Arquitectura clàssica grega
Propileus i Niké Àptera o Atena Niké
|
Entrada als Propileus, a la dreta el temple de la Nike |
Nom: Atenea Niké (Atenea Victoriosa) o Niké Aptera (Victoria sense ales).
Autor:Cal·lícrates (probable)
Cronologia: Segle V aC Les obres s’iniciaren el 421 aC.
Material: Marbre blanc del Pentèlic
Dimensions: (naos) 5x5m
Estil: Art grec antic, període Clàssic. Ordre: Jònic
Localització: In situ. Atenes, Grècia.
La idea de la construcció d'aquest petit temple, va sorgir en el 449 aC. després de la pau amb els perses. No obstant això, Pèricles es va oposar a l'aixecament del mateix i no es van començar les obres fins al 421 aC.
El temple va ser finalment construït cap a l'any 425, quatre anys després de la mort de Pèricles. El projecte se li va encarregar a Cal·lícrates, qui va dissenyar un temple d'ordre jònic que va haver d'adaptar-se al petit espai que se li va assignar, suprimint el pronaos.
Està situat sobre el bastió que flanquegen els Propileus, i es va dedicar a commemorar les victòries de Alcibíades, que van suposar un armistici temporal en la catastròfica guerra del Peloponès. |
El temple ocupa l’indret on hi hagué un temple anterior destruït pels perses el 480aC. Les
restes del qual són visibles a la cripta. Es troba situat dalt un petit bastió a l’entrada de
l’Acròpolis. La decisió de construir un nou temple sembla que estava presa el 440 aC, però
diversos factors varen endarrerir-ne les obres. Cal.lícrates tenia fet un model de l’edifici des
de molt abans de construir-se. El comitent va ser Cimó, el ric estrateg cap del partit
aristocràtic i etern rival de Pèricles. La determinació de construir un temple a la Victòria
sembla que tenia funcions propagandístiques destinades a encoratjar els ciutadans, donat
que Atenes es trobava en plena guerra contra Esparta, amb resultat advers.
El 1686, sota domini turc, les restes de l’edifici es desmuntaren i s’aprofitaren per a refer les
fortificacions de l’Acròpolis. El 1831 es va reconstruir, en un gest de marcat caràcter
patriòtic en la Grècia, just acabada d’emancipar de l’Imperi Otomà. Es va tornar a
desmuntar i a reconstruir el 1930 i el 1998, per a assegurar-ne la conservació aquest cop.
|
 |
Aspectes tècnics i constructius.
Construcció de molt petites dimensions, segueix els trets característics d’un temple grec. Configuració: Amfipròstil (columnes a la façana i a la part posterior), tetràstil (quatre columnes). Les proporcions són sorprenentment pesades, potser per no contrastar massa amb les columnes dòriques dels Propileus. Estructura adintellada, coberta a doble vessant i ús de columnes com elements de suport i decoratius, situades als dos pòrtics que delimiten longitudinalment la construcció. La planta és molt simple, rectangular, amb dos pòrtics als costats curts, anomenat pronaos l’anterior i opistodomos el posterior. L’espai intern està ocupat per una sola estança (naos o cel·la), on s’hi trobava l’estàtua monumental de la deessa. La petita estructura va ser desmantellada pels turcs, que van usar les seves pedres per a fortificacions, i restaurada al segle XIX.
Aspectes formals i estilístics.
En alçat, l’edifici es troba sobre unes grades que l’envolten (estereòbat). L’ordre, jònic, és molt elegant i refinat, amb unes columnes de 7:1 de ràtio entre alçada i diàmetre. Són de fust monolític, acanalades amb arestes rebaixades. La voluta de l’extrem anterior de cada capitell dels quatre angles, es troba inclinada tangencialment, amb l’objectiu de crear una estereometria més perfeccionada. L’entaulament està configurat per un arquitrau subdividit en tres bandes horitzontals, un fris continu ornat amb relleus i, a cada extrem, un frontó triangular (perduts).
Els relleus del fris són de l’estil de Fídies, ignorem el nom dels autors. En el fris N. hi ha una batalla entre grecs. En el fris S. s’hi representa la decisiva victòria de Platea contra els perses. A E. i W. es representen escenes de les divinitats olímpiques presidides per Zeus i Atenea garantint els seus favors a Atenes. |
Poc després d’acabat, hom l’envoltà d’un parapet per a fer més segur l’accés als visitants, ornat amb uns magnífics relleus dedicats a Atenea, també d’estil fidíac. Part dels relleus es conserva al British Museum i la resta són avui dia al Museu de l’Acròpolis, amb facsímils in situ.
La més bella d'elles la Victòria deslligant-se la sandàlia, la transparent vestidura de la qual, d'estil fidiac, sembla una cascada de plecs que subratllen les gracioses formes de la victòria. S'ha atribuït a l'escultor Kalimaco -a qui es considera l'inventor del capitell corinti- l'autoria del refinament de l'última fase de l'estil del segle V, que ha perdut les grans cadències de Fidies per més que les seves melodies hagin captat la nostra voluntat.
L'edifici té en conjunt una estructura bastant senzilla, de vegades sembla més un projecte o maqueta que un temple pròpiament dit, per les seves dimensions, i per la novetat de la seva concepció. Consta de dos murs laterals, dos pòrtics tetrástils, una sala o naos, i dos pilars "in antis", que fan un efecte de tancament sobre la sala principal. Les columnes són de pur estil jònic, esveltes malgrat la poca altura de l'edifici, sobre les quals es col·loca un arquitrau amb tres franges horitzontals i un fris completament decorat com a l'interior del Partenó.
El temple de la Nike Aptera, com el seu nom indica era bàsicament un altar dedicat a la Victòria, per això no feia falta que fos excessivament gran, ja que com en tots els temples grecs, les cerimònies i sacrificis es realitzaven en l'exterior, dedicant-se l'interior a la custòdia de les imatges dels déus.
Funció i significat.
El temple no estava dedicat a acollir assemblees , sinó només la imatge sagrada de la
divinitat amb diferents objectes litúrgics i les ofrenes dels fidels. La consagració d’un temple
a la Victòria en el context d’una guerra manifesta una finalitat màgica, encaminada a
propiciar als Déus en la guerra i refermar la cohesió militar dels ciutadans.
Segons Pausànies (geògraf i viatger del Segle II), en el seu interior hi havia una estàtua
d’Atenea Victoriosa, de fusta (probablement, recoberta de materials nobles). Contràriament
a la tradició, no tenia ales, amb la pretensió que, d’aquesta manera la victòria no podria
fugir i acompanyaria sempre als atenesos.
|
 |
Entorn i integració urbanística
El temple forma part de l’Acròpolis, on destaquen el Partenó, l’Erecteion i els Propileus.
 |
Els propileus de l'Acròpoli d'Atenes no són només l'accés a un dels recintes sagrats més destacat de tota l'antiguitat clàssica sinó que constitueixen per si mateixos un dels millors monuments de tot el classicisme. En ells es va reflectir la perfecció del classicisme i són un dels millors exemples de combinació entre l'estètica i la funcionalitat.
Els propileus eren l'única manera d'accedir en l'antiga Grècia a l'Acròpoli sagrada d'Atenes. Segons les fonts clàssiques els nous propileus es van aixecar per a substituir una construcció anterior que va ser destruïda pel poble persa. Pèricles, en una etapa d'esplendor de la ciutat després de sortir vencedor de les Guerres Mèdiques, va decidir dotar a la ciutat de nombrosos monuments entre els quals es trobava una nova entrada per al recinte sagrat.
Els anteriors propileus havien estat aixecats per Pisistrato en el segle IV però en època de Pèricles, la construcció estava semiderruida i en comptes de restaurar l'antic accés es va optar per aixecar un nou en el mateix lloc. Fidias havia estat l'encarregat de la restauració que el governant Pèricles havia dut a terme a Atenes, però en aquesta ocasió l'escultor i arquitecte va delegar l'obra d'accés a la necròpoli en un altre arquitecte, Mnesicles.
|
Mnesicles va dissenyar una entrada amb dos pòrtics hexàstils, de sis columnes, per a cadascuna de les zones d'accés –la interior i exterior- i un cobriment de tipus de llinda. Les columnes d'eren de tipus dòric amb el intercolumnio central més ample que els laterals amb la finalitat d'emmotllar-se a la processó de les panatenees que desfilava sota els propileus.
La construcció dataria d'entre l'any 437 i el 431 a. C. pel que podem enquadrar-lo dins de l'etapa classicista on les formes constructives estaven regides per un rigorós ordre, en perfecta harmonia i simetria. L'arquitecte va trobar en el projecte amb un bon nombre de dificultats, d'una banda havia d'adaptar-se no sols al restringit espai que havien ocupat anteriorment els propileus de Pisistrato sinó que també havia de coronar l'accés a l'acròpoli en un escarit terreny entre la faldilla del pujol i el seu cim. A més l'edifici havia de complir a la perfecció la seva funció d'entrada al recinte sagrat i albergar en el seu interior una biblioteca i una pinacoteca.
Más información
Templo de Atenea Nike
Escultura griega
|