Arquitectura clàssica grega
Niké Àptera o Atenea Niké


FITXA TÈCNICA
Títol: Atenea Niké (Atenea Victoriosa) o Niké Aptera (Victoria sense ales).
Autor:Cal·lícrates (probable)
Cronologia: Segle V aC Les obres s’iniciaren el 421 aC.
Material: Marbre blanc del Pentèlic
Dimensions: (naos) 5x5m
Ordre: Jònic
Estil: Art grec antic, període Clàssic.
Localització: In situ. Atenes, Grècia.

Història.

La idea de la construcció d'aquest petit temple, va sorgir en el 449 aC. després de la pau amb els perses. No obstant això, Pèricles es va oposar a l'aixecament del mateix i no es van començar les obres fins al 421 aC.

El temple va ser finalment construït cap a l'any 425, quatre anys després de la mort de Pèricles. El projecte se li va encarregar a Kalíkrates, qui va dissenyar un temple d'ordre jònic que va haver d'adaptar-se al petit espai que se li va assignar, suprimint el pronaos. Està situat sobre el bastió que flanquegen els Propileus, i es va dedicar a commemorar les victòries de Alcibíades, que van suposar un armistici temporal en la catastròfica guerra del Peloponeso. 


El temple ocupa l’indret on hi hagué un temple anterior destruït pels perses el 480aC. Les restes del qual són visibles a la cripta. Es troba situat dalt un petit bastió a l’entrada de l’Acròpolis. La decisió de construir un nou temple sembla que estava presa el 440 aC, però diversos factors varen endarrerir-ne les obres. Cal.lícrates tenia fet un model de l’edifici des de molt abans de construir-se. El comitent va ser Cimó, el ric estrateg cap del partit aristocràtic i etern rival de Pèricles. La determinació de construir un temple a la Victòria sembla que tenia funcions propagandístiques destinades a encoratjar els ciutadans, donat que Atenes es trobava en plena guerra contra Esparta, amb resultat advers.

El 1686, sota domini turc, les restes de l’edifici es desmuntaren i s’aprofitaren per a refer les fortificacions de l’Acròpolis. El 1831 es va reconstruir, en un gest de marcat caràcter patriòtic en la Grècia, just acabada d’emancipar de l’Imperi Otomà. Es va tornar a desmuntar i a reconstruir el 1930 i el 1998, per a assegurar-ne la conservació aquest cop.

Aspectes tècnics i constructius.

Construcció de molt petites dimensions, segueix els trets característics d’un temple grec. Configuració: Amfipròstil (columnes a la façana i a la part posterior), tetràstil (quatre columnes). Les proporcions són sorprenentment pesades, potser per no contrastar massa amb les columnes dòriques dels Propileus. Estructura adintellada, coberta a doble vessant i ús de columnes com elements de suport i decoratius, situades als dos pòrtics que delimiten longitudinalment la construcció. La planta és molt simple, rectangular, amb dos pòrtics als costats curts, anomenat pronaos l’anterior i opistodomos el posterior. L’espai intern està ocupat per una sola estança (naos o cel·la), on s’hi trobava l’estàtua monumental de la deessa. La petita estructura va ser desmantellada pels turcs, que van usar les seves pedres per a fortificacions, i restaurada al segle XIX.

Aspectes formals i estilístics.

En alçat, l’edifici es troba sobre unes grades que l’envolten (estereòbat). L’ordre, jònic, és molt elegant i refinat, amb unes columnes de 7:1 de ràtio entre alçada i diàmetre. Són de fust monolític, acanalades amb arestes rebaixades. La voluta de l’extrem anterior de cada capitell dels quatre angles, es troba inclinada tangencialment, amb l’objectiu de crear una estereometria més perfeccionada. L’entaulament està configurat per un arquitrau subdividit en tres bandes horitzontals, un fris continu ornat amb relleus i, a cada extrem, un frontó triangular (perduts).

Els relleus del fris són de l’estil de Fídies, ignorem el nom dels autors. En el fris N. hi ha una batalla entre grecs. En el fris S. s’hi representa la decisiva victòria de Platea contra els perses. A E. i W. es representen escenes de les divinitats olímpiques presidides per Zeus i Atenea garantint els seus favors a Atenes.

Poc després d’acabat, hom l’envoltà d’un parapet per a fer més segur l’accés als visitants, ornat amb uns magnífics relleus dedicats a Atenea, també d’estil fidíac. Part dels relleus es conserva al British Museum i la resta són avui dia al Museu de l’Acròpolis, amb facsímils in situ.

La més bella d'elles la Victòria deslligant-se la sandàlia, la transparent vestidura de la qual, d'estil fidiac, sembla una cascada de plecs que subratllen les gracioses formes de la victòria. S'ha atribuït a l'escultor Kalimaco -a qui es considera l'inventor del capitell corinti- l'autoria del refinament de l'última fase de l'estil del segle V, que ha perdut les grans cadències de Fidies per més que les seves melodies hagin captat la nostra voluntat.

L'edifici té en conjunt una estructura bastant senzilla, de vegades sembla més un projecte o maqueta que un temple pròpiament dit, per les seves dimensions, i per la novetat de la seva concepció. Consta de dos murs laterals, dos pòrtics tetrástils, una sala o naos, i dos pilars "in antis", que fan un efecte de tancament sobre la sala principal. Les columnes són de pur estil jònic, esveltes malgrat la poca altura de l'edifici, sobre les quals es col·loca un arquitrau amb tres franges horitzontals i un fris completament decorat com a l'interior del Partenó.

El temple de la Nike Aptera, com el seu nom indica era bàsicament un altar dedicat a la Victòria, per això no feia falta que fos excessivament gran, ja que com en tots els temples grecs, les cerimònies i sacrificis es realitzaven en l'exterior, dedicant-se l'interior a la custòdia de les imatges dels déus.


Entorn i integració urbanística

El temple forma part de l’Acròpolis, on destaquen el Partenó, l’Erecteion i els Propileus.

Funció i significat.

El temple no estava dedicat a acollir assemblees , sinó només la imatge sagrada de la divinitat amb diferents objectes litúrgics i les ofrenes dels fidels. La consagració d’un temple a la Victòria en el context d’una guerra manifesta una finalitat màgica, encaminada a propiciar als Déus en la guerra i refermar la cohesió militar dels ciutadans. Segons Pausànies (geògraf i viatger del Segle II), en el seu interior hi havia una estàtua d’Atenea Victoriosa, de fusta (probablement, recoberta de materials nobles). Contràriament a la tradició, no tenia ales, amb la pretensió que, d’aquesta manera la victòria no podria fugir i acompanyaria sempre als atenesos.

Más información
Templo de Atenea Nike
Escultura griega

Pàgines de batxillerat humanístic i artístic. Javier Arrimada 2013