Escultura grega
Hermes i Dionís infant
 |
 |
 |
Autor: Praxíteles (Atenes, 390-335 aC).
Context cronològic, històric i cultural.
Context històric: Els macedonis sota el lideratge de Filip II i, posteriorment, del seu fill Alexandre, unificaren les polis gregues i van aconseguir el somni hel·lènic de conquerir dominis de l’Imperi Persa.
Context cultural: Filosofia: Plató funda l’Acadèmia (380 aC). Demòstenes pronuncia les Filípiques contra Filip II de Macedònia (351-340 aC). Aristòtil funda el Liceu (336 aC). Teatre: Menandre (342 aC- 292 aC). El món s’expandeix al món oriental i entra en contacte amb altres cultures que li aporten nous i enriquidors models
Tipus
d'obra: grup escultòric.
Estil: Grec postclàssic. Segon classicisme.
Cronologia: 343 aC.
(350-330 aC)
Dimensions: altura, 2,15 m.
Localització geogràfica: L'estàtua ornava el temple
d'Hera, a
Olímpia, on fou trobada durant les excavacions dutes
a terme l'any 1877. Avui es troba al Museu Arqueològic.
Descripció i anàlisi de l'obra:
Representació de dos deus de la mitologia grega: Hermes, missatger dels deus i Dionís, déu del vi. Originàriament sembla que decorava l’antic temple d’Hera a Olímpia. Hermes, amb
el braç dret, avui desaparegut, duia a la mà un raïim,
mentre que amb l'esquerre sosté, mirant-se'l amb esguard protector,
el déu Dionís. L'obra mostra la relació de tendresa que s'estableix
entre un adult i un nen. En aquest cas germanastres.
Aspectes tècnics i estilistics:
Embalum rodó, Compensació de volums (contrapposto). Contrapposto és un terme italià per a designar l'oposició harmònica de les diferents parts del cos de la figura humana, cosa que proporciona un cert moviment i contribueix a trencar la llei de la frontalitat. S'usa en l'escultura per a donar sensació de moviment. Una de les cames està fixa a terra i l'altra s'avança, els braços fan el mateix, mentre el cap mira cap a un costat simulant una passa. |
Estructura suau i dinàmica en forma de S (corba praxiteliana). Plecs de la túnica amb la tècnica dels draps molls. Suavitat en la descripció anatòmica. Nuesa heroica.
Versió hel.lenística, feta amb marbre de l'illa de Paros, d'un
original també de marbre, obra de Praxíteles, fill de Cefisòdot,
també escultor. (Descrita per Pausànias, poeta grec del segle
II dC.)
L'artista coneix i aplica escrupolosament l'anomenat «cànon» de Policlet, resultat de mesures exactes del cos humà, els
mòduls del qual ofereixen una perfecta proporció entre totes les parts, i que resumeixen els seus ideals d'harmonia, de simetría I de ritme.
Praxíteles, que també utilitzà el bronze,
quan s'enfrontava amb una obra de marbre cridava en ajut seu
el pintor Nícias que posava una pàtina policroma a les seves
escultures.
Praxíteles assolí una fama inimitable deguda principalment
a la riquesa del modelat de les seves figures, a la suavitat que sabia transmetre a les formes i a l'amorositat amb què atenuava les
musculatures de les figures atlètiques, que eren una característica de l'escultura clàssica del segle V. Praxíteles estructura la seva obra fent gravitar fora del seu eix la figura, que es recolza lateralment «corba praxiteliana».
La gràcil nuesa, la malenconia i la llangor que palesen els seus rostres són inspirats en un
ideal de bellesa jove. Cal remarcar que l'escultor ens presenta els
déus sota unes fesomies totalment humanitzades. En aquesta obra es reflecteixen els ensenyaments de l'idealisme platònic, tendència filosòfica que es conreava en aquell temps a Atenes
. L'estàtua del déu Hermes rep un punt de suport lateral en
una soca d'arbre, enginyosament dissimulada per una túnica
col.locada elegantment damunt seu, que contribueix a l'equilibri de la figura, artifici tècnic que una obra original de bronze faria innecesari.
Aspectes iconogràfics:
Significat i funció: Escultura feta per commemorar la pau entre les polis d’Elis i Arcàdia, perquè Dionís i Hermes eren respectivament, els patrons d’aquestes dues ciutats.
Tema: Dionis fill de Zeus i de la princesa de Tebes Sèmele, va ser perseguit per Hera, l’esposa gelosa de Zeus. Davant el perill Zeus torna Dionís a la infantessa i va manar a Hermes que el portés al mont Nisa, perquè en tinguessin cura les nimfes.
El programa iconogràfic és extret de la mitologia grega, concretament de la teogonia olímpica. Hermes (Mercuri, déu del comerç en el Pànteon romà), fill de Zeus i Maia, missatger dels déus al servei personal del seu pare Zeus i al dels déus infernals, Hades i Prosèrpina, acull en els seus braços Dionís, el déu de la vinya, del vi i del deliri místic.
Dionís, «nat dues vegades», segons la llegenda, fou confiat a
Hermes, tement una terrible venjança per part de la deessa Hera, esposa enganyada de Zeus, encarregà la seva criança als reis d'Orcòmenos
, Atamant i Ino. Hermes porta Dionís a la mansió de les nimfes encarregades de la seva criança.En una pausa del camí, Hermes presenta un gotim de raïm a l'infant, futur déu del vi.