LA SEGONA REPÚBLICA ESPANYOLA (1931-1936/39)



Punt CONTEXT MUNDIAL:

• Els efectes de la crisi de 1929.
• Situació pre bèl·lica al món, Japó - Xina.
• Expansionisme de la Itàlia feixista. Albània i Abisinia
• Ascens de Hitler al poder a Alemanya (1933)
• Crisi i aïllament als Estats Units, El New Deal de Roosevelt.

 

Punt ANTECEDENTS DE LA 2a REPÚBLICA - EL FINAL DE LA MONARQUÍA:

- Dimissió de Primo de Rivera (28 de gener de 1930)
- Impopularitat d’Alfons XIII excessivament lligat a Primo de Rivera
- Govern del general Dámaso Berenguer. Gran conflictivitat social. Vaga general. Insurrecció militar a Jaca.
- Unitat a les forces antidinàstiques. Pacte de San Sebastián (1930)
- Govern de Juan Bautista Aznar. Convocatòria d’eleccions municipals, 12 d’abril de 1931.
- Victòria republicana a les principals ciutats i proclamació de la República.

Ahora

Punt FASES DE LA 2a REPÚBLICA:

- EL GOVERN PROVISIONAL I EL BIENNI REFORMISTA (1931-33).
- EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (1934-36).
- EL FRONT POPULAR (febrer-juliol de 1936).

1. EL GOVERN PROVISIONAL I EL BIENNI REFORMISTA (1931-33).

 

1.1. El govern provisional.

- Formació d’un govern provisional (14 d’abril a 9 de desembre de 1931) presidit per Niceto Alcalà Zamora.
 

El Govern Provisional de la Segona República va des de la caiguda de la Monarquia d'Alfons XIII i la proclamació de la República el 14 d'abril de 1931 fins a l'aprovació de la Constitució de 1931 el 9 de desembre i la formació del primer govern ordinari el 15 de desembre. Fins al 15 d'octubre de 1931 el govern provisional va estar presidit per Niceto Alcalá-Zamora, i després el va succeir Manuel Azaña al capdavant del govern.

 Puerta

       

   a) Composició del govern provisional:

- Republicans de dretes: Niceto Alcalà Zamora (primer president), M. Maura. (antics monàrquics)
- Republicans Radicals: Alejandro Lerroux
- Republicans d’esquerra: Manuel Azaña, Marcelino Domingo.
- Socialistes: Indalecio Prieto, Largo Caballero, Fernando de los Ríos.
- Nacionalistes catalans.
- Republicans Galleguistes: Santiago Casares Quiroga

b) Principals debats del govern provisional:

- Convocar Eleccions Generals.
- Creació d’una Comissió constitucional .
- Elaboració de nova Constitució.
         

c) Primeres mesures reformistes

- Política social:

- Jornada laboral de 8 hores.
- Projecte de reforma agrària.

- Reformes a l’exèrcit

- Jubilació d’africanistes
- Reducció de comandaments i del servei militar a 12 mesos.

- Política educativa.

- Ampliació del nombre de mestres i augment dels seus sous.
- Programa de construcció d’escoles públiques

- Política religiosa

- Supressió de l’obligatorietat de l’ensenyament religiós.
- Finançament de l’església
- Supressió d’ordres religiosos

 

 

d)  Primers problemes de la nova República.

1) La qüestió catalana:

- Victòria a les municipals del 12 d’abril d’Esquerra Republicana de Catalunya (Macià i Companys).
- Proclamació de la República Catalana dins la “Federació Ibèrica” (14 d’abril).
- Negociacions i establiment d’un govern autònom provisional. Generalitat de Catalunya.

2) El problema religiós.
- Oposició frontal d’una part de la jerarquia catòlica a la República (Cardenal Segura).
- Anticlericalisme violent a l’esquerra popular (incendi de convents i edificis religiosos els dies 11 i 12 de maig).

3) Oposició radical d’empresaris i propietaris agrícoles.
- Contraris a les possibles reformes socials i a la reforma agrícola d’un govern d’esquerra.

4) Primeres vagues i mobilitzacions de jornalers.
- Les expectatives generades per la República inciten a jornalers i obrers a exigir reformes immediates.
- Oposició del anarquistes a les reformes.
Macià
 
Francesc Macià proclama la República Catalana

1.2. Les eleccions de juny i la Constitució de 1931

    • Eleccions a una cambra, el Congreso de los Diputados.
    • Sufragi universal masculí a partir dels 23 anys.
    • Les dones podran ser elegides.
    • Victòria de la coalició republicano-socialista.
    • Enfonsament de la dreta monàrquica i republicana

 Eleccions generals espanyoles, 28 de juny de 1931

Partits

Escons

% Esc.

Resumen

Partido Socialista (PSOE)

115

24,5

Partido Republicano Radical (PRR)

90

20,2

Partido Republicano Radical Socialista (PRRS)

61

12,5

Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)

29

6,5

Acción Republicana

26

5,9

Partido Agrario Español + Derecha

26

5,5

Derecha Liberal Republicana (DLR)

25

4,6

P R D Federal

16

3,6

Federación Republicana Galega

15

3,4

Vasco-navarros (PNV)

15

3,2

Agrupación al Servicio de la República

15

2,8

Lliga Regionalista de Catalunya +

4

0,8

Unió Socialista de Catalunya

4

0,8

Partit Català Republicà

2

0,4

Partido Liberal Demócrata

2

0,4

Republicanos galleguistas

1

0,2

Monárquicos liberales

1

0,2

Independientes

20

4,2

TOTAL

470

100,00

Resultats

Cortes

Aprovació de la Constitució del 9 de desembre de 1931

Principals articles de la Constitució de 1931

    1. Espanya va ser definida com “una República democràtica de treballadors de tota classe”.
    2. Vertebració territorial: “Estat integral”, que acceptava la possibilitat de crear regions autònomes.
    3. Proclamà la sobirania popular, la separació de poders, el sufragi universal (es concedí el vot a la dona)
    4. Cambra única.
    5. El president de la República era elegit per les Corts i per compromissaris elegits per sufragi universal.
    6. Es reconeixien molt amplis drets polítics i socials.
    7. Es proclamà la aconfessionalitat de l’Estat i la llibertat plena de consciència.
    8. Es prohibí als ordres religiosos la pràctica de l’ensenyament, i es dissolgueren els ordres que tenien vot d’obediència a una autoritat diferent que l’Estat.

    (Greus enfrontaments parlamentaris per la relació Església Estat i l’autonomia de les regions)

1.3. EL BIENNI REFORMISTA o republicano-socialista. (des. 1931 a nov. 1933)

Coalició entre republicans d’esquerra i els socialistes.

  • President de la República – Niceto Alcalá Zamora (Derecha Liberal Republiocana)
  • President del Govern – Manuel Azaña ( Acción Republicana)

Principals lleis i reformes

  • LA REFORMA AGRÀRIA:

    -    Llei de Reforma Agrària

    • Expropiació de propietats latifundistes sense conrear
    • Distribució entre els camperols que les conreessin directament (Andalusia, Extremadura, C. la M....)
    • Creació de l’Institut de Reforma Agrària. Encarregat de la distribució de terres.
    • Limitació en el nombre de terres repartides. ( 8.000 dels 60.000 repartiments previstos)
    • Radical oposició de les forces conservadores i dels propietaris afectats.
    • Agitació al camp andalús per la lentitud i limitació de la reforma agrària. (1931 i 1933)
      Reforma Agr
    • LA QÜESTIÓ RELIGIOSA.
      • Legislació secularitzadora:
      • matrimoni civil, divorci
      • ensenyament
      • llei de congregacions religioses.
      • Enfrontament polític i relacions molt negatives entre les autoritats religioses i el govern.
    • LES REFORMES MILITARS.
      • Azaña impulsà la depuració de l’exèrcit, molt polititzat i amb un excés d’oficials.
      • Malestar entre els militars.
      • Limitació dels comandaments a través de jubilacions anticipades.
     

    • LA QÜESTIÓ SOCIAL.

    • Largo Caballero impulsà una legislació laboral avançada.
      • Llei de contractes de treball,
      • Jurats Mixtes

    • REFORMES EDUCATIVES.

    • 30% d’analfabets, escolarització infantil del 50%
    • Programa de creació d’escoles públiques, ampliació del nombre de mestres, xarxa de biblioteques...

    • LA QÜESTIÓ AUTONÒMICA.

    - A Catalunya:

      El setembre de 1932 s’aprovà l’Estatut d’Autonomia per a Catalunya amb l’oposició de la dreta

      • Competències a la Generalitat en matèria de transports, sanitat, dret civil, obres públiques i règim local.
      • L’ensenyament i l’ordre públic eren compartits.
      • El català i el castellà eren cooficials.
      • Macià fou nomenat President de la Generalitat. Macià morí el 1933 i Companys ocupà el càrrec

    - Al País Basc:

    • S’aprovà un Projecte d’estatut l’any 1931, però serà rebutjat pel govern central.
    • Un nou projecte d’Estatut  fracassà per la negativa dels carlins navarresos i d’Àlaba
    • L’Estatut Basc serà aprovat finalment l’octubre de 1936.
    • Primer Lehendakari: José Antonio de Aguirre –PNV–

    - A Galícia, Balears, Andalusia, València i Castella els estatuts no van passar de projectes.

     

    - DIFICULTATS I CRISI DE LA REPÚBLICA D’ESQUERRES.

    1) Conflictivitat social per la lentitud de la reforma agrària:

    - Falta de col·laboració de la CNT amb la República. Vagues i mobilitzacions a Catalunya i Andalucia. .
    - Revolució de gener de 1933.
    - Aixecament i repressió en “Casas Viejas” (1933). Crisi al govern d’Azaña.

    2) El problema militar.

    - Cop militar frustrat. “ Sanjurjada” (10 d’agost de 1932)
    - El general Sanjurjo i altres colpistes condemnats a mort. Commutació de la pena per exil·li

    3) Reorganització de les forces de dretes.

    - Creació de La CEDA de José María Gil Robles:

    • Catòlics conservadors
    • Revisió constitucional. Progressisme i laïcitat
    • Paralització de la reforma agrària
    • Amnistia política (Sanjurjo)

    - Fundació de Falange Espanyola (10/1933) José Antonio Primo de Rivera:

    • Autoritarisme feixista
    • Contrària al marxisme i al capitalismE

    4) Les dissensions del govern forçaren la dimissió d’Azaña.

    • N. Alcalà Zamora convocà eleccions per al novembre de 1933.

    Zamora

    Niceto Alcalá Zamora

    Azaña

    Manuel Azaña

    2. EL BIENNI CONSERVADOR O NEGRE (1934-36).

    A les eleccions de novembre de 1933 les forces d’esquerra es presenten per separat.

      - La CNT defensà l’abstenció.

      - Derrota de les forces d’esquerra

      - Triomf de la dreta CEDA (Gil Robles) i important resultat del PRR (Lerroux)

      Resultats

      1. Coalición de la derecha no republicana: 199 diputados

        - 115 de la CEDA
        - 30 de los agrarios
        - 20 de los tradicionalistas
        - 14 de los alfonsinos de Renovación Española
        - 18 independientes de derecha
        - 2 fascistas, (uno de Falange Española y otro del Partido Nacionalista Español),

      2. Centro-derecha y centro: 172 diputados

        - 102 del PartidoRepublicano Radical
        - 9 de los liberal-demócratas
        - 3 de los progressistes
        -         11 del PNV
        -         24 de la Lliga Regionalista
        -         6 del Partido Republicano Gallego
        - 17 del Partido Republicano Conservador.


      3. Izquierda: 81 diputados

        - 59 del PSOE
        - 17 de ERC
        -         3 de USC
        -         5 de Acción Republicana
        -         4 de los federales
        -         3 del Partido Republicano Radical Socialista Independiente

         

      1933

    Formació d’un govern Radical presidit per Lerroux amb suport parlamentari de la CEDA.

    President de la República: segueix Niceto Alcalá Zamora

    President del Govern: Alejandro Lerroux

    - Mesures dels governs conservadors:

    - Limitacions en l’aplicació de la Llei de Reforma Agrària.
    - Amnistia per al general Sanjurjo.
    - Paralització del procés autonòmic.
    - Revisió de la legislació religiosa.
    - La política conservadora provocà la protesta dels sectors obrers i d’esquerra.
    - Radicalització de l’esquerra

    Lerroux-- Gil

    Alejandro Lerroux i José Mª Gil Robles

    • PSOE: Control del partit per part de Largo Caballero (Partidari de la Revolució Socialista)
    • Formació d’aliances obreres: UGT i CNT. Els anarquiestes començen a fer pinya amb els socialistes.
    • Vagues de jornalers (juny de 1934) i vaga general revolucionària (octubre de 1934).
    • Situació internacional d’irresistible ascens del feixisme i temor a l’extrema dreta espanyola.
    • L’entrada de la CEDA al govern de Lerroux (octubre de 1934) disparà la insurrecció de l’esquerra.

    La Revolució d’Octubre de 1934.

    1. A Astúries:

      - Triomfà la insurrecció armada gràcies a la participació conjunta de l’UGT i de la CNT.

      - Al llarg d’una setmana es va viure a Astúries una situació de revolució.

      - L’exèrcit (legionaris i regulars comandats per Franco) intervingué practicant una forta repressió.

      - Entre els vaguistes es contaren 1.000 morts, 2.000 ferits i 30.000 detinguts.

    Asturias

    2. A Catalunya:

    - Lluis Companys proclamà l’Estat Català dins la República Federal.

    - El General Batet declarà l’estat de guerra i dominà la situació.

    - L’autonomia va ser suspesa i Companys i el Govern empresonats.

    		 1934

    cat 34---------1934 cat

    3. A Madrid es van produir la vaga general, greus enfrontaments armats ràpidament sufocats per les forces d'ordre públic.

    - Degradació del govern conservador.

      1. Legislació agrària, social, i dels estatuts molt criticada i polèmica
      2. Divisió del Partit Radical de Lerroux, fuites de diputats.
      3. Polémica per l'entrada de ministres de la CEDA al Govern
      4. Escàndols de corrupció (“estraperlo”)

      L'escàndol de l'estraperlo fou un escàndol polític  a conseqüència de la introducció d'un joc de ruleta elèctrica de marca «Stra-Perlo» (dels promotors el neerlandès Daniel Strauss i l'italià Perlowitz "Perlo").

      Perquè se n'autoritzés la instal·lació d'aquestes màquines de joc, van subornar  alts càrrecs del Govern, entre ells Aurelio Lerroux, nebot d'Alejandro Lerroux, líder del Partit Radical, en aquelles dates en coalició amb la CEDA de José María Gil-Robles.

      L'escàndol va ser un dels factors en l'enfonsament del Partit Radical. Així el centre polític quedava sense representació i es van potenciar els extremistes d'esquerra i de dreta. La polarització que aquest escàndol va provocar fou una de les diverses causes que van precipitar la fi de la República

    		 straperlo

     

    3. EL FRONT POPULAR (1936)

    Les eleccions de Febrer de 1936

    - Reagrupament de l’esquerra.

        - Formació del Front Popular (gener 1936): Republicans d’esquerra, PSOE, PCE I POUM.

        - Agrupació de les dretes al voltant de la CEDA

        - Presentació d’un programa reformista moderat.

        - Els anarquistes no van fer campanya a favor de l’abstenció.

        - A Catalunya dues agrupacions. El Front Popular (Nacionalistes, republicans i esquerres) i el Front Català d'Ordre (FCO) una coalició electoral formada per les forces polítiques de dreta, sota l'hegemonia centrista de Lliga Regionalista.

    - Victòria clara del Front Popular

    1936

    Front Popular: 257 escons - Centre: 57 - Dreta: 139

    Presiden de la República Manuel Azaña

    President del Govern en funcions Manuel Portela Valladares

    Nou president del Govern, Augusto Barcia Trelles de Izquierda Republicana

    Formació d’un govern republicà d’esquerra, amb el suport de socialistes i comunistes.

    1. Les corts destituïren a Alcalà Zamora i anomenaren a Azaña President de la República.
    2. Mesures del nou govern:
      • Concedí una amnistia als represaliats pels fets d’octubre.
      • Restablí l’Estatut de Catalunya.
      • Es tornà a posar en vigor la Llei de Reforma Agrària.
    3. Radicalització de la vida política
    4. Largo Caballero des del PSOE optà per la via revolucionària.
    5. Falange i les JONS creixen ràpidament (empresonats els seus líders)

    - Violència:

    - A les zones agrícoles del sud de la Península.
    - Crema de convents.
    - Assassinats polítics.

    - Tinent Castillo (Socialista) cap de la policia (Guàrdia d'Assalt) de Madrid

    - José Calvo Sotelo (Dretes) cap de les dretes al Congrés

    Ahora Asesinados
    Portades de diaris del 14 de juliol de 1936

    A partir de març primeres conspiracions militars (UME) per preparar un aixecament militar.

    • El govern allunyà als militars sospitosos: Goded a Mallorca, Mola a Navarra, Franco a les Canàries.
    • Mola preparà el cop per finals de juliol però l’assassinat de José Calvo Sotelo accelerà els esdeveniments.
    • Entre el 17 i el 19 de juliol es va produir el cop d’estat militar que derivà ràpidament en guerra civil.
© Javier Arrimada García 2022