Dorífor de Policlet el vell
Cronologia: 440 aC. Època clàssica. S’inicia desprès de les Guerres Mèdiques on l’Atenes de
Pericles va resultar vencedora implantant la Democràcia. Moment dels historiadors
Tucídides i Herodot. Dramaturgs: Sòfocles, Esquil i Eurípides (tragèdies);
Aristòfanes (comèdies). Filosofia: Sòcrates, Plató i els sofistes...
Moment de màxima esplendor de l’art grec. Període dels grans noms de l’estatuària grega: Policlet, Fidies i Miró. Construcció de l’Acròpoli. Aparició de l’ordre jònic. Construcció de l’Acròpoli que va ser objecte d’una important campanya de monumentalització durant els anys de l’anomenada “Edat d’Or” de la polis d’Atenes (460-430).
Sota el directe lideratge de Pèricles, el més influent dels ciutadans en l’Atenes democràtica, les obres varen acollir els millors artistes disponibles en el món grec. Període dels grans noms de l’estatuària grega: Policlet, Fídies, Miró, Praxíteles, Escopes i Lisip..
Estil: Grec clàssic. Els pilars fonamentals de l’art Grec son: l’home, la natura, la raó,
l’harmonia i la bellesa. Com deia Protàgores: ”l’home és la mesura de totes les
coses”. Moment de màxim esplendor de l’art Grec. Aparició de l’ordre jònic.
Característiques: Embalum rodó. Contrapposto. Frontalitat.
Unifacialitat. Cànon anatòmic de set caps. 199 cm. Rostre dividit en tres parts iguals. Dorífor:portador de la llança. La figura presenta una voluntat naturalista. Unifacialitat, està fet amb un sol bloc de marbre. Reprenta un guerrer, un atleta.
Tècnica: talla de marbre. Original en bronze (tècnica de buidatge o fosa). Copia romana decorativa. Cànon: el cos té set caps i aquest tres dits. Actitud d'avançar, una pausa momentània. Uneix a l'estabilitat el sentit del moviment.
Sostenia la llança amb la mà esquerra tensant aquesta espatlla i aixecant-la lleugerament. La cama esquerra no suporta cap pes i el maluc cau, el tors s'allarga. El braç dret cau relaxat, el peu suporta el pes, el maluc aixecat, el tors entre el maluc i l'aixella s'ha escurçat.
El contrast entre els dos costats dóna al cos un aspecte d'equilibri dinàmic molt diferent a la simetria estàtica dels kuroi. Aquesta disposició s'anomena "contrapposto" i és un invent utilitzat moltíssimes ocasions en la història de l'art perquè dóna un sentit de vitalitat extraordinari.
La inclinació cap a la dreta del cap dóna el toc final: es descriu una suau corba en forma de S invertida. Tots dos costats presenten qualitats distintes però harmonioses i belles. S'ha trobat una solució clàssica apreciada a totes les èpoques.
Significat: Jove atleta en actitud de repòs instants abans de participar en la seva
prova de llançament. Plenitud juvenil com a ideal antropològic abstracte. Conjunció
dels valors intel·lectuals i físics en equilibri.
Funció: Commemorativa. Us habitual
com “ex-vot ” religiós. Honorar i representar l’excel·lència ètica de l’èxit enfront de
l’orgull i la vanitat. Equilibri perfecte entre el naturalisme i l'idealisme. Atenes en aquest moment s'havia convertit en hegemònica i desenvolupa el sistema democràtic. L'antropomorfisme, la confiança en l'home, el racionalisme, són valors que es reflecteixen en l'art del moment.
