Cronologia: Circa 350/330 a.C.

Autor: Policlet de Sició, anomenat el Jove.

Localització geogràfica: Epidaure, a l'Argòlida, al Peloponnès. Està situat al sud-est del santuari d'Asclepi, i era destinat a oferir representacions dramàtiques d'origen dionisíac.

Context històric i cultural: Hel·lenisme, moment d’unificació de les polis gregues i conquesta de l’Imperi persa. Mort d’Alexandre Magne (323 a.C).Fundació de la biblioteca d’Alexandria. Explendor de la cultura grega. Matemàtiques: Euclides i Arquímedes; Filosofia : Epicur i Zenon . Literatura: Teòcrit, Calimac i Menandre

Estil: Pas del Grec clàssic al Grec hel·lenístic.

Característiques: Trasllat dels centres artístics a llocs perifèrics: Rodes; Alexandria i Pèrgam. Paulatina desaparició de les característiques clàssiques: raó, harmonia i bellesa. En arquitectura és l'època de les construccions grandiloqüents: altar de Zeus a Pèrgam. Urbanisme d’Hipòdam de Milet.

Tipus de planta i espais: S’aprofita el desnivell d’una muntanya. Consta de cavea (graderies); orquestra on es col·locava el cor; prosceni (lloc de la representació) i escena. La cavea es més gran que un mig cercle amb més de 20 metres de diàmetre. La escena es una construcció d’un pis amb dues portes laterals. Magnifica sonoritat. El teatre d'Epidaure és cèlebre per la seva perfecció, segons Pausànias, escriptor grec del segle 11 dC.

L'edifici de l'escena, disposat en dos nivells, és ornat amb dotze columnes dividides en dos grups separats per una pona central, que dóna entrada als actors. Sovint el sostre de l'arqui­tectura figurada serveix d'escenari. Això fa que els seients d'honor que se situaven dins el cercle de l'orquestra, siguin retirats fins a la primera filera de grades per tal que els ciutadans prohoms frueixin d'una visió total de l'espectacle. L'escena posseïa un rudimentari mecanisme de teló per tal de permetre el canvi dels actors o dels decorats (pinake); aquest mecanisme, a l'inrevés del dels telons actuals, sonia del terra i s'hi amagava a través d'unes obenures practicades al paviment situat davant de l'escenari. El teatre d'Epidaure, a més, té uns murs laterals de contenció del terreny, necessaris per les seves grans dimensions.

L'esquema bàsic del teatre grec, i posteriorment del romà, es basa en un pentàgon regular inscrit en el cercle de l' orquestra, la base del qual es correspon amb el mur del prosceni, un pòrtic d'ordre jònIc, avui desaparegut, que se situa darrere de l'escena que, en el cas d'Epidaure, mesura 4 m d'alçada per 2 m de fondària. Les grades de la càvea, on seien els espectadors, tenien forma de ferradura o de semicercle. En principi aquest teatre tenia 30 grades, però se n'hi van afegir 20 posteriorment, separades per un passadís. Tenia un aforament de 14.000 espectadors. L' acústica d'aquest teatre és excepcional: des de la fila més allunyada es pot sentir perfectament el que es diu a l'escenari. L'orquestra, circular, de 20,30 m de diàmetre, era un cercle de terra batuda situat entre la càvea i l'escenari, en el qual evolucionava el cor durant les representacions teatrals i on es feien els cants i les danses rituals. També hi havia l'altar del déu Dionís.

Els teatres grecs es construïen aprofitant els accidents naturals del terreny, usualment el vessant d'un turó per formar la càvea, les grades de la qual sovint eren tallades en la mateixa roca. Aquesta disposició permetia una visibilitat perfecta de l'orquestra des de qualsevol punt de la càvea. Aquesta, en el teatre d'Epidaure, es divideix en dotze parts col.locades radialment que convergeixen en un punt central al mig de l'orquestra. Les dues parts més allunyades ultrapassen la figura canònica semi­circular, i s'avancen cap a l'escena. Més tard, el teatre romà, hereu del grec, farà que la càvea no ultrapassi la semicircumferència

Significat: Formava part del Santuari d’Asclepi, deu de la Medicina. El teatre va néixer com a conseqüència de les jornades festives que, a la primavera i a l’hivern, els grecs dedicaven al déu del vi, Dionís. Això explica la construcció al mig de l’orquestra, d’un altar destinat als actes rituals en honor del déu.

Funció: Lloc de representació de les tragèdies dels dramaturgs clàssics, entre ells Sòfocles, Eurípides i Èsquil. I les comèdies d’Aristòfanes. El teatre grec aprofita el desnivell de la muntanya per construir la cavea.

Encara-avui dia es fan representacions a Epidaure, i el festival de teatre que s'hi celebra és el més important de Grècia. Aquest és el teatre més bell i millor conservat dels teatres grecs antics.

Comparativa: El teatre romà es construeix al marge de l’espai natural. Realitza tota la construcció en un lloc isolat. El teatre romà dona més importància a l’escena com a gran decorat de fons. Us del sistema voltat en el teatre romà. Forma circular de l’orquestra en el grec i la semicircular en el romà. Materials: pedra en el grec i maó, formigó i pedra en el romà. Teatres a la Hispania: Merida, Tarragona, Sagunt.