Justinià i el seu seguici
Art Bizantí

Fitxa tècnica:

Anònim, 547, Mosaic de tesseles, laterals de l'església de San Vidal (Vitale) Ravenna Itàlia.

Relació de l’obra amb l’època: Justinià recupera Itàlia en el seu esforç per tornar a dominar l’Imperi Romà. Es representa als murs de l’eglésia per l’impossibilitat d’anar personalment. L'església de Sant Vital és de planta octogonal central, construïda sobre vuit grans pilars que sostenen el tambor octogonal i la cúpula. S'entra a l'església a través d'un nàrtex transversal que no segueix l'eix de simetria amb l'absis principal, i que dóna al gran deambulatori que transcorre per l'exterior dels grans pilars. La decoració dels capitells crida l'atenció per l'ús d'un nou tipus en forma de cistella trenada, de forma circular en la part inferior i quadrada en la superior. En lloc de la vegetació clàssica de fulles d'acant, s'usen aquí entrellaçats de parres que després es pinten, i sobre el capitell s'usa una peça trapezoïdal amb decoració mixta d'animals i geomètrica que augmenta l'altura i la vistositat del capitell, i rep el nom de cimaci.

Descripció i anàlisi de l'obra:

Obra mestra de l'art bizantí a Itàlia, aquest mosaic està a l'església que Justinià va erigir a Ravenna per commemorar la victòria de l' lmperi romà d'orient sobre els ostrogots, o millor dit, la victòria del cristianisme sobre la doctrina herética arriana professada pels invasors. Aquesta església és de planta octogonal i té contraforts externs per crear claredat a l'interior. Els paraments exteriors estan fets d'obra vista, característica de l'arquitectura bizantina, que segueix, models romans, com els conjunts gegants termals. El mosaic està situat en el llenç esquerre del presbiteri, damunt d'un sòcol aixecat que té davant un altre bessó amb la representació de l'ofrena de la basilisa Teodora, envoltada dels cortesans. El mosaic forma part d'un programa iconogràfic on consten escenes de l'Antic i del Nou Testament i signes litúrgics.

El mosaic de Justinià ens mostra a l'emperador el dia de la consagració de l'església de Sant Vitale, en actitud d'oferent, acompanyat de la seva cort. A la dreta té als seus generals (entre els quals identifiquem per la seva barba al comte Belisari) i soldats (un d'ells porta un escut on es veu el crismó del Salvador, emblema de l'emperador Constantí), i a l'esquerra els representants de l'església triomfant, amb l'arquebisbe Maximià al seu costat, a qui s'identifica per una inscripció llatina col·locada damunt seu i per estar mostrant la creu, un altre personatge sosté un llibre (pot ser la Bíblia o el Codex Iustinianus) i el tercer una corona commemorativa. Els sacerdots que li acompanyen porten l' evangeliari i l' incensari litúrgics. És a dir, és l'emperador amb els representants dels poders fàctics. A esquerra i dreta del mosaic, per delimitar-ho, hi ha dues columnes corínties adornades amb materials preciosos.

Ni l'emperador ni la seva esposa van estar mai en Rávena i fins i tot no participaven en aquest tipus de litúrgies, limitant-se a contemplar, l'emperadriu la cerimònia des de la seva galeria reservada en Santa Sofia. El mosaic queda enquadrat per una sanefa que simula la corona del basileus feta de pedres precioses. Donant-li la rèplica, en el mur dret de la capella es troba el mosaic complementari de la basilisa Teodora en un programa iconogràfic similar. Rics vestits, túniques valuoses i adorns i joies destaquen la majestat dels personatges àulics. És destacable observar l'aurèola, senyal de santedat o divinitat, que envolta el cap dels basileus que proclama al món sencer una dinastia d' arrels divines.

El fons del mosaic de Teodora és d'interior de pati davant un absis en forma de petxina i al costat d'una porta amb cortines i una fonteta, mentre les seves dames es situen sota un dosel. Per contra Justinià apareix en un espai obert amb herba als peus acompanyat per diversos militars i dos nobles a la seva dreta. Els reis són retratats amb vestits foscos per destacar-los de la resta de personatges de la pintura.

Les figures són planes i allargades, la tècnica és simple, un esbós dibuixat prèviament sobre el qual es col·loquen les tessel·les posant especial atenció a la reproducció dels retrats dels personatges principals. La solemnitat del grup queda accentuada pel fons daurat.

Aspectes tècnics:

El mosaic és el sistema decoratiu que més s'integra amb l'arquitectura, se li tria per la facilitat amb que pot ser situat en qualsevol espai, i es fon amb els murs que li suporten, convertint-se així en un element arquitectònic més. L'art mural bizantí recull la tradició grega de mosaic i no la romana, que els col·loca en terra, principalment. Aquests mosaics són del tot punt simbòlics, fets amb tessel·les d'innombrables colors entre els quals destaquen els daurats, blaus, verds, vermells i blancs. Aquestes peces de mesura reduïda, revelen gran domini per part dels artífexs, possiblement d'escola bizantina, que sobresortien també en les arts suntuàries realitzades amb materials nobles com l'or, la plata, l'ivori i les pedres precioses, les quals caracteritzen una obra extremadament onerosa a l'abast només de poderosos.

Aspectes iconogràfics i estilístics:


Aquest mosaic forma part de la gran pintura, és a dir, dels retrats de personatges i divinitats. El mosaic ens mostra el poder de l'emperador justificat per Déu i envoltat de la força del seu exèrcit. La noció d' espacialitat i el volum queden anul·lades, predomina la frontalitat i la disposició simètrica. El tractament de les figures, en un entorn mancat de perspectiva, avança la fi del naturalisme clàssic i l'inici del simbolisme d' arrels orientals que difondrà el cristianisme pel Mediterrani. Tant Justinià com Teodora tenen en el seu cap un halo daurat amb vores vermelles a imitació de Sant Vital.

El tractament de la indumentària, com també el color emprat en les tessel·les fetes de materials vidrats o daurats predomina per sobre de qualsevol altre aspecte semiòtic. L'ostentació de luxe i de poder és el missatge que es desprèn de l'obra. El mosaic forma part d'un programa iconogràfic molt vast. Tot el presbiteri està recobert de mosaics d'or i brillants colors. Els temes procedeixen uns de l'Antic Testament, amb Moisés i els profetes, i uns altres del Nou Testament, amb els quatre evangelistes. Tots ells acompanyen al sacrifici eucarístic. La zona central de l'absis està ocupada per un Crist representat molt jove i sense barba vestit amb porpra i or, li acompanyen dos àngels i Sant Vital i el bisbe Ecclesius, envoltats de decoració paisatgística. També es poden veure les ciutats de Jerusalem i Betlem, entre àngels i fulles d'acant.

 

L' emperadriu Teodora, dames i seguici

Javier Arrimada 2010