Fris de les Panatenees

Catalogació:

L’obra s’atribueix a Fídies, que l’hauria esculpit entre el 433 aC i el 438 aC, tot i que també és possible que es construís al seu taller i sota la seva supervisió. Avui dia es troba dividit en diversos fragments, que podem trobar en diferents museus, sobretot en el Museu de l'Acròpoli d'Atenes i en el Museu Britànic, i la resta es troben en altres nou museu internacionals. A causa de la seva fragmentació, el seu estat de conservació no és molt bo, amb un aspecte molt deteriorat. Encara així ens podem fer una idea de l'estil i qualitat de la talla.

Context històric i cultural:

Amb Fidias arribem al moment culminant de l'escultura dins del període Clàssic, alguns autors denominen a aquest període Alt Classicisme, a causa de l'exquisidesa de les seves obres. En aquest moment, ens trobem en la màxima esplendor de la ciutat d'Atenes, que sota el govern de Pèricles, manté l'hegemonia en la Hélade, aquest moment exultant de la ciutat té el seu reflex en l'art creant obres que sorprenen per la seva alta qualitat tècnica i plàstica a més de la seva bellesa, fent d'Atenes no sols el centre polític i econòmic de la Hélade, liderant la Lliga de Delos, sinó també en la capital artística de l'Antiga Grècia.

Tota aquesta esplendor creativa es tradueix en unes formes que s'acosten més al natural, s'àmplia el dinamisme i moviments de les obres, allunyant-se de rígids esquemes matemàtics o geomètrics, també en un enriquiment expressiu a través de la utilització de noves tècniques com la dels draps mullats o drapeado, així com una major sensualitat i naturalitat allunyant-se de la representació del "ethos" de l'etapa anterior, com hem vist en el fris de la Panatenees. Amb Fidias podem donar per conclosa l'etapa Clàssica, però la seva obra continuarà influint en el postclassicisme posterior, amb artistes com Praxíteles, Scopas i Lisip, que seguiran la línia iniciada per Fidias, buscant un major moviment, un major dinamisme, formes més lliures i lleugeres i una representació del "pathos" o emocions humanes.

Descripció:

Es tracta d'un fris corregut, tallat en baix relleu, que circumdava tot el mur de la cella o naos del Partenon amb una longitud de 160 metres. Està tallat en marbre del pentèlic i el seu tema és religiós, mostrant la processó de les Grans Panatenas que tenien lloc cada quatre anys, en honor de la deessa Atenea, patrona de la ciutat d'Atenes.

Al llarg del fris podem trobar grups de soldats o cavalleria, grups d'ancians, uns altres portant animals per a una hecatombe o sacrifici, també un grup de músics portant aulos (flauta doble) o kitharas (grans lires), després les panatenas, noies joves de la ciutat, que donen nom al fris que porten útils per a la celebració com a gerres, cremadors d'encens, finalment es troba un grup, encara sense identificar clarament, però amb un cert rang social com indica la seva proximitat als déus, tractant-se, possiblement dels arconts de la ciutat.

En una altra escena apareix un noi doblegant al costat d'un adult el que es creu que fos el peplo sagrat d'Atenea, teixit durant quatre anys per verges o donzelles de la ciutat anomenades arréforas. Finalment, apareixen els déus com Apol·lo, Posidó i Àrtemis, que apareixen asseguts contemplant les processons.

• Soldats i cavalleria
• Ancians
• Persones portant animals per al sacrifici
• Músics
• Noies joves

Al fris de les Panatenees les figures estan molt ben emmarcades en les mesures i les dimensions de l’obra, i l’anatomia dels personatges és molt detallista. Així, es poden apreciar perfectament els músculs, els ulls i els cabells tant de les persones com dels animals. És important mencionar, però, que, a diferència d’altres obres de l’època, en aquest cas no hi ha figures amb postures forçades, sinó que en general els personatges del fris presenten postures realistes Totes aquestes característiques fan que l’obra estigui dotada de molt de dinamisme.

Un altre factor que aporta aquest dinamisme al fris és la manera de representar les robes, que estan fetes amb gran detall i amb uns plecs molt ben reproduïts; tant, que s’endevina la forma dels cossos que hi ha a sota. Aquests plecs enriqueixen plàsticament l’estructura, ja que atorguen diferents zones de llum i ombra.

És important destacar que, encara que es tracti d’un baix relleu, el volum i la perspectiva estan molt ben treballats, fet que proporciona profunditat a l’obra.

Anàlisi formal:

Una de les primeres coses que ens crida l'atenció dels relleus del Fris de les Panatenees és la llei d'adaptació al marc, ja que la processó s'emmarca perfectament, en el fris, que a causa de la seva longitud, deixa veure plenament tots els personatges i detalls de la festa religiosa. La talla és rica en detalls, fins i tot millorant a la rica fàbrica de les mètopes, es poden observar en els tendons dels músculs, els ulls, els cabells o les crineres dels animals. L'anatomia està molt cuidada i les articulacions es mostren de manera natural, sense artificis ni postures forçades, es prescindeix de la diartrosis (accentuació de les línies que defineixen els músculs) del període anterior, o de la reducció a formes geomètriques, com fes Policleto en el Doríforo.

Tots aquests moviments doten de gran dinamisme al relleu, així com també l'ús de la tècnica, habitual en les obres relacionades amb Fidias, dels draps mullats, on es deixa endevinar sota capes o peplos plens de plecs l'anatomia nua. Tots aquests plecs disposats elegantment, formant corbes i contracurvas, enriqueixen plàsticament l'escultura dotant-la, a més de moviment, de forts contrastos entre llums i ombres. Cal dir, que encara que es tracti d'un baix relleu, es treballa molt bé el volum i la perspectiva, creant dos plans de profunditat en la majoria de les escenes, no obstant això no es treballa una perspectiva espacial ja que no hi ha espai representat, quedant les figures sobre un fons pla.


Funció:

El fris de la Panatenees forma part, juntament amb les mètopes i els frontons, de l'ambiciós programa iconogràfic que Fidias va dissenyar per al Partenó, amb la finalitat d'exaltar la grandesa de la Deessa Atenea, patrona de la ciutat d'Atenes.