El nen de l'Espina o Espinario ) Palau dels Conservadors. Roma.

Cronologia: s. I a. C. Període Hel·lenístic

Descripció:

Ens trobem davant una escultura figurativa de tipus naturalista. És sedent i exempt. Representa un tema quotidià, amb un nen assegut intentant treure una espina clavada al peu. D'aquí el seu nom, el Espinario.

Context històric:

La fragmentació de l’Imperi d’Alexandre el Gran i els nous corrents procedents d’Orient havien fet canviar radicalment les bases de l’art grec. En alguns d’aquests regnes havia triomfat l’ideal polític (Pèrgam), i en altres, la majestuositat (Egipte), i també el retrat, indicaven el nou esperit que animava la societat. En tots els casos, però, s’endevina que la desfeta posterior al s. V aC orienta els corrents artístics vers uns camins que fugen dels ideals de transmetre la transcendència divina i pretenen acostar-se més a l’home, a la seva història i a la seva realitat quotidiana. Tot i que es van canviar els punts de referència no es va perdre de vista els models clàssics.

A mitjan s. II aC Roma s’havia apropiat de Grècia, i la seva tradicional indiferència per l’art grec es va transformar radicalment. L’art clàssic grec es va començar a copiar i exportar a la capital i els artistes, a partir d’aquests moments, van tenir una nova clientela que volia decorar els seus espais privats i públics amb obres gregues. D’aquesta manera, Roma es va convertir en un factor molt positiu per a la creació d’obres d’art, i, de totes elles, les que més preferien els romans eren les obres que procedien de l’Àtica o del Peloponès. Per aquests nous artistes, les obres mestres dels s. V i IV aC continuaven sent l’ideal perdut. És el que els comentaristes definien com a corrent neoàtic. És el moment de les grans còpies dels clàssics que van anar a parar a Roma o bé es realitzaven a la mateixa Roma per artistes grecs.

Anàlisi formal:

A l'escola Neoática, dins del període Hel·lenístic se segueixen les premisses iniciades en el període anterior pels grans mestres Praxíteles, Scopas i Lisip. Així, comencen a utilitzar-se composicions més obertes, com s'observa en aquest Espinario, on la cama plegada i el cap lleugerament inclinat, i l'esquena corbada, introdueixen una multiplicitat de punts de vista que conviden a l'espectador a envoltar l'escultura per a una millor contemplació, això dota a la imatge de major moviment i dinamisme, malgrat trobar-se en repòs.

Els volums i els estudis anatòmics tenen més cap al natural, allunyant-se de les concepcions matemàtiques, numèriques i geomètriques que havien estat utilitzades en el Doríforo de Policleto. A més existeix una cerca d'un cert refinament de les formes anatòmiques que estilitzin la figura, al mateix temps que atorguen una elegància singular a l'obra.

S'utilitzen a a més, diferents textures, que contrasten, com observem entre la fina i polida superfície de la pell, i els cabells. Quant al rostre, seguint la tradició clàssica, mostra el "ethos" sent gairebé inexpressiu, transmetent un domini de les emocions, al mateix temps que sembla fugir d'esquemes estereotipats buscant la singularitat, podria tractar-se per tant d'un retrat, quant al pèl, s'observa que no cau amb naturalitat, per la qual cosa s'ha insinuat que el cap pertanyés a una altra escultura.

Funció i significat:

Es creu que la funció d'aquesta escultura va ser la d'homenatjar un pasturar anomenat Martius, que va rebre l'encàrrec d'enviar un missatge. Va ser tal la seva diligència, que no va parar fins a lliurar el missatge. Una vegada aconseguit, va començar a llevar-se una espina clavada en el seu taló.

Comentari:

El període que coneixem com a Hel·lenisme, es caracteritza per la seva diversitat, les conquestes d'Alejandro Magno van donar lloc a l'arribada de noves influències estètiques des de territoris llunyans com Egipte o Mesopotàmia, al mateix temps que la cultura hel·lena s'expandia més enllà de la Hélade, conformant un nou llenguatge artístic, ric i variat. En general, al marge de les diferents escoles, podem parlar que s'aprofundeix en la cerca del moviment i dinamisme enfront de l'equilibri clàssic. També hi ha una cerca de la tensió emocional o patetisme i uns certs efectes dramàtics que es contraposen amb la quietud continguda de l'etapa anterior. Quant als temes, cobra protagonisme, l'humà, l'anecdòtic i l'individual, enfront de la bellesa ideal. En aquest Espinario, observem aquesta cerca de l'individual, l'anecdòtic i el dinamisme que caracteritza aquesta etapa, encara que també alguns trets hereus del període anterior, com la representació del "ethos", que serà característic de l'Escola Neoática, enfront d'altres escoles hel·lenístiques com la de Rodas o Pérgamos que aprofundiran en la cerca del "pathos".

El nen de l’espina s’ajusta perfectament a aquestes premisses apuntades més amunt. L’original en bronze recull els trets de quotidianitat que animaven les noves comandes. Es tractava de realitzar obres que traduïssin els nous gustos, molt més decoratius que transcendents. Aquesta predilecció per temes de la vida quotidiana va fer que s’escullissin temes i models fins ara marginats per trivials, com els nens, els vells, el món de les passions més humanes, és a dir, el món dels antiherois, o altrament dit, dels herois quotidians.

Desconeixem la procedència de l’obra, però tot fa pensar en la gran difusió que devia tenir l’original si hem de fer cas a les còpies que se n’han conservat: Museu del Louvre, Galleria degli Ufizzi de Florència i la del Museu Capitolí de Roma.

La figura d’un atleta que està realitzant una acció tan quotidiana com pot ser la de treure’s una espina clavada durant la cursa, ens canvia totalment la manera de concebre l’heroi mitificat durant els segles anteriors i ens presenta un personatge quotidià. Tanmateix, aquest nou esperit no impedeix que l’artista tingui al davant els models plàstics que li han transmès els seus avantpassats, anatòmics, el modelat dels cabells i del rostre, el mateix polit del marbre; tot té el clar referent clàssic.

La nova concepció social de l’art també es té en compte. L’obra ha perdut el seu únic punt de visió i s’ha de mirar i entendre des de diversos angles, de manera que cada lectura ofereix aspectes nous i diversos del mateix conjunt.