EL CATALANISME POLITIC (1833 - 1931)

EL SEGLE XX

CONTEXT MUNDIAL:

• Expansionisme industrial i comercial d'Europa, Estats Units i el Japó
• Europa, la cursa d'armaments
• Blocs d'aliances: Triple Aliança i Triple Entesa
• Guerra Ruso-Japonesa revolució de 1905 (diumenge sagnant)
• Tractat d'Algeciras, repartiment del Marroc
• Conflictes al Marroc i els Balcans, previs a la Guerra Mundial
• Assassinat de Sarajevo
• Primera Guerra Mundial

1. LA LLIGA REGIONALISTA

• Partit polític català creat el 1901 a Barcelona com a resultat de la unió de la Unió Regionalista (1899) i el Centre Nacional Català (1900). • És la primera força política moderna d’Espanya, ben estructurada: secretaria electoral, afiliats, seus repartides per tot Catalunya, etc. • La seva base social és prou àmplia: industrials, comerciants i professionals de Barcelona, propietaris agraris de totes les comarques. • Els seus dirigents més destacats foren Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó, Josep Puig i Cadafalch, etc. • El seu òrgan de premsa fou La Veu de Catalunya. • Recollint l’herència doctrinal del catalanisme conservador, propugnà un reformisme polític que atorgués l’autonomia regional, mentre que s’oposava a la corrupció del sistema de la Restauració. Era un partit burgès i conservador. • Va aconseguir els primers èxits electorals del catalanisme. • Va ser el partit hegemònic a Catalunya fins a la II República (1931).

• En les eleccions de 1901 presenten una candidatura única a Barcelona, la candidatura dels “quatre presidents”, que obté un gran triomf electoral: és la primera vegada que guanya un partit no dinàstic a Barcelona.

Els quatre presidents eren:

• Bartomeu Robert i Yarzábal, exalcalde i expresident de la Societat Econòmica Barcelonina d'Amics del País
• Albert Rusiñol i Prats, expresident del Foment del Treball Nacional
• Lluís Domènech i Montaner, expresident de l'Ateneu Barcelonès
• Sebastià Torres i Planas, expresident de la Lliga de Defensa Industrial i Comercial

• A les eleccions de 1903 (generals) i 1905 (municipals), la Lliga Regionalista va tenir una davallada enfront les forces republicanes i el republicanisme Lerrouxista (anticatalà ).

• Aquesta desfeta electoral va evidenciar discrepàncies internes. Cambó i Enric Prat de la Riba volien acords amb el govern central, mentre que els intransigents, més progressistes, eren més reivindicatius.

•  La crisi esclatà el 1904 amb motiu de la visita d’Alfons XIII. Uns volien boicotejar la visita i altres no. 

• Enric Prat de la Riba, autor de La Nacionalitat catalana (1906) (representarà l’ideari del catalanisme conservador), reclama el dret a l’autogovern, però disposat també a intervenir en la política espanyola.

2. SOLIDARITAT CATALANA

• L’any 1905, el setmanari satíric català Cu-cut! va publicar un acudit antimilitarista de Junceda. Uns 300 militars feren justícia pel seu compte. En comptes de ser castigats per indisciplina van rebre el suport de la resta de guarnicions. •  L’estament militar va exigir al govern una Llei de Jurisdiccions (els delictes contra l’exèrcit els jutjaran tribunals militars), aprovada el 1906. •  Com a resposta a la llei, es va crear Solidaritat Catalana (1906), per iniciativa de la Lliga Regionalista, que va aconseguir d'agrupar totes les forces polítiques de Catalunya, llevat dels lerrouxistes i dels partits dinàstics, en una gran coalició electoral. La integraven nacionalistes catalans, carlins i republicans.  • La coalició va aconseguir de guanyar les eleccions i el dirigent de la Lliga, Enric Prat de la Riba, va ser nomenat president de la Diputació de Barcelona. • Solidaritat Catalana va durar poc temps a causa de la disparitat ideològica i de l’ambigüitat del programa electoral. Solidaritat Catalana era una aliança de partits i per tant les contradiccions van aflorar ben aviat.

• Elements de discòrdia:

–  El Projecte de Llei de l'Administració Local propiciat per Maura. Per la Lliga era el primer pas cap a la descentralització, però per Esquerra era poc democràtic. Serà l'antecedent de la llei de mancomunitats.

–  El 1908 es presenta el Projecte de pressupost de cultura a l’ajuntament de Barcelona. Comportava la introducció a les escoles de la cooficialitat del català, coeducació i neutralitat religiosa. La Lliga s’hi oposa.

–  La dura repressió de Maura arran de la Setmana Tràgica. La Lliga hi va estar d’acord amb el poder central.

3. LA SETMANA TRÀGICA

• Context: Des dels últims anys del segle XIX la presència espanyola en el regne del Marroc havia anat augmentant. • Èxit del nacionalisme, creixement del moviment obrer (predominava anarquisme), nous partits: Partit Republicà Radical, dirigit per Alejandro Lerroux. (anticlerical, anticatalanista i revolucionari). Creixement de sentiments anticlericals i antimilitaristes, guerra del Marroc •  Detonant: treballadors de companyia de ferrocarril espanyola atacats per cabilas pròximes a Melilla.  Maura mobilitza reservistes de Madrid i Barcelona: •  Desastre militar al Barranco del Llobo. Al juliol de 1909 els membres d'algunes càbiles properes a Melilla van atacar als treballadors d'una companyia de ferrocarril espanyola. El govern de Maura va decidir traslladar soldats per a defensar els interessos espanyols i per a això va mobilitzar als reservistes i va ordenar la incorporació d'aquests a Madrid i Barcelona. •  Protestes i convocatòria de vaga per Solidaritat Obrera a Barcelona. •  Radicalització de vaguistes. Desordres a Barcelona crema d'esglésies i centres religiosos.

1909 Edificis de Barçelona cremant

•  Repressió brutal: execució de Ferrer i Guàrdia. Registres, 1500 detencions, 1700 processos i 17 condemnes de mort de les quals es van executar 5.

•  Conseqüències: dimissió de Maura, creació del sindicat anarquista CNT (1910), i coalició entre republicans i socialistes.

•  A les eleccions provincials de 1909 el grups que formaven Solidaritat Catalana es van presentar per separat. Després d'aquesta experiència van quedar molt clares les diferències entre les dues grans branques del catalanisme: els partits de dreta regionalista i pactista i els de l'esquerra nacionalista i republicana.

4. CATALANISME I REPUBLICANISME

• Els grups escindits de la Lliga l’any 1904, encapçalats per Lluís Domènech i Montaner, van fundar el Centre Nacionalista Republicà (1906), un partit que es definia com a nacionalista, democràtic i republicà. La seva incidència electoral va ser escassa, ja que el parit de Lerroux captava bona part de l’electorat.

•  També van crear el Centre Autonomista de Dependents del Comerç i la Indústria (CADCI), vinculat a l’obrerisme.

• La crisi de Solidaritat Catalana va contribuir a l’apropament entre les forces republicanes, que l’any 1910 van fundar la Unió Federal Nacionalista Republicana. Acabarà desapareixent el 1916, per haver fet una aliança amb el partit de Lerroux (Pacte de Sant Gervasi, 1914).