Escultura grega
L'Auriga de Delfos



Autor: anònim. S'especula que era un artista oriental emigrat a terres gregues.

Tipus d'obra: escultura en bronze.

Estil: art grec protoclàssic.

Cronologia: segle v aC (475-460).

Localització geogràfica:

Originàriament s'emplaçava al santuari oracular d'Apol.lo, a Delfos, a l'opistòdom del temple del déu. Actualment es troba al Museu de Delfos. Descripció i anàlisi de l'obra: L'Auriga, o el conductor de carros, és un dels escassos bronzes del segle V aC que ens ha arribat. L'escultura formava part d'un grup compost per un carro, els cavalls del tir i un jovenet que refrena els cavalls. Fou dedicada per Polizel, tirà de la ciutat siciliana de Gela, per commemorar la seva victòria en la cursa de carros celebrada en els Jocs Pítics del 478-474 aC.

Descripció:

L'Auriga és una figura masculina d'una alçada d' 1,80 m, representada en una postura rígida, gairebé encarcarada. Sembla com si estigués en el moment de gran concentració que cal per aturar els cavalls, o bé mentre fa la volta triomfal després d'acon­seguir la victòria. El seu esguard, dirigit a la llunyania, és fix. Va descalç i duu el vestit propi del seu ofici: una túnica cenyida sota el pit per una corretja i lligada per una banda que passa per davant de les espatlles i per darrere del coll. Els plecs de la vesta, que li arriba fins als peus, són d'una gran senzillesa; es formen davant del pit i les espatlles i moren als turmells.

Tot plegat suggereix que l'energia i l'agilitat que calen per triomfar a la cursa, ara estan refrenats. Els ulls, que encara conserven les seves incrustacions d'ònix i de pasta blanca, ens sorprenen per la vida intensa que confereixen a l'estàtua majestuosa. La diadema del vencedor li cenyeix el front. Els braços, tot i que ha desaparegut l'avantbraç esquerre, s'estiren endavant tot subjectant les regnes.

 

Aspectes iconogràfics i estilistics:

L'estàtua s'insereix en el corrent estilístic anomenat «sever», perquè vol expressar els ideals de moderació prudent i de responsabilitat personal, fruit dels desastres anteriors, de les guerres intestines entre Esparta i Atenes i dels enfrontaments contra els perses en les guerres mèdiques, com també del record de la destrucció i saqueig, principalment de la ciutat d'Atenes, per les tropes perses (480 aC).

Pàgines de batxillerat humanístic i artístic. Javier Arrimada 2010