Descripció:
L' Erecteòn no s'assembla a una edificació religiosa típica grega, la seva estructura està molt condicionada pel terreny on està edificat i per les necessitats rituals en funció de les quals es va projectar. Disposa de quatre sales que es completen amb tres pòrtics exteriors molt diferents, orientats cap a tres direccions diferents. No obstant això, les proporcions estan tan ben calculades que l'efecte és igualment harmoniós des de qualsevol punt de vista. Els dos primers pòrtics, un principal amb quatre columnes molt altes i esveltes i capitells molt elaborats, i un altre lateral amb sis columnes, són jònics.
L'alçat del temple segueix els esquemes de l'estil jònic clàssic amb un entablamiento compost per l'arquitrau, el fris de relleus contínuos, i una cornisa sobre la qual es dóna suport al sostre. Aquest sostre és pla sobre el pòrtic jònic lateral i el de les cariátides, mentre que en el cos principal del temple, té l'acostumada rematada de frontons triangulars. A més del pòrtic principal, que és el més alt existeixen altres dos situats al nord i al sud de l'edifici. El pòrtic nord és tetràstil, amb dues columnes més detras de les dos laterals i una porta cap a l'exterior, on es trobava el pati amb la famosa olivera que va fer brollar la deessa Atenea en la seva competició amb Posidó pel patronatge de la ciutat.
El pòrtic de les cariátides:
El tercer pòrtic, té sis figures femenines com korai en lloc de columnes, i un entaulament jònic, amb arquitrau de tres bandes horitzontals i un petit fris de motllures que recorda el Tresor de Sifnos. Les figures dempeus es coneixen amb el nom de Cariátides, en memòria de les dones de Caria (a Àsia Menor) fetes presoneres pels grecs durant les guerres contra Pèrsia. Les figures són tan serenes que no sembla que sostinguin el poderós entablamiento que està sobre elles. Recorden a les dones mediterrànies que acostumaven a portar cistelles i objectes sobre el cap.
El pòrtic de les cariátides, és el més conegut d'aquest temple i també el més representatiu. Està compost per sis figures femenines, amb el mateix esquema compositiu que les korai clàssiques, tret que estan en moviment. No es conserven els braços, però s'endevina un gest de pas tranquil, a mig fer entre enèrgic i resignat. És molt notable el treball de l'escultor o taller en els plecs dels vestits, els adorns i el trenat dels cabells que acaben en un àbac encoixinat, amb una bella transició cap al entablamiento jònic.
Numeració del pla:
1. Naos principal d'Atenea. 2. Pòrtic Nord consagrat a Poseidon. 3. Naos de Poseidon-Erecteo. 4. Naos de l'heroi Butes. 5. Naos de Hefesto. 6. Pòrtic de les Cariátides
|
 |
 |
Iconografía:
Si per alguna cosa destaca el Erecteión és per la seva curiosa estructura condicionada pel lloc on està situat. No pot ser un edifici regular de cap de les maneres. Hàbilment allunyat del Partenó, compleix una missió completament diferent, a més de tenir una capella dedicada a la deessa Atenea, aïllada dels altres espais i precedida per un pòrtic hexàstil, amb columnes de 6,58 m. d'altura. Els altres espais estan dedicats a Posidó, Cecrops i Erecteo.
Un temple amb tantes estades, té per objecte restaurar els antics santuaris destruïts pels perses en l'expedició de Jerjes, entre els quals es troben els déus de la ciutat i els herois llegendaris, Atenea, Posidó, Cecrops i Erecteo. La llegenda ens conta que va haver-hi una competició promoguda per Zeus, per a triar el déu patró de la ciutat, en la qual van competir Atenea i Posidó, cadascun va realitzar un prodigi en el cim de l'acròpoli, la deessa va fer créixer una olivera en la roca, i el déu va clavar el seu trident perquè sorgís una font d'aigua. Cecrops, el llegendari primer sobirà del la comarca de l'Àtica on es troba Atenes, va fer de jutge, dictaminant que la vencedora era la deessa, i a partir de llavors la ciutat porta el nom de la seva patrona, mentre que Posidó es reservava un lloc de privilegi, com demostren els seus nombrosos temples en la zona, entre els quals destaca el molt conegut del cap Sunión. |
