Arquitectura hel·lenística grega
Altar de Zeus a Pèrgam
|
Altar de Zeus a Pèrgam
Comitent: Àtal I rei de Pèrgam.
Localització geogràfica: Originàriament a Pèrgam, avui Bergama, a Turquia. Ara es troba al Pergamonmuseum de Berlín.
Tipus d'obra: edifici de culte religiós.
Estil: hel.lenístic, escola de Pèrgam. Tota la cultura i l’art d’Occident estan profundament marcats pel llegat clàssic. Tots els conceptes bàsics de l’art grec: home, natura, raó, harmonia i bellesa conformen els pilars fonamentals de l’evolució de l’art europeu al llarg de la història en tant que són presents en l’art romà i en les reinterpretacions renaixentistes (segles XV - XVI) i neoclàssiques (segle XVIII). L’estil hel·lenístic te la seva màxima visualització en l’escultura. Entre les seves característiques destaca la dinamització de les composicions trencant els canons de serenitat i equilibri clàssics. Es busca la màxima expressivitat en els rostres dels personatges, mostrant sentiments de sofriment i passió [pathos]. Van proliferar els grups escultòrics i van sorgir el retrat i els temes anecdòtics, dues temàtiques en que l’idealisme deixa pas al gust pel realisme.
Cronologia: vers 188 aC, durant el regnat d'Èumenes II (197159 aC), després de la Pau d'Apamea que consolidà el poder dels atàlides.
Context històric: La mort sobtada d’Alexandre l’any 323 a.C va fragmentar l’imperi macedoni en diversos regnes, i la cultura grega es va traslladar cap a Orient, on van prosperar noves ciutats, com Pèrgam o Alexandria. Malgrat la decadència política, la sòlida cultura grega va servir de referència als regnes orientals, que van reflectir aquesta hel·lenització en les seves creacions artístiques
Dimensions: 36,44 m als
costats est i oest; 34,29 m als costats nord i sud.
Espai. Elements de suport i suportats: En origen, l’altar de Zeus constava d’un podi de planta quadrangular de 7 metres d’alçada, sobre el que s’erigia una columnata jònica amb entaulament i coberta plana -decorada amb diversos animals fantàstics i mitològics-, que a la façana oest en forma de “U” i deixava al mig una escalinata impressionant, Aquesta escalinata, que a la part baixa envoltava tot el podi, conduïa a un pati interior tancat.
|
Façana esquerra de l'altar |
Descripció i anàlisi de l'obra:
El rei Atàlida Èumenes II va fer
aixecar aquest monument a Pèrgam, la capital del seu regne, per commemorar les seves victòries al Pont i a Bitínia. Consisteix en una monumental plataforma aixecada sobre un podi massís, envoltat d'una columnata jònica, a la qual s'accedeix des de l'oest per una ampla escalinata.
Cal remarcar el protagonisme atorgat a l'escalinata, de dimensions monumentals en comparació amb la columnata.
Fou erigit sobre una terrassa de l'Acròpolis de Pèrgam, al sud del temple d'Atena, que es troba a un nivell inferior. A l'est hi ha un propileu, o gran escalinata. El primer que es veia en apropar-s'hi, era la part posterior de l' altar.
A la façana principal, per la part oest, els murs laterals es projectaven endavant acollint entre les seves ales la immensa escalinata principal que donava
accés al pati tancat de l'interior. L'altar de sacrificis hauria estat situat a l'interior d'aquest pati. L'accés, les ales i l'escalinata és tot el que ens resta del gran edifici. Només queda in situ, a Pèrgam, la base de l'altar per donar-nos testimoni de la seva existència.
La part exterior del podi que aguanta la columnata era ornada amb un fris ple de relleus escultòrics que representaven la lluita entre els déus i els gegants, la Gigantomàquia; les cares interiors de l'altar eren ornades amb un fris de dimensions menors que relata la vida de Tèlef, el fundador mitològic de la nissaga atàlida. Al sostre de la columnata també hi havia diverses figures: tritons, grius, lleons i cavalls.
Funció: Al pati interior un altar pels sacrificis.
Tema: Dos frisos. Un interior sota el pòrtic, dedicat al presumpte fundador del llinatge atàlida, Tèlef, fill d’Hèracles, i un altre d’exterior de gairebé 200 metres [en origen] i que representa la Gigantomàquia, es a dir, la lluita dels deus olímpics -l’ordrecontra els gegants -el caos.
Significat: L’elecció temàtica te la finalitat d’associar la victòria del poble atàlida (identificat amb els deus) sobre els bàrbars gàlates (identificats amb els gegants). Zeus, que és agafat com a model del rei Èumenes II, i Atena, deessa protectora de la ciutat, de la saviesa i de l’estratègia de la guerra, son els personatges que adquireixen un paper més rellevant en aquest fris
Decoració escultòrica. Les parets exteriors del podi estaven decorades amb un fris continu d’alt relleu de més de 120 metres de llargada, i el pati interior, amb un fris esculpit igualment, de temàtica mitològica. De tot el conjunt només n’ha arribat als nostres dies la façana amb parts del fris exterior amb escenes de la Gigantomàquia dins la manera expressiva i dinàmica de la estatuària hel·lenística.
L'altar és un esplèndid monument escultòric del qual només podem percebre fragmentàriament la seva categoria i estil a causa de les restes escasses que ens han arribat. És el més famós de tots els monuments hel.lenístics. L'estat del monument no ens permet assegurar a qui era dedicat, si a Zeus, o bé a la deessa Atena, o potser a ambdós.
Imatge d'Atena agafant pels cabells un gegant |
Imatge de Zeus en lluïta contra els gegants
|
El programa sencer del fris i la seva interpretació general
poden ser entesos seguint la Teogonia d'Hesíode i la Biblioteca d'Apol.lodor, reculls de relats mitològics. Els gegants eren una raça monstruosa nascuts de Gea, la Terra, i Úranos, el Cel, les deïtats principals de la nissaga més antiga de déus grecs, el lloc preeminent dels quals fou usurpat per Zeus i els Olímpics.
En el fris de la Gigantomàquia, fet a l'alt relleu, d'una grandària superior a la natural, hi van treballar més de quaranta escultors de l'escola de Pèrgam, alguns dels quals van deixar la seva signatura en el sòcol del fris. Els personatges semblen presa del furor, atacats d'histèria col. lectiva. Tot és moviment exacerbat, brusc; hi ha un marcat contrast entre les cares en tensió dels gegants i les fesomies de trets serens dels déus. Els vestits són representats com si fossin sacsejats per vents huracanats. Les teles formen dibuixos que ignoren l'estructura dels cossos que cobreixen, i se n'independitzen. L'art hel.lenístic assoleix amb aquesta obra el seu punt més barroc, més àlgid, tot seguit vindrà la decadència. Cal remarcar el relleu d'un episodi de la Gigantomàquia on hi ha representats Gea, la mare dels Gegants, Nike alada i la deessa Atena, que agafa pels cabells un dels gegants.
Fotografíes del Pergamonmuseum
Més imatges
