti). El fris i els frontons estan esculpits amb escenes religioses. Destaca el frontispici de la façana principal, el qual mostra una representació del Judici Final obra de l’escultor Henri Lemaire (1798-1880) i acabat el 1833.

Espai Interior: Interiorment és una enorme i obscura cel·la decorada amb marbre, daurats i escultures. Al final d'aquesta llarga nau voltada amb cúpules sobre petxines localitzem un absis decorat amb un fresc on Crist i la Madeleine són acompanyats per personalitats històriques del temps de Napoleó.

L’espai interior és de planta rectangular d’una sola nau elevada i absis semicircular amb una coberta voltada configurada per tres trams quadrats amb tres cúpules sobre petxines. L’obra evoca un gegantesc panteó, més similar a unes termes romanes que amb la tradicional disposició d’una església.