EL CATALANISME POLITIC (1833 - 1931)

LA MANCOMUNITAT DE CATALUNYA 1914 - 1925

CONTEXT MUNDIAL:

• Primera Guerra Mundial
• Revolució i Guerra Civil a Rússia
• Els Estats Units primera potencia mundial
• Període de entreguerres a Europa, desaparició de l'Imperi Austro-Hongarès i de l'Imperi Otomà
• Inestabilitat política a Espanya, la Triple Crisi i el Trienni Bolxevic
• Guerra del Marroc i desastre d'Annual
• Feixisme a Itàlia, Mussolini
• Període de prosperitat, l'american way of life, els feliços anys 20
• República democràtica de Weimar a Alemanya

1. LA FORMACIÓ DE LA MANCOMUNITAT

• La idea de formar una federació de les quatre Diputacions Provincials de Catalunya es remunta al segle XIX. •  El projecte concret de federació o mancomunitat de les Diputacions catalanes es va iniciar l’any 1911 per iniciativa d’Enric Prat de la Riba i que va ser presentat al president del govern espanyol, José Canalejas, el maig de 1912. • José Canalejas el presenta al Congrés dels diputats el qual va aprovar amb competències molt retallades respecte de l’avantprojecte. • El 6 d’abril de 1914, durant la presidència de Dato es va constituir la Mancomunitat de Catalunya (abril 1914-maig 1925).

• La Mancomunitat agrupava les quatre diputacions catalanes i va ser presidida per:

• Enric Prat de la Riba (1914-1917) de la Lliga Regionalista, substituït a la seva defunció.
• Josep Puig i Cadafalch (1917-1924) de la Lliga Regionalista, destituït després del cop d'Estat de Primo de Rivera
• Carlos de Lossada y Canterac (1924), era governador militar i va ser president interí durant el mes de gener de 1924.
• Alfons Sala i Argemí (1924-1925) de la Unión Monárquica Nacional que va ser imposat pel règim colpista fins al desmantellament definitiu de la institució.

• Les competències van ser escasses i molt migrades, ja que l’Estat mai no va fer cap cessió de serveis ni de recursos. Es pot afirmar que no va tenir mai cap poder polític.

• El finançament de la Mancomunitat hagué de recórrer pràcticament als emprèstits, per manca de recursos propis. Per a compensar el cost dels serveis, hom demanava la cessió d’una o més contribucions directes als ajuntaments i diputacions. 

• La institució s'estructurava en tres instruments: la Presidència, el Consell Permanent i l'Assemblea General.

- La Presidència de la Mancomunitat, que requeia en la persona que elegissin els membres de l'Assemblea General.

- El Consell Permanent estava constituït per vuit conselleries més la presidència. Per evitar el centralisme barceloní teòricament havien de recaure a dues persones de cada una de les províncies; i per evitar l'hegemonia política també es va intentar que altres partits a banda de la Lliga s'integressin en aquest «govern».

- Les carteres que es van crear foren: Camins i Ports; Cultura i Instrucció; Agricultura i Serveis Forestals; Beneficència i Sanitat; Obres Hidràuliques i Ferrocarrils; Telèfons; Política Social i Hisenda.

- L'Assemblea General era sobirana i aplegava 96 diputats provincials —36 de Barcelona i 20 de cadascuna de les tres restants—.

• La seva actuació va prendre dos camins:

– Creació d’una infraestructura de serveis públics i administratius bàsics que potenciessin el desenvolupament econòmic:

• Es va procurar modernitzar les infraestructures de transport (carreteres, ferrocarrils, camins...) i la xarxa de telèfons i telègrafs.

• Al camp, es cercava modernitzar les formes de producció per abastir un mercat capitalista que havia de sostenir les ciutats industrials i comercials. Es van crear escoles de tècnics agraris mitjans i superiors, camps d’experimentació amb correus, granges model, cursets, serveis d’assistència tècnica i d’avisos metereològics i es va donar suport a les cooperatives de petits propietaris.

– Foment de la llengua i la cultura catalanes a partir d’un projecte cultural i educatiu. 

• Promoció de la llengua i les manifestacions culturals catalanes, juntament amb la recuperació del patrimoni artístic i arqueològic.
• Finalitzar la Normalització Lingüística.
• Creació d'institucions en diferents àmbits, com ara l'Institut d'Estudis Catalans, el Consell d'Investigació Pedagògica, la Biblioteca de Catalunya, les Escoles d'estiu, l'Escola de funcionaris de l'administració local, l'Escola Montessori, l'Escola de Comerç, les biblioteques populars, l'Escola Normal per a mestres, etc.
• Es van crear noves institucions educatives, com ara l’Escola de Treball, la Universitat Industrial de Barcelona... destinades no només a millorar la formació dels quadres tècnics, sinó també a impulsar la diversificació de la indústria catalana.

Casa Amatller (Passeig de Gràcia)	Josep Puig i Cadafalch	Sant Climent de Taüll

• En 1920 les quatre diputacions van traspassar a la Mancomunitat tots els els serveis i recursos.

• En 1924 Primo de Rivera posa a Alfons Sala al capdavant d'aquesta institució catalana. I el mateix Primo de Rivera, en 1925, dissol definitivament la Mancomunitat de Catalunya.