Escultura clàssica grega
Policlet el vell: El dorifor i el diadumen


Dorífor de Policlet el vell

Cronologia: 440 aC. Època clàssica. S’inicia desprès de les Guerres Mèdiques on l’Atenes de Pericles va resultar vencedora implantant la Democràcia. Moment dels historiadors Tucídides i Herodot. Dramaturgs: Sòfocles, Esquil i Eurípides (tragèdies); Aristòfanes (comèdies). Filosofia: Sòcrates, Plató i els sofistes...

Moment de màxima esplendor de l’art grec. Període dels grans noms de l’estatuària grega: Policlet, Fidies i Miró. Construcció de l’Acròpoli. Aparició de l’ordre jònic. Construcció de l’Acròpoli que va ser objecte d’una important campanya de monumentalització durant els anys de l’anomenada “Edat d’Or” de la polis d’Atenes (460-430).

Sota el directe lideratge de Pèricles, el més influent dels ciutadans en l’Atenes democràtica, les obres varen acollir els millors artistes disponibles en el món grec. Període dels grans noms de l’estatuària grega: Policlet, Fídies, Miró, Praxíteles, Escopes i Lisip..

Estil: Grec clàssic. Els pilars fonamentals de l’art Grec son: l’home, la natura, la raó, l’harmonia i la bellesa. Com deia Protàgores: ”l’home és la mesura de totes les coses”. Moment de màxim esplendor de l’art Grec. Aparició de l’ordre jònic.

Característiques: Embalum rodó. Contrapposto. Frontalitat. Unifacialitat. Cànon anatòmic de set caps. 199 cm. Rostre dividit en tres parts iguals. Dorífor:portador de la llança. La figura presenta una voluntat naturalista. Unifacialitat, està fet amb un sol bloc de marbre. Reprenta un guerrer, un atleta.

Tècnica: talla de marbre. Original en bronze (tècnica de buidatge o fosa). Copia romana decorativa. Cànon: el cos té set caps i aquest tres dits. Actitud d'avançar, una pausa momentània. Uneix a l'estabilitat el sentit del moviment.

Sostenia la llança amb la mà esquerra tensant aquesta espatlla i aixecant-la lleugerament. La cama esquerra no suporta cap pes i el maluc cau, el tors s'allarga. El braç dret cau relaxat, el peu suporta el pes, el maluc aixecat, el tors entre el maluc i l'aixella s'ha escurçat.

El contrast entre els dos costats dóna al cos un aspecte d'equilibri dinàmic molt diferent a la simetria estàtica dels kuroi. Aquesta disposició s'anomena "contrapposto" i és un invent utilitzat moltíssimes ocasions en la història de l'art perquè dóna un sentit de vitalitat extraordinari.

La inclinació cap a la dreta del cap dóna el toc final: es descriu una suau corba en forma de S invertida. Tots dos costats presenten qualitats distintes però harmonioses i belles. S'ha trobat una solució clàssica apreciada a totes les èpoques.

Significat: Jove atleta en actitud de repòs instants abans de participar en la seva prova de llançament. Plenitud juvenil com a ideal antropològic abstracte. Conjunció dels valors intel·lectuals i físics en equilibri.

Funció: Commemorativa. Us habitual com “ex-vot ” religiós. Honorar i representar l’excel·lència ètica de l’èxit enfront de l’orgull i la vanitat. Equilibri perfecte entre el naturalisme i l'idealisme. Atenes en aquest moment s'havia convertit en hegemònica i desenvolupa el sistema democràtic. L'antropomorfisme, la confiança en l'home, el racionalisme, són valors que es reflecteixen en l'art del moment.

 

Diadumen de Policlet el vell

Cronologia: 430 aC. Època clàssica. Museu Arqueológic Nacional d'Atenes

Estil: Grec clàssic. Original en bronze. Copia romana en marbre. El Diadumen és una obra emblemàtica del classicisme genuí; l'escultura presenta un equilibri i dinamisme, gràcies a una hàbil conjunció de la torsió de l'esquena i els malucs.

Característiques: Cànon anatòmic de set caps. 186 cm. Rostre dividit en tres parts iguals. Contrapposto. Frontalitat. Estudi anatòmic.

Significat: Jove atleta vencedor als Jocs Olímpics; Conjunció dels valors intel·lectuals i físics. Representa un jove atleta grec cenyint al seu cap la diadema de la victòria, d'on procedeix el nom διαδούμενος / diadoumenos, «el que cenyeix i descenyeix». Encara està nu després de la competició i eleva els braços per lligar-se la diadema, una banda en forma de cinta que identifica al guanyador i que a l'obra original estaria representada per una cinta llaurada. En els temps hel·lenístics la diadema es va convertir a un símbol del poble i de les corts de l'imperi; al Diadumen de Policlet, tanmateix, l'acció no és fins i tot simplement un vencedor que es lliga la banda al cap si no la divinitat que representa l'atleta jove i robust..

Funció: honorar el record de la victòria d’un atleta. Marbre. (Còpia romana)

Figura de formes més toves que el Dorífor. Una expressió més dolça. Una posició una mica més moguda. Les altres característiques i significat són semblants al Dorífor

 
Pàgines de batxillerat humanístic i artístic. Javier Arrimada 2021