L’obra s’estructura en la piràmide que dibuixen els caps dels tres personatges de tal manera que el del Laocoont coincideix amb el vèrtex superior. També ’observa en la composició una diagonal que creua tot el grup baixant des de la part superior esquerra.

Les diagonals donen unitat a l’acció dels tres personatges i alhora manifesten el dinamisme de la composició. Aquest moviment es veu reforçat per la situació de les dues serps que serveixen de nexe d’unió entre les tres figures i per la sensació de tensió extrema dels cossos que malden per alliberar-se’n.

Aquests, amb la musculatura molt treballada i ben definida- sobretot la figura central- expressen la perfecció anatòmica heretada del període clàssic. Aquesta obsessió porta els autors a representar les figures dels infants amb un cos musculat de persona adulta, però els dóna unes proporcions més reduïdes.

No obstant això, aquest idealisme formal lluny de la representació més realista es conjuga amb la gran capacitat de representació de les emocions humanes que trenca els cànons de serenitat i equilibri. L’expressivitat del grup es manifesta en la facilitat per copsar el patiment humà (“pathos”) dels personatges, reflectit en els rostres, especialment en l’expressió del dolor del sacerdot amb el front arrugat i la boca oberta.

Temàtica. Significat i funció:

El tema del Laocoont és literari i alhora mitològic. Segons el mite de la guerra de Troia (en referim, per tant, a La I·líada d’Homer) el sacerdot troià Laocoont va advertir els seus conciutadans que no es fiessin del cavall de fusta ( que era ple de soldats grecs ) ofert pels grecs al déu Posidó en una suposada retirada. De seguida, dues serps enormes van sortir del mar i el van matar juntament amb els seus dos fills. Els troians ho van interpretar com un càstig diví i van entrar el cavall a la ciutat, tal com Sinó, un espia grec, els havia suggerit dient que era un regal de la deessa Atena i, que si no l’acceptaven, Troia seria destruïda. Sobre el motiu de la mort de Laocoont hi ha dues versions diferents. Segons la mitologia grega, Laocoont era un sacerdot d’Apol·lo, i seu càstig na va tenir cap relació amb la guerra, sinó que va passar perquè es va casar en contra de les ordres del déu.

Però a la versió recollida a l’Eneida pel poeta romà Virgili, va ser Atena la qui, partidària de la victòria grega, va enviar les serps per convèncer els troians de la veracitat de la història que els explica Sinó. En tots els casos, els escultors interpreten del tema, el moment en què les serps ataquen el sacerdot Laocoont i els seus fills i aquests lluiten desesperadament per a desfer-se’n. El grup escultòric va ser trobar el 1506 entre les ruïnes del Palau de Neró a Roma i en el seu moment sembla que l’artista del Renaixement, Miquel Àngel, hi era present acompanyant l’arquitecte de papa Juli II, Giuliano da Sangallo. La impressió que els va causar va ser extraordinària fins al punt que l’artista florentí hi va saber veure la “terribilità” que ell mateix traslladarà a les seves escultures.

Tècniques i Materials:

Aquest grup va ser realitzar en bronze probablement amb la tècnica de la cera perduda tot i que es conserva la còpia romana que és una talla en marbre. D’ entre les tipologies escultòriques cal destacar els relleus – utilitzats en la decoració de frisos i timpans en temples i altars- i les escultures exemptes, de les quals aquest grup n’és una mostra toti que acusa una certa frontalitat. El tema central és la figura humana i com totes les obres gregues era policromada.

Funció:

Sembla, per tant, que l’obra de l’escola de Rodes ja estava destinada a Roma, pensada per a decorar cases importants, en aquest cas,el palau de l’emperador. L’atribució i la datació, després de la troballa al segle XVI, no es van produir fins al 1957 quan un grup d’estudiosos varen poder atribuir l’autoria d’aquesta obra als escultors esmentats de l’escola de Rodes (Agesandre i els seus fills) gràcies al descobriment de diversos grups de figures de marbre que representaven esdeveniments de l’Odissea d’Homer en una cova que havia estat la sala de banquets d’estiu de l’emperador Tiberi a Sperlonga, prop de Nàpols. Els noms d’aquests tres escultors estaven gravats en un dels grups, l’estil del qual és molt semblant al del Laocoont. A partir de dades fidedignes, aquestes còpies romanes en marbre trobades a Sperlonga s’han datat al segle I dC, que és també la data atribuïda al Laocoont de manera unànime pels arqueòlegs. Actualment el grup escultòric es troba al Musei Vaticani a Roma.