Escultura clásica griega
El discóbolo


Disco

Cronologia: 460 a.C.
Estàtua original de bronze atribuïda a Tafaner (Miró)
Dimensions: altura 1,60 m.
Estil grec clàssic, cronologia aproximada: Segle V a. C.. 460 a. C.. 
Localització: Museu Nazionale Romano, Itàlia, i diverses còpies més en altres museus i llocs.

Context històric i cultural: Època clàssica. S’inicia desprès de les Guerres Mèdiques on l’Atenes de Pericles va resultar vencedora implantant la Democràcia. Moment dels historiadors Tucídides i Herodot. Dramaturgs: Sòfocles, Esquil i Eurípides (tragèdies); Aristofanes (comèdies). Filosofia: Sòcrates, Plató i els sofistes.

Característiques conceptuals: Els pilars fonamentals de l’art Grec son: l’home, la natura, la raó, l’harmonia i la bellesa. Com deia Protàgores: “l’home és la mesura de totes les coses”.

Característiques artístiques: Moment de màxim esplendor de l’art Grec. Aparició de l’ordre jònic. Període dels grans noms de l’estatuària grega: Policlet, Fidies, Miró, Praxíteles, Escopes i Lisip. Construcció de l’Acròpoli.

Estil: Clàssic, representa un notable avanç en la representació del moviment, trencant amb la formalitat i el hieratisme de l'escultura grega anterior. Malgrat aquests prodigis compositius, podem observar que l'expressió de la cara no es correspon amb l'esforç del moment, i que malgrat l'evident moviment, la composició continua pecant d'una certa frontalitat, molt apreciable si s'observa el Discòbol des d'una posició lateral.

rostro

Característiques formals i estructurals: Escultura exempta, embalum rodó, es a dir treballada en tot el seu volum. Unifacialitat (únic punt de vista). Deutes de l’escultura arcaica: inexpressivitat del rostre, tors frontal i cames i braços de perfil. Bona descripció anatòmica del cos, no present en el cap amb un fort hieratisme de la cara i geomatrització dels cabells.

L'autor tria el moment crític en el qual l'atleta es doblega cap endavant, en una postura de gran tensió i concentració, abans de girar per a llançar el disc. El moment és crític per diversos motius, en primer lloc podem observar que la posició del cos és inestable, només es comprèn en un context de moviment continuat, en segon lloc la col·locació de braços, cames, tronc i cap responen al just moment d'iniciar l'esforç final de sortida del dico, tot el curpo es tiba i concentra per a donar la major velocitat possible al disc.

L'equilibri és també intencionalment crític, és un moment puntual, com una foto realitzada a alta velocitat, congelant el temps.

La composició, està construïda sobre l'equilibri inestable de dos arcs que es tallen, el primer arc està format pels braços i espatlles, fins al peu aixecat. El segon arc el formen el cap, l'esquena i una continuació cap al peu que sosté la major part del cos.

Estructura: triangle invertit. Joc de corbes i contracorbes (rhytmos). A partir de dos arcs la figura es desenvolupa seguint una línia feta fallida des del disc fins al peu aixecat. El Discòbol no representa el moment en el qual l'acció està acabada, sinó un instant fugaç d'aquesta. La seva bellesa deriva de la magnifica composició geomètrica.

Tècnica i material: Talla de marbre, còpia romana. Original de bronze. El discòbol (Llançador de disc) va ser en origen, com moltes altres obres gregues, una escultura de bronze, que només coneixem a través de còpies romanes en marbre.

Discóbolo

Tema: Imatge d’un jove atleta, Jacint, que va morir en uns jocs dedicats Apol·lo, representat en el moment de màxima concentració abans de llançar el disc. Màxima plenitud física. Significat: Captació d’un instant. Expressió de la força del moviment.

Funció: Monument públic o exvot en homenatge a un atleta.

Pàgines de batxillerat humanístic i artístic. Javier Arrimada 2021